econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

El Diccionari Labèrnia

with 3 comments

L’any 1839 va sortir a la llum pública el treball que durant divuit anys donà feina a Pere Labèrnia i Esteller. Es tractava del Diccionari de la llengua Catalana ab la correspondencia castellana i llatina, una obra de referència per als escriptors de la Renaixença, publicada en dos volums i reeditada un parell de cops al llarg del segle XIX.

Ben casualment, fa uns dies, a la fira del llibre del passeig de Gràcia de Barcelona, vaig trobar entre una munt de llibres “de decoració” un exemplar del segon volum d’aquell Diccionari Labèrnia, considerat per diversos filòlegs una de les obres lexicogràfiques més importants del vuitcents.

El lingüista del Baix Maestrat ens ofereix delicioses definicions que podem quasi tocar amb els dits, com la de polsLa part mès menuda, y desfeta de la terra mòlt seca, que ab qualsevol moviment se alsa en lo ayre” o que ens aporten elements de les consideracions socials de l’època, com la de portería: “… també se diu axí en los palacios y casas principals la que está destinada pera enviar las donas separadament”. Algunes són ben directes: “forma de gobern en que mana un sol” (monarquía); d’altres confirmen la convicció de la unitat de la llengua com quan escriu que de la planta “semblant al blat de moro” anomenada meuca, “en Valencia se diu daxa”. Com és ben comprensible pel temps en el qual va ser escrit també hi ha lloc pels castellanismes com ara sortijaquissá. 

La inclusió de multitud de frases fetes és un factor que encara enriqueix més l’obra: dir plagasitats, estar la lluna en lo ple, bona mina y dolent joch…   I dites: de porch y de senyor sen ha de venir de mena; lo home que no sab sumar, may sabrá multiplicar; lo que no vullas pera tu, no vullas pera ningú.

Com heu pogut comprovar és un veritable plaer consultar aquest diccionari. Si no us sap greu, de tant en tant, no em podré estar de publicar algunes de les definicions del l’“individuo de la Academia de Bonas Lletras de Barcelona”, en Pere Labèrnia i Esteller. I, paral·lelament, seguiré la meva recerca per aconseguir el primer volum de tan insigne llegat.

 

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Novembre 13, 2012 a 9:16 pm

Arxivat a genial, Llengua

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Efectivament, un gran diccionari. El fet que s’ecrivís quan el món tradicional encara era el món “normal” fa que sigui molt útil, per exemple, de cara a saber coses sobre les tradicions catalanes, abans de l’arribada del moviment de recuperació folklòrica. La descripció que fa, per exemple, dels balls populars (contrapàs, etc.) és de cita obligada en qualsevol text actual.

    JordiPM

    Novembre 14, 2012 at 12:04 pm

    • Tens raó, Jordi, és una gran font d’informació de com es vivia a la primera meitat del segle XIX. De vegades aquesta informació surt directament de les definicions però d’altres vegades potser cal saber llegir una mica “entre línies”.

      econacionalitarisme

      Novembre 14, 2012 at 8:05 pm

  2. M’alegro de veure que no sóc l’únic enamorat d’aquest diccionari. Afortunadament és fàcil aconseguir els dos volums a un preu raonable (a iberlibro.com): http://www.iberlibro.com/servlet/SearchResults?an=Labernia&sts=t&tn=Diccionari+de+la+llengua+Catalana

    Xavi Abadia

    Juliol 14, 2016 at 9:37 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: