En Valtònyc agafa l’autobús
No estic gens d’acord amb el que vós dieu…
afirmava, apòcrif, Voltaire.
Incondicionals del capitalisme,
esquerranoses de tòpic pujat,
gurús de les dietes saludables,
llibertaris de censura fàcil,
rapers renegaires,
opinadores i tertulians,
predicadors i fanàtiques,
hooligans i feixistes,
integristes i populistes,
ecocides i culturicides,
esotèrics setciències,
coaches d’autoajuda,
apologistes de la violència,
conreadores del mal gust,
futbolistes en roda de premsa,
malcriadores de noves generacions,
polítics de democràcia representativa,
i tantes -incomptables- bestioles de déu.
I Voltaire, recreat per Hall, rematava:
… però defensaria fins a la mort el vostre dret a dir-ho.
Bifurcacions nacionalitàries
©Ben Kerckx
La fi d’ETA i En diàleg són els títols de dos reportatges que ens va oferir TV3 fa un parell de setmanes.
Moltes coses tenien en comú els dos documentals: tractaven d’un conflicte nacionalitari contemporani, d’uns conflictes que, a més a més, han aconseguit desfer-se de la xacra de la violència que els ha malejat i enquistat durant decennis; i també compartien la mediocritat de la seva qualitat, ja sigui per patir un cert biaix ideològic, amb la consideració del PSE com a responsable principal del cessament de la violència -explicable si considerem que el guió està basat en un llibre coescrit per Jesús Eguiguren, però molt qüestionable de cara a confeccionar un bon estudi històric- o amb l’oblit de la proposta radicalment democràtica del lehendakari Ibarretxe, en el cas basc; o per la poca traça de la conductora del diàleg entre membres dels diferents sectors implicats, en el reportatge sobre el nord d’Irlanda.
Ara, més enllà dels elements aprofitables dels dos reportatges, que n’hi havia, aquesta coincidència m’ha fet pensar en les dues vies que ens han ensenyat les dues experiències. Dues vies que, paradoxalment, han esdevingut radicalment diferents i que, com a models per al futur, no podem ignorar.
Mentre que a Irlanda, tot i les immenses dificultats que presenta la reconciliació, la pau ha obert de bat a bat les portes a la democràcia, amb el reconeixement implícit del dret a l’autodeterminació expressat en els Acords de Divendres Sant; a Euskal Herria, aquest desenvolupament democràtic no s’ha produït, ans al contrari: hi ha hagut una recessió en la legislació que ha fet possible il·legalitzar formacions polítiques o empresonar gent per exercir la llibertat d’expressió. Els camins, certament, s’han anat allunyant: quan uns han tornat a l’autonomisme de poca dignitat, amb la típica recompensa crematística -en forma de concert econòmic privilegiat- , els altres segueixen reivindicant la seva opció republicana -com ens indiquen clarament els resultats de les eleccions nordirlandeses de fa uns dies-.
Afortunadament, la pau s’ha consolidat als carrers i als paisatges bascos i irlandesos, però caldrà seguir analitzant l’evolució dels dos processos i els resultats que vagin oferint per valorar la salut nacionalitària i democràtica dels dos models.
Punt final al Verkami. El Bacàvia continua
Com a cloenda de la campanya de micromecenatge que ha fet possible el Bacàvia, aquí teniu un balanç de com ha anat aquest projecte col·lectiu, que ha acabat exitosament, gràcies al suport de moltes persones de bona part dels Països Catalans.
En total, durant els quaranta dies de campanya, van ser 83 persones les que van fer aportacions al Bacàvia, i moltes més les que han difòs el projecte en els seus àmbits.
L’assoliment de la quantitat fixada com a primer objectiu es va produir a la meitat del període (21è dia) establert per al micromecenatge. Llavors, va ser el moment de pensar amb un segon objectiu: situar el Bacàvia en com més casals de joves millor. Finalment, les noves aportacions han permès fer arribar un exemplar del joc al Casal de Joves d’Es Castell, al de Riudellots de la Selva i a la Casa de la Joventut la Maranya, de Benicàssim, tots ells centres que disposen d’un fons de jocs de taula per als seus usuaris.
Tot plegat, la campanya ha suposat el lliurament de 97 Bacàvies i 50 bosses amb el seu logo.
La important acceptació del joc ha fet que ens decidíssim a fer una tirada doble (200 exemplars) de la compromesa en el micromecenatge. Per a dur-ho a terme, hem fet una inversió complementària d’uns 1.500 euros amb fons propis, amb l’objectiu de poder estendre el Bacàvia i arribar a unes altres cent persones o entitats.
Dels 83 mecenes. la gran majoria (4 de cada 5) eren persones sense cap vincle d’amistat ni familiar amb l’autor .
L’anàlisi sobre la localització geogràfica que segueix es refereix exclusivament a aquestes 66 mecenes “desconegudes”.
El futur d’Esquirols ha arribat
Som a 12 de febrer de 2017.
Un dia qualsevol, pensareu. Doncs gens més allunyat de la realitat. Avui és precisament el dia exacte on els Esquirols situaven el futur.
©Wikimedia Commons
A la manera d’Orwell a 1984 o de Kubrik i Clark a 2001: una odissea de l’espai, aquest grup musical osonenc va assajar amb el seu propi estil una prospectiva de com podria ser el futur. Va ser el 1975, amb la cançó Any 2017, que pertanyia al seu segon disc (Fent camí).
Com moltes visions fetes el segle passat, s’apuntava que uns dels protagonistes del futur serien els robots. La d’Esquirols, tanmateix, és una construcció un pèl diferent de la resta:
“Resulta que és un xicotet/de mida natural,/cames i peus no n’hi veureu/són rodes de trial,/per mans claus angleses,/per boca un embut/i dins les orelles/ràdio-cassettes li han nascut.”
En aquests moments, a Manresa, s’està commemorant aquella visió de futur. Pels que no hem aconseguit entrades per aquest important esdeviment, quedi el nostre testimoni en forma de post.
Valencianistes, vos diuen
Us transcric unes poques línies que expliquen una part important de la nostra història recent. Descriuen una evolució ideològica, escrita en primera persona, però que és un relat compartit amb molta altra gent, i no només al País Valencià.
És part del parlament d’en Rafael Company, quan va rebre el premi “Joan Baptista Basset” (XX Nit del Tirant, 19 de novembre de 2016)
©Wikimedia Commons
“Tot somni, és clar, s’ha de contrastar amb el dur asfalt de les vivències a la llum del dia. Ho duc fent des de 1976:
— primer, com a valencianista molt jovenet a qui no li faltava massa per a ser blavero (ai!, que propet de l’abisme!…);
— després, entre 1977 i 1985, com a pancatalanista que cridava «País Valencià! Països Catalans!» en l’Institut Sorolla i a la Universitat de València;
— entre 1985 i 1986, com un pancatalanista a qui esglaiava la coherència onomàstica extrema de Josep Guia ―recordeu: És molt senzill: digueu-li Catalunya― i, doncs, com un valencianista pancatalanista que mirava molt de reüll l’actualització del Qüestió de noms de Joan Fuster i del pensament en aquest vessant d’Enric Prat de la Riba i d’Antoni Rovira Virgili
— des de 1986, com un valencianista «estricte» però catalanòfil, que va tardar només uns dies a explorar les vies que obria Damià Mollà”
Com veieu, un itinerari circular de valencianisme a valencianisme, passant per l’entusiasme de la nació sencera i per la posterior fugida pel maltractament des del centre principatí.
Malgrat tot el que s’ha fet malament -sovint fatal- en els darrers trenta anys, no puc deixar d’escoltar “catalanista” quan sento “valencianista”. Suposo perquè també sento les flaires del reiterament ad infinitum de greuges diversos, amb el finançament com a motor de tot. Des de l’any 1980 fins al 2012, Sénia amunt hem viscut una pèrdua immensa de temps i recursos al ritme d’aquells catalanistes que ens van governar. I tot per tornar al mateix lloc de sortida: el desig d’independència.
Només espero que el valencianisme que s’està estenent no sigui tan “estricte” i es projecti d’una manera decidida cap al seu espai natural. Prometem -almenys alguns i algunes- una bona acollida.
Les 213 cançons
Quan tries sempre hi ha el risc de deixar-se coses interessants. Assumint aquest fet inevitable, aquí teniu les dues-centes una cançons que formen part de la meva llista d’Spotify, que he vingut confeccionant des de fa una llarga temporada.
És una mostra de la millor creació poèticomusical feta al nostre país en els últims 50 anys. Gaudim-ne.
| A cavall del vent – Lluís Llach |
| A l’estació – Lluís Llach |
| Abril 74 – Lluís Llach |
| Acompliment – Ramon Muntaner |
| Al final d’aquest viatge – Cesk Freixas |
| Al gran desert – Atzembla |
| Al mar! – Manel |
| Al vent – Raimon |
| Alacant -per interior- Feliu Ventura |
| Amb tot – El Petit de cal Eril |
| Anem – Roger Mas |
| Aniversari – Manel |
| Anòxia – Jordi Montañez |
| Aquest sol de la infància – Jordi Montañez |
| Aquesta remor – Ramon Muntaner |
| Arrels – Esquirols |
| Art de trair – Kitsch |
| Autocrítica i crítica – El Diluvi/Ovidi Montllor |
| Barricades de paper – Feliu Ventura |
| Batega la ciutat – Aspencat |
| Benvinguts al món – Oprimits |
| Benvinguts al paradís – Obrint Pas |
| Benvolgut – Manel |
| Bon dia – Els Pets |
| Bon senyor – Lluís Llach |
| Brindo per tu – Cesk Freixas |
| Cada dia és un nou pas – Esquirols |
| Cal que neixin flors a cada instant – Lluís Llach |
| Calgary 88 – Antònia Font |
| Camals mullats – La Gossa Sorda |
| Can – Pau Riba |
| Cançó XXI – Feliu Ventura |
| Cançó a Mahalta – Lluís Llach |
| Cançó de carrer – Ramon Muntaner |
| Cançó de la plaça del Diamant – Ramon Muntaner |
| Cançó de Nadal per a ningú – Lluís Llach |
| Cant de la Muixeranga – Al Tall |
| Cant de maulets – Al Tall |
| Cant miner – Lluís Llach |
| Cap motiu – Atzembla |
| Carpatio benevolentiae – Manel |
| Carrer Nou – Quimi Portet |
| Cau la neu – El Petit de cal Eril |
| Cendres – El Petit de cal Eril |
| Com ells – Leonmanso |
| Com tronc corrent avall – Leonmanso |
| Comandante – Lluís Llach |
| Companya – Jordi Montañez |
| Confessió – Kitsch |
| Coral·lí – Adrià Puntí |
| Correllengua – Oprimits |
| Cors armats – Atzembla |
| Crits als carrers – Atzembla |
| Damunt d’una terra – Lluís Llach |
| Darrer diumenge d’octubre – Al Tall |
| Darrer intent – Leonmanso |
| Decapitació XII – Ramon Muntaner |
| Del sud – Obrint Pas |
| Dessota dels àlbers – Feliu Ventura |
| Déu al nostre costat – Gerard Quintana/Jordi Batiste |
| Dia boig – Kitsch |
| Dies de carretera – Sopa de Cabra |
| Diguem no – Raimon |
| Disset anys – Enric Casasses/Pascal Comelade |
| El boig de la ciutat – Sopa de Cabra |
| El far del sud – Sopa de Cabra |
| El que diuen els arbres – Feliu Ventura |
| El rei de les coses – Roger Mas |
| El setè cel – Sisa |
| El vers d’abans d’ahir – Enric Casasses/Pascal Comelade |
| El vol de l’home ocell – Sangtraït |
| Els dies – Jordi Montañez |
| Els teus somnis – Sopa de Cabra |
| Em pregunten per què canto – Cesk Freixas |
| En companyia d’abisme – Pau Alabajos |
| En la que el Bernat se’t troba – Manel |
| En s’estiu – Antònia Font |
| En un segon – Atzembla |
| Endavant – Oprimits |
| Entre les mans – Jordi Montañez |
| Es tren – Leonmanso |
| Et dono casa meva – Cesk Freixas |
| Et vull lliure – Jordi Montañez |
| Fem el ximple – Quimi Portet |
| Fent camí – Esquirols |
| Final feliç – Joan Miquel Oliver |
| Finalment – Feliu Ventura |
| Flors de baladre – Uc |
| Flors i violes – Adrià Puntí |
| Flors i violes – Xavier Baró |
| Francesc Pujols – Quimi Portet |
| Frases fetes – Quimi Portet |
| Granaïna de Montaverner – Pep Gimeno “Botifarra” |
| Història d’un sofà – Feliu Ventura |
| Homes i dones del cap dret – Quimi Portet |
| I la pluja es va assecar – Roger Mas |
| I si canto trist – Lluís Llach |
| I tantes figues… – El Petit de cal Eril |
| Itaca – Lluís Llach |
| Jo ja m’entenc – Quimi portet |
| Jo mai mai – Joan Dausà |
| Jo també he dormit a l’alba – Lluís Llach |
| Jo tenc una enamorada – Uc |
| Jo tenia una caseta a Mallorca – Ocults |
| Jo vull ser – Pomada |
| Jota de son Arboç – Biel Majoral |
| Jota valenciana – Obrint Pas |
| La caiguda de Lleida – Xavier Baró |
| La caseta d’enlloc – Roger Mas |
| La donzella de les roses vermelles – Esquirols |
| La fruita més primerenca – Biel Majoral |
| La manera més salvatge – Enric Casasses/Pascal Comelade |
| La música dels astres – Quimi Portet |
| La petita rambla del Poble Sec – Cesk Freixas |
| La Rambla – Quimi Portet |
| La sandinga – Eva Dénia Trad Quartet |
| La terra és plana – Quimi Portet |
| La vida sense tu – Obrint Pas |
| L’arbre del demà – Cesk Freixas |
| L’eix de rotació – Sopa de Cabra |
| Les flors de l’estany – Xavier Baró |
| Les obagues de l’Eixample – Roger Mas |
| Les quatre banderes – Ramon Muntaner |
| L’estaca – Lluís Llach |
| L’estel – Atupa |
| L’exèrcit del fracàs – Cesk Freixas |
| L’herència – Aspencat |
| Llengua – Atupa/Atzembla |
| Llibertat – Feliu Ventura |
| Lo tio Pep – La Rondalla de la Costa |
| L’u d’Aielo – Pep Gimeno “Botifarra” |
| Mai trobaràs – Sopa de Cabra |
| Malaguenya de Barxeta – Pep Gimeno “Botifarra” |
| Malaguenya de Mutxamel – Carles Dénia i la Nova Rimaire |
| Mandolines tralarí – El Petit de cal Eril |
| Marxaràbiga – Companyia Elèctrica Dharma |
| Mirades – Aspencat |
| Miratges – Pau Alabajos |
| Motius – El Diluvi |
| Música per a cremar autobusos – Quimi Portet |
| Naixen primaveres – Aspencat |
| No tingues por – Obrint Pas |
| Noia, ja t’has fet gran – Gerard Quintana/Jordi Batiste |
| Oh my love – Quimi Portet |
| País de carretera – Feliu Ventura |
| Pantalons curts i els genolls pelats – Els Pets |
| Partícules de déu – El Petit de cal Eril |
| Per canviar-ho tot – Jordi Montañez |
| Per valls estranyes – Xavier Baró |
| Perquè un dia torni la cançó a Sinera – Ramon Muntaner |
| Perquè vull – Ovidi Montllor |
| Per tornar a començar – Feliu Ventura |
| Plus Ultra – Enric Casasses/Pascal Comelade |
| Poble – Atupa |
| Podré tornar enrera – Sopa de Cabra |
| Present – Feliu Ventura |
| Presó mental – Kitsch |
| Processó – Al Tall |
| Pujarem dalt dels cims – Esquirols |
| Qualsevol nit pot sortir el sol – Sisa |
| Quan caminàvem – Aspencat |
| Quan jo vaig nàixer – Raimon |
| Què sents? – Pomada |
| Que té aquesta terra nostra – Biel Majoral |
| Que tinguem sort – Lluís Llach |
| Què volen aquesta gent? – Maria del Mar Bonet |
| Què vos passa valencians? – Paco Muñoz |
| Queden matinades – Aspencat |
| Quitèria – Quimi Portet |
| Records – Atupa |
| Romanço del fill de vídua – Els 3 tambors |
| Sa Calera – Isidor Marí |
| Sa cara – Leonmanso |
| Sa carta que m’enviares – Uc |
| Sa nostra ciutat d’Eivissa – Ressonadors/Uc |
| Sa part neutra – Leonmanso |
| Sàvia i rebel – Ebri Knight |
| Seguirem – Obrint Pas |
| Setze jutges – Adrià Puntí |
| Sil·labes de vidre – Pau Alabajos |
| Solidaritat – Oprimits |
| Som (primavera del 14) – Jordi Montañez |
| Somnis entre boires – Sangtraït |
| Sota una col – Adrià Puntí |
| Stella Splendens (Llibre Vermell) – Companyia Elèctrica Dharma |
| Submergit en el riu (qui estima l’aigua) – Xavier Baró |
| Sunny day – Quimi Portet |
| Tanco els ulls/Obro els ulls – Roger Mas |
| Tatuatges a l’ànima – Atzembla |
| Tema d’Isàrnia – Roger Mas |
| Terminal B – Enric Casasses/Pascal Comelade |
| The Halucinogenic Espontex sinfonia – Pascal Comelade |
| Tinc una bèstia dintre meu – Quimi Portet |
| Tio Canya – Al Tall |
| Torn de preguntes – Feliu Ventura |
| Torna, torna Serrallonga – Esquirols |
| Tornaràs – Atzembla |
| Tot el qu arriba amb el vent – Feliu Ventura |
| Tot el que de veritat jo vull – Gerard Quintana /Jordi Batiste |
| Tot queda igual – Sopa de Cabra |
| Tots es motors – Antònia Font |
| Ull per ull – Adrià Puntí |
| Una cançó que no es cansa – Isidor Marí |
| Una gran pluja ben aviat caurà – Gerard Quintana/Jordi Batiste |
| Utòpics, idealistes i ingenus – Pau Alabajos |
| Va com va – Ovidi Montllor |
| Vaixell de Grècia – Lluís Llach |
| Vaixells de llibertat – Cesk Freixas |
| València, 9 d’octubre – Pau Alabajos |
| Veles e vents – Raimon |
| Venim del nord, venim del sud – Lluís Llach |
| Wa yeah! – Antònia Font |
| Zàpping – Pau Alabajos |
