econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘genial’ Category

Via llibertat

leave a comment »

Gaudim de les hores de llibertat que ens queden.

Un túnel és a les envistes,

un d’aquells ben foscos i llargs,

que acostumem a passar.

Assaborim-ne els darrers minuts.

Un d’aquells on enraonem amb metàfores,

recordeu,

per assegurar la remor que ens manté vives.

Fruïm-ne dels últims instants.

Penseu que,

si no fallen cartografies,

som a metres del nou inici.

Llum!!

 

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Octubre 9, 2017 at 4:49 pm

Punt final al Verkami. El Bacàvia continua

with one comment

Com a cloenda de la campanya de micromecenatge que ha fet possible el Bacàvia, aquí teniu un balanç de com ha anat aquest projecte col·lectiu, que ha acabat exitosament, gràcies al suport de moltes persones de bona part dels Països Catalans.

En total, durant els quaranta dies de campanya, van ser 83 persones les que van fer aportacions al Bacàvia, i moltes més les que han difòs el projecte en els seus àmbits.

L’assoliment de la quantitat fixada com a primer objectiu es va produir a la meitat del període (21è dia) establert per al micromecenatge. Llavors, va ser el moment de pensar amb un segon objectiu: situar el Bacàvia en com més casals de joves millor. Finalment, les noves aportacions han permès fer arribar un exemplar del joc al Casal de Joves d’Es Castell, al de Riudellots de la Selva i a la Casa de la Joventut la Maranya, de Benicàssim, tots ells centres que disposen d’un fons de jocs de taula per als seus usuaris.

Tot plegat, la campanya ha suposat el lliurament de 97 Bacàvies i 50 bosses amb el seu logo.

La important acceptació del joc ha fet que ens decidíssim a fer una tirada doble (200 exemplars) de la compromesa en el micromecenatge. Per a dur-ho a terme, hem fet una inversió complementària d’uns 1.500 euros amb fons propis, amb l’objectiu de poder estendre el Bacàvia i arribar a unes altres cent persones o entitats.

 

mecenes-vinculacio

Dels 83 mecenes. la gran majoria (4 de cada 5) eren persones sense cap vincle d’amistat ni familiar amb l’autor .

L’anàlisi sobre la localització geogràfica que segueix es refereix exclusivament a aquestes 66 mecenes “desconegudes”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Written by econacionalitarisme

febrer 22, 2017 at 11:47 pm

El futur d’Esquirols ha arribat

leave a comment »

Som a 12 de febrer de 2017.

Un dia qualsevol, pensareu. Doncs gens més allunyat de la realitat. Avui és precisament el dia exacte on els Esquirols situaven el futur.

schylling_-_sparkling_mike_waling_tin_robot_-_front

©Wikimedia Commons

A la manera d’Orwell a 1984 o de Kubrik i Clark a 2001: una odissea de l’espai, aquest grup musical osonenc va assajar amb el seu propi estil una prospectiva de com podria ser el futur. Va ser el 1975, amb la cançó Any 2017, que pertanyia al seu segon disc (Fent camí). 

Com moltes visions fetes el segle passat, s’apuntava que uns dels protagonistes del futur serien els robots. La d’Esquirols, tanmateix, és una construcció un pèl diferent de la resta:

“Resulta que és un xicotet/de mida natural,/cames i peus no n’hi veureu/són rodes de trial,/per mans claus angleses,/per boca un embut/i dins les orelles/ràdio-cassettes li han nascut.”

En aquests moments, a Manresa, s’està commemorant aquella visió de futur. Pels que no hem aconseguit entrades per aquest important esdeviment, quedi el nostre testimoni en forma de post.

 

 

Written by econacionalitarisme

febrer 12, 2017 at 10:51 pm

Arxivat a genial, Música, Pensaments

A sa lluna d’Eivissa

leave a comment »

Written by econacionalitarisme

Octubre 23, 2015 at 10:11 pm

27S: Resultats de llibertat

leave a comment »

Èxit democràtic i econacionalitari sense precedents. Aquest és el meu resum de la jornada electoral del 27 de setembre. I ho fonamento en:

  • El 77,44 % de participació, és una xifra d’autèntic rècord a Catalunya, només superada per la que es produí amb motiu de les eleccions espanyoles de 1982 (80,7 %). Aquest interès extraordinari de la població catalana no ha fet més que corroborar el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions al Parlament, com era evident en el contingut de les campanyes de les candidatures que s’hi presentaven. Cap de la resta de referèndums celebrats, cinc d’ençà 1976, no havien despertat mai tant de vot, mantenint-se entre el 41 % de la Constitució Europea (2005) i el 73,9 % de la Reforma política (1976).
  • Els resultats indiquen que, malgrat el context d’inestabilitat vital permanent que ens regala dia a dia el capitalisme voraç dels nostres temps i en el que viu atrapada una gran part de la població, la amenaça de la por, que discursos plens de demagògia feien voleiar, ha estat olímpicament ignorada per bona part de la ciutadania.
  • Així mateix, la fermesa de la voluntat popular d’emancipació s’ha mostrat tan evident que ni els tacticismes de n’Artur Mas i companyia, posposant innecessàriament durant sis mesos la convocatòria de les eleccions, ni la poc atractiva llista de Junts pel Sí per alguns sectors de la població, han estat traves de cara a un magnífic resultat.
  • El pes de l’independentisme també ha batut rècords, multiplicant per 7,55 els vots de fa cinc anys, i per 17 els sufragis de fa 27 anys. La gràfica adjunta parla per si sola.
  • 27S

                                                                                   @econacionalitarisme

    Si comparem aquest legítim parareferèndum amb el d’autodeterminació d’Escòcia de l’any passat, el Sí, a Catalunya, ha aconseguit quasi 3 punts més. I això que a la terra del kilt i les gaites les amenaces i el joc brut de l’unionisme institucionalitzat van ser molt menys importants.

  • Continuant amb l’altre plebiscit homologable del segle XXI, és interessant conèixer que mentre que a Escòcia només va haver-hi majoria afirmativa en quatre de les trenta-dues circumscripcions, a Catalunya la victòria independentista es produeix en 33 de les 42 comarques. Una extensió territorial hegemònica, que només cedeix a les conurbacions de Barcelona i Tarragona i a la Val d’Aran.
  • Contràriament al que es preveia, l’altíssima participació no ha suposat un canvi significatiu de les proporcions entre l’opció independentista i l’espanyola, fet que anul·la la teoria de l’existència d’una “majoria silenciosa” favorable a la continuïtat dintre d’Espanya -que s’acabi expressant a les urnes, s’entén-.

    27Se

                                                @econacionalitarisme

Tot i aquest rial de democràcia cívica, tenim un problema, un problema que no és precisament menor. I no em refereixo, companyes de la CUP, conciutadans de Junts pel Sí, a qui serà el pròxim president de la Generalitat. Com ja us haurà passat pel cap, es tracta de que tenim una diferència de més de cent cinquanta mil catalans que s’estimen més seguir sota el jou espanyol que començar l’aventura d’autogovernar-se.

Ja sé que molts heu triat ignorar aquesta dada essencial, o, tot fent trampa de democràcia representativa, argumentar que el que valen són els escons, mentre que els més presentables han renunciat a la promesa DUI. Però això no s’hi val. No podem xiular i mirar cap a una altra banda, sobretot els que treballem des de fa molt de temps per una democràcia plena.

La meva posició a una setmana del plebiscit és que els seus resultats tan ajustats permeten continuar treballant per estructurar el nou Estat desitjat, però de cap manera és pot fer efectiva la independència respecte Espanya si no hi ha un pronunciament clar -via referèndum, o si l’opressió torna a no permetre-ho, d’unes eleccions plebiscitàries com les del 27S-, on els vots afirmatius siguin superiors als negatius, encara que la diferència sigui només d’una unitat. És una condició sine qua non en qualsevol democràcia real, una democràcia que es diferencia de la defectuosa democràcia exclusivament representativa en la que encara estem instal·lats. En aquella, la que hauria de dirigir les societats del segle XXI, les decisions preses pel sistema una persona-un vot tenen una preeminència inapel·lable damunt de les determinades pels elegits com a representants de la població. I el tema que ens ocupa, a més a més, és una qüestió estructural, que implica un canvi profund en la vida de la col·lectivitat i de cadascú dels seus membres. Així ho han respectat escocesos (44,7%-2015) i quebequesos (49,46%-1995).

I aquesta posició no és una qüestió de filar massa prim, ni de fair play decimonònic ni tan sols una ensopegada en el parany dels legalismes. Res de tot això. Penso que és ben clar que ens hi va la legitimitat davant la nostra població i l’excel·lència dels fonaments ètics i democràtics que han de bastir el nou Estat, que en això -i en moltes altres coses- ha de distingir-se dels Estats “normals”. Secundàriament, també hi ha motius pràctics, com el reconeixement internacional. Cal, doncs, seguir pel camí que portem, confiant que les nostres accions i propostes, combinades amb les, segures, reaccions antidemocràtiques, repressives, ràncies, obsoletes, de la contrapart, permetin que nova gent s’ho repensi i se sumi, en breu, al vent de llibertat.

Tirem pel dret, sense dubte… però amb la imprescindible legitimitat popular.

 

Written by econacionalitarisme

Octubre 4, 2015 at 9:52 pm

Bossa dels Països Catalans

leave a comment »

bossa ppcc

Bossa de roba amb la inscripció “Països Catalans”, per portar a l’espatlla subjecta per un cordó gruixut que, a més, permet tancar-la.

finals dels vuitanta del segle XX

320 x 300 mm aprox.

teixit de cotó

color blau “texà” amb  inscripció en blanc. Cordó també de color blanc

comprada a Barcelona

 

Written by econacionalitarisme

Juliol 28, 2014 at 4:36 pm

Benvinguts al món!

with 4 comments

benvingut al món

Bon dia, Pau. Bon dia, Martí.

Avui fa tres mesos que sou en aquest indret fantàstic ple d’animals, plantes, roques, humans, aigua i cel al que anomenem planeta Terra. I en tan poc temps, ja heu pogut sentir un fenomen extraordinari i d’unes dimensions gegantines. Intentaré explicar-vos com va anar: vet aquí que un bon dia es va posar d’acord molta, moltíssima gent, per anar agafant-se de la mà, un al costat de l’altre,  i així van fer una filera tan llarga, tan llarga, tan llarga, que no se’n veia el final, ni cap al nord ni cap al sud. Alguns dels participants, pocs, éren davant de casa seva, però la gran majoria van haver d’agafar bicicletes, patins, trens, cotxes, autobusos, i recórrer un munt de quilòmetres per arribar on s’havien de posar.

I, em preguntareu, per què ho feia, això, tota aquesta gent?

Potser m’entendreu millor si us dono uns quants exemples de coses que responen a motius semblants als d’aquell fet. A mi em sembla que és com quan els vostres pares es lleven a mitja nit a donar-vos de menjar o a agafar-vos en braços quan ploreu, o com quan es puja una muntanya o es corre una marató, o quan els bombers van a apagar un foc, o quan hi ha gent que es posa davant una excavadora que va a destruir un bosc, o quan vosaltres mateixos voleu jugar amb algú.

Dit això, potser podreu ajudar-me. Quins són els motius que porten a actuar així? Penseu que hi ha alguna cosa que uneix totes aquestes accions? Aviam qui comença: per dignitat, per amor, per responsabilitat amb la col·lectivitat, per respecte a un mateix, per amistat, per ètica, per sentit de la justícia, perquè és la feina amb la qual cadascú ajuda a fer funcionar el món, per la necessitat de ser lliure, pel dret inalienable a decidir com ha de ser la societat, o senzillament per “hippisme” -ei, aquesta és meva-, perquè els hi dóna la gana.

Ara, heu de tenir en compte que hi ha una mena de bruixots -no aquells simpàtics d’alguns contes sinó uns de sinistres de veritat- que repeteixen, dia sí i dia també, que la gent només es mou per interès, que res no pot funcionar si no hi ha cèntims per entremig. Però el pitjor és que això no només s’ho creuen ells sinó que, a força de dir-ho milions i milions de vegades durant anys i segles, han convençut a la majoria dels humans, i així aquesta s’ha convertit en la cançoneta més cantada del món. Fixeu-vos quants cops l’han repetida que ha impregnat l’aire que respirem, i ara ja se sent sense necessitat de que la canti ningú. Escolteu atentament…

Però la sort -i la dissort per als bruixots, que cada vegada estan més enfadats- és que en tots els temps i societats hi ha hagut uns quants que no ho han vist clar, que s’han parat a rumiar i han dit: “la cançó no és així, ens n’han canviat la lletra”. Aquestes dones i homes, aquests nens i nenes han jugat a anar destapant la mentida i, mireu, mireu, què hi ha a sota. Però ja sabeu que els bruixots fan servir sovint la màgia negra, fent trampes reiteradament, fins i tot amb les regles que han fet ells mateixos, i fan servir ombres engrandides per fer creure que són molts i molt potents, un joc brut que pot atemorir i deixar congelats a la resta de jugadors. Però penseu que nosaltres som més, moltíssims més, i com el nostre joc serà net, segur que arribem a l’última casella.

Què us sembla si hi juguem?

Sí, teniu raó, és un joc molt difícil, amb moltes cartes, de moltes famílies, poders i punts, amb daus de moltes cares i amb un taulell immens ple de caselles de tots colors i formes, i cada pas està ple de perills. Però penseu que ja tenim ben apreses les regles bàsiques, les que hem parlat abans, i que ja fem servir cada dia, i també tenim ben clar el que hem d’aconseguir: que tots els nens i els grans vegin que el “Ben bingut al mon” que fa molts anys va brodar la vostra àvia ha arribat a ser realment cert per a tothom. Així que, si us sembla, podem començar a jugar i ja n’anirem aprenent i, d’aquesta manera també anirem completant el joc entre tots, amb regles complementàries que acabin de lligar-ho tot.

Vaaa, convidem a jugar al Biel, al Teo, al Pau gran, al Max; ah, i a l’Aina, a la Núria, a l’Aleix, a l’Arnau, i a totes les nenes i els nens del món.  Vinga, que és complicat i llarguíssim però serà molt divertit i emocionant!

Written by econacionalitarisme

Setembre 25, 2013 at 9:22 pm

%d bloggers like this: