econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘Referents essencials’ Category

Camí de Vidabona

leave a comment »

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Abril 21, 2017 at 8:27 pm

Les 213 cançons

leave a comment »

Quan tries sempre hi ha el risc de deixar-se coses interessants. Assumint aquest fet inevitable, aquí teniu les dues-centes una cançons que formen part de la meva llista d’Spotify, que he vingut confeccionant des de fa una llarga temporada.

És una mostra de la millor creació poèticomusical feta al nostre país en els últims 50 anys. Gaudim-ne.

A cavall del vent – Lluís Llach
A l’estació – Lluís Llach
Abril 74 – Lluís Llach
Acompliment – Ramon Muntaner
Al final d’aquest viatge – Cesk Freixas
Al gran desert – Atzembla
Al mar! – Manel
Al vent – Raimon
Alacant -per interior- Feliu Ventura
Amb tot – El Petit de cal Eril
Anem – Roger Mas
Aniversari – Manel
Anòxia – Jordi Montañez
Aquest sol de la infància – Jordi Montañez
Aquesta remor – Ramon Muntaner
Arrels – Esquirols
Art de trair – Kitsch
Autocrítica i crítica – El Diluvi/Ovidi Montllor
Barricades de paper – Feliu Ventura
Batega la ciutat – Aspencat
Benvinguts al món – Oprimits
Benvinguts al paradís – Obrint Pas
Benvolgut – Manel
Bon dia – Els Pets
Bon senyor – Lluís Llach
Brindo per tu – Cesk Freixas
Cada dia és un nou pas – Esquirols
Cal que neixin flors a cada instant – Lluís Llach
Calgary 88 – Antònia Font
Camals mullats – La Gossa Sorda
Can – Pau Riba
Cançó XXI – Feliu Ventura
Cançó a Mahalta – Lluís Llach
Cançó de carrer – Ramon Muntaner
Cançó de la plaça del Diamant – Ramon Muntaner
Cançó de Nadal per a ningú – Lluís Llach
Cant de la Muixeranga – Al Tall
Cant de maulets – Al Tall
Cant miner – Lluís Llach
Cap motiu – Atzembla
Carpatio benevolentiae – Manel
Carrer Nou – Quimi Portet
Cau la neu – El Petit de cal Eril
Cendres – El Petit de cal Eril
Com ells – Leonmanso
Com tronc corrent avall – Leonmanso
Comandante – Lluís Llach
Companya – Jordi Montañez
Confessió – Kitsch
Coral·lí – Adrià Puntí
Correllengua – Oprimits
Cors armats – Atzembla
Crits als carrers – Atzembla
Damunt d’una terra – Lluís Llach
Darrer diumenge d’octubre – Al Tall
Darrer intent – Leonmanso
Decapitació XII – Ramon Muntaner
Del sud – Obrint Pas
Dessota dels àlbers – Feliu Ventura
Déu al nostre costat – Gerard Quintana/Jordi Batiste
Dia boig – Kitsch
Dies de carretera – Sopa de Cabra
Diguem no – Raimon
Disset anys – Enric Casasses/Pascal Comelade
El boig de la ciutat – Sopa de Cabra
El far del sud – Sopa de Cabra
El que diuen els arbres – Feliu Ventura
El rei de les coses – Roger Mas
El setè cel – Sisa
El vers d’abans d’ahir – Enric Casasses/Pascal Comelade
El vol de l’home ocell – Sangtraït
Els dies – Jordi Montañez
Els teus somnis – Sopa de Cabra
Em pregunten per què canto – Cesk Freixas
En companyia d’abisme – Pau Alabajos
En la que el Bernat se’t troba – Manel
En s’estiu – Antònia Font
En un segon – Atzembla
Endavant – Oprimits
Entre les mans – Jordi Montañez
Es tren – Leonmanso
Et dono casa meva – Cesk Freixas
Et vull lliure – Jordi Montañez
Fem el ximple – Quimi Portet
Fent camí – Esquirols
Final feliç – Joan Miquel Oliver
Finalment – Feliu Ventura
Flors de baladre – Uc
Flors i violes – Adrià Puntí
Flors i violes – Xavier Baró
Francesc Pujols – Quimi Portet
Frases fetes – Quimi Portet
Granaïna de Montaverner – Pep Gimeno “Botifarra”
Història d’un sofà – Feliu Ventura
Homes i dones del cap dret – Quimi Portet
I la pluja es va assecar – Roger Mas
I si canto trist – Lluís Llach
I tantes figues… – El Petit de cal Eril
Itaca – Lluís Llach
Jo ja m’entenc – Quimi portet
Jo mai mai – Joan Dausà
Jo també he dormit a l’alba – Lluís Llach
Jo tenc una enamorada – Uc
Jo tenia una caseta a Mallorca – Ocults
Jo vull ser – Pomada
Jota de son Arboç – Biel Majoral
Jota valenciana – Obrint Pas
La caiguda de Lleida – Xavier Baró
La caseta d’enlloc – Roger Mas
La donzella de les roses vermelles – Esquirols
La fruita més primerenca – Biel Majoral
La manera més salvatge – Enric Casasses/Pascal Comelade
La música dels astres – Quimi Portet
La petita rambla del Poble Sec – Cesk Freixas
La Rambla – Quimi Portet
La sandinga – Eva Dénia Trad Quartet
La terra és plana – Quimi Portet
La vida sense tu – Obrint Pas
L’arbre del demà – Cesk Freixas
L’eix de rotació – Sopa de Cabra
Les flors de l’estany – Xavier Baró
Les obagues de l’Eixample – Roger Mas
Les quatre banderes – Ramon Muntaner
L’estaca – Lluís Llach
L’estel – Atupa
L’exèrcit del fracàs – Cesk Freixas
L’herència – Aspencat
Llengua – Atupa/Atzembla
Llibertat – Feliu Ventura
Lo tio Pep – La Rondalla de la Costa
L’u d’Aielo – Pep Gimeno “Botifarra”
Mai trobaràs – Sopa de Cabra
Malaguenya de Barxeta – Pep Gimeno “Botifarra”
Malaguenya de Mutxamel – Carles Dénia i la Nova Rimaire
Mandolines tralarí – El Petit de cal Eril
Marxaràbiga – Companyia Elèctrica Dharma
Mirades – Aspencat
Miratges – Pau Alabajos
Motius – El Diluvi
Música per a cremar autobusos – Quimi Portet
Naixen primaveres – Aspencat
No tingues por – Obrint Pas
Noia, ja t’has fet gran – Gerard Quintana/Jordi Batiste
Oh my love – Quimi Portet
País de carretera – Feliu Ventura
Pantalons curts i els genolls pelats – Els Pets
Partícules de déu – El Petit de cal Eril
Per canviar-ho tot – Jordi Montañez
Per valls estranyes – Xavier Baró
Perquè un dia torni la cançó a Sinera – Ramon Muntaner
Perquè vull – Ovidi Montllor
Per tornar a començar – Feliu Ventura
Plus Ultra – Enric Casasses/Pascal Comelade
Poble – Atupa
Podré tornar enrera – Sopa de Cabra
Present – Feliu Ventura
Presó mental – Kitsch
Processó – Al Tall
Pujarem dalt dels cims – Esquirols
Qualsevol nit pot sortir el sol – Sisa
Quan caminàvem – Aspencat
Quan jo vaig nàixer – Raimon
Què sents? – Pomada
Que té aquesta terra nostra – Biel Majoral
Que tinguem sort – Lluís Llach
Què volen aquesta gent? – Maria del Mar Bonet
Què vos passa valencians? – Paco Muñoz
Queden matinades – Aspencat
Quitèria – Quimi Portet
Records – Atupa
Romanço del fill de vídua – Els 3 tambors
Sa Calera – Isidor Marí
Sa cara – Leonmanso
Sa carta que m’enviares – Uc
Sa nostra ciutat d’Eivissa – Ressonadors/Uc
Sa part neutra – Leonmanso
Sàvia i rebel – Ebri Knight
Seguirem – Obrint Pas
Setze jutges – Adrià Puntí
Sil·labes de vidre – Pau Alabajos
Solidaritat – Oprimits
Som (primavera del 14) – Jordi Montañez
Somnis entre boires – Sangtraït
Sota una col – Adrià Puntí
Stella Splendens (Llibre Vermell) – Companyia Elèctrica Dharma
Submergit en el riu (qui estima l’aigua) – Xavier Baró
Sunny day – Quimi Portet
Tanco els ulls/Obro els ulls – Roger Mas
Tatuatges a l’ànima – Atzembla
Tema d’Isàrnia – Roger Mas
Terminal B – Enric Casasses/Pascal Comelade
The Halucinogenic Espontex sinfonia – Pascal Comelade
Tinc una bèstia dintre meu – Quimi Portet
Tio Canya – Al Tall
Torn de preguntes – Feliu Ventura
Torna, torna Serrallonga – Esquirols
Tornaràs – Atzembla
Tot el qu arriba amb el vent – Feliu Ventura
Tot el que de veritat jo vull – Gerard Quintana /Jordi Batiste
Tot queda igual – Sopa de Cabra
Tots es motors – Antònia Font
Ull per ull – Adrià Puntí
Una cançó que no es cansa – Isidor Marí
Una gran pluja ben aviat caurà – Gerard Quintana/Jordi Batiste
Utòpics, idealistes i ingenus – Pau Alabajos
Va com va – Ovidi Montllor
Vaixell de Grècia – Lluís Llach
Vaixells de llibertat – Cesk Freixas
València, 9 d’octubre – Pau Alabajos
Veles e vents – Raimon
Venim del nord, venim del sud – Lluís Llach
Wa yeah! – Antònia Font
Zàpping – Pau Alabajos

 

Written by econacionalitarisme

febrer 1, 2017 at 5:18 pm

Dilluns de Pasqua

leave a comment »

Insurrection

Written by econacionalitarisme

Març 27, 2016 at 9:58 pm

L’home del megàfon

leave a comment »

Per ells, eres l'”home del megàfon”, per nosaltres, eres i seràs el Lluís del Cànem.

Ells, et volien ben lluny dels seus projectes especulatius, nosaltres, al costat dels tractors i les bicicletes quan marxàvem al ritme de “Salvem Gallecs”.

anso

Divendres passat, un dels referents de l’ecologisme social català, es va morir amb 81 anys. En Lluís Ansó Landa, activista nat, va ser un dels ferms defensors de l’espai agroforestal de Gallecs i dels seus pobladors, greument amenaçats per l’antiga dictadura i, posteriorment, per molts dels poders del nou règim constitucional.

L’enyorat Vallès verd i agrícola s’ha reduït dramàticament en els quaranta anys de democràcia, però el balanç de la resistència de la Comissió de Defensa de Gallecs, del Cànem-Ecologistes en Acció de Catalunya i, més recentment, de la Plataforma en Defensa de Gallecs, grups on havia militat en Lluís, és força positiu davant de la magnitud de les forces que teníem davant. La meitat de les 1.741 hectàrees d’aquest pulmó resten lliures d’asfalt i ciment. La resta ha caigut a queixalades (en forma d’AVE, carreteres, autovies, polígons, nous barris…) dels que se’n vanagloriaven de ser els seus protectors.

La integritat d’en Lluís no temia les criminalitzacions comandades per una alcaldessa intransigent i ferida en el seu amor propi, que va judicialitzar la seva vida -i la d’altres companys- en una edat ja avançada, ni tampoc es venia pels cèntims de l’expropiació. El seu compromís i lucidesa fluïa nítidament a través de la seva boca, denunciant corrupcions, malbaratament de recursos públics, portes giratòries, enriquiment privat a partir del patrimoni comú i altres maldats que tants anys de sociovergència han significat per al territori i la vida dels catalans.

Res, Lluís, que sàpigues que aquests dies estem de dol. De dol des de la base, sense cobriment mediàtic, sense homenatges de les altes institucions, sense condecoracions àuries, però recordant intensament què has significat i signifiques per a nosaltres i per al país que volem. I, amb tu, ens venen també a la memòria l’Anna Bosch i tants altres ecologistes que ja no hi són.

 

Written by econacionalitarisme

febrer 17, 2016 at 10:22 pm

Patrimoni sonor

leave a comment »

Obrint Pas, Uc, Lluís Llach, Ocults, La Gossa Sorda, Ramon Muntaner, Sopa de Cabra, Aspencat, Roger Mas, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, El Belda, Primera Nota, Feliu Ventura, Manel, Pau Alabajos, Esquirols, Jaume Sisa, Paco Muñoz, Pomada,

P1030318

Pau Riba, Biel Majoral, Raimon, Els Pets, Xavier Baró, Pantaix, Al Tall, Sau, Brams, Sangtraït, Música Nostra, El Petit de cal Eril, Companyia Elèctrica Dharma, Ovidi Montllor, Kitsch, Jordi Batiste, Falsterbo 3, Maria del Mar Bonet, Pep Gimeno “Botifarra”, Urbàlia Rurana, Grup de Folk, Pascal Comelade, Isidor Marí, Miquel Gil, Antònia Font… 

Written by econacionalitarisme

Març 19, 2014 at 8:35 pm

Econacioquè?

leave a comment »

P1110758

Quan ja fa més de dos anys que funciona aquest bloc, hi ha encara gent que em pregunta què significa exactament el seu nom. Teniu raó que ja seria hora d’aclarir què vull dir amb la paraula “econacionalitarisme”.

El terme prové de la unió de dos conceptes de naturalesa política que, a més a més, necessiten d’un marc ètic, metodològic, per poder funcionar correctament.

D’una banda hi ha l’ecologisme, una ideologia sorgida en l’últim terç del segle passat, que pretén aconseguir una societat on l’impacte dels humans sobre la terra sigui el mínim possible. En essència, l’ecologisme preconitza una nova relació entre els humans i el medi on viuen, amb la resta d’éssers vius i amb els elements no vius, però també una relació diferent entre els mateixos membres de l’espècie humana.

El segon concepte bàsic és el nacionalitarisme. Si en l’ecologisme tractem de conservar la biodiversitat, com a garantia d’una vida plena, en el nacionalitarisme també es vol preservar l’altra gran diversitat existent en el planeta: la cultural i lingüística. Aquest terme que, estranyament, no ha gaudit de gaire fortuna, va néixer per diferenciar l’ideari dels moviments d’alliberament nacional de les que s’han vingut anomenant nacions sense estat, del dels nacionalismes de caràcter expansionista i dominador que practiquen molts estats i nacions. La meva aportació al nacionalitarisme ha estat ampliar el concepte per incloure en el seu si els esforços de moltes nacions ja constituïdes en estats per a recuperar la seva plena sobirania, especialment econòmica -amb el manteniment del domini públic dels seus principals recursos, per exemple- però també política.

Ambdues diversitats han patit, pateixen i patiran constants agressions per part d’uns sistemes sociopolítics que les tenen poc en compte quan no actuen per eliminar-les.

En aquest disseny programàtic, que inclou també els nexes entre els dos grans elements anteriors, li calia inexorablement una sèrie de condicionants imprescindibles perquè la qualitat ètica de la pràctica política validi i possibiliti el viratge cap a l’econacionalitarisme. Democràcia radical, respecte escrupolós dels drets humans i de les minories, preponderància d’allò públic, d’allò que és de tothom, per sobre dels interessos privats, coresponsabilitat de la ciutadania, i revitalització de les relacions extraeconòmiques entre els éssers humans, són els principals factors que possibiliten i alhora complementen ecologisme i nacionalitarisme.

Fins aquí una introducció bàsica a la meva proposta ideològica, utòpica si voleu, que he anat construint, modelant i modificant durant pràcticament tota la vida. El fruit de tota aquesta construcció ideològica, basada en infinitud d’experiències, aprenentatges, realitats analitzades, ha estat el que he batejat com a econacionalitarisme. És la meva proposta per anar cap a un món, uns Països Catalans, on tothom pugui viure millor, amb dignitat. I, evidentment, és el motiu principal de l’existència del meu bloc, que vol servir, entre d’altres coses, de compilació i de difusió de l’econacionalitarisme.

Written by econacionalitarisme

Abril 6, 2013 at 8:04 pm

This land is your land

with 2 comments

fusterguthrie

L’any 2012 ha acabat i, amb ell, dos aniversaris. Els homenatjats van néixer i van viure en terres ben allunyades però són dos bons referents de l’econacionalitarisme. No en va els uneix la seva actitud de reivindicació de realitats quotidianes fortíssimes i evidents però silenciades i menystingudes pel poder.

Per una banda, ha fet cent anys del naixement de Woody Guthrie, músic d’Oklahoma que, a través dels seus ritmes folk, va cantar els durs temps de la Gran Depressió i el Dust Bowl. Les seves lletres donen valor el món del treball per damunt de la supèrbia dels diners, recordant a la gran majoria de nordamericans, treballadors de tots els àmbits, que el país era seu, que precisament eren ells els que l’han fet i el fan dia a dia des dels camps, des de les fàbriques, des de les botigues, des de les oficines. El pensament i la vida de Guthrie, en pugna perpètua amb el feixisme del seu temps i amb l’explotació desbocada del capitalisme dels anys trenta, ha tingut una gran influència, sobretot en el món anglosaxó i molt especialment en els àmbits artístics. Pete Seeger, Bob Dylan i Bruce Springsteen, per exemple, han begut de la seva deu.

L’altre personatge essencial que hem commemorat l’any passat ha estat el pensador suecà Joan Fuster. Ja fa cinquanta anys de la seva obra cabdal, Nosaltres, els valencians, i també vint de la seva mort. La seva proposta ideològica se centrà en la reconstrucció nacional del País Valencià dintre del seu marc natural, els Països Catalans, una iniciativa que va aconseguir despertar consciències en una societat caracteritzada pel provincianisme, per la vergonya lingüística i cultural, pel caciquisme i per l’autoodi. Al mateix temps, alertava els catalans del Principat del perill i de l’empobriment que suposava un projecte nacional isolat, parcial, que no comptés amb la resta de la nació.

Com dèiem, Fuster i Guthrie, dos referents bàsics en la història contemporània de la llibertat dels pobles i dels individus. Tots dos van voler deixar la seva petjada per aconseguir un país més just i més real malgrat la furibunda i violenta oposició que van alçar.

A nosaltres ens toca recrear i difondre el missatge d’aquest parell de clàssics ben vigents.

Written by econacionalitarisme

gener 10, 2013 at 7:39 pm

%d bloggers like this: