Eleccions colonials: la meva guia

Els resultats dels comicis de diumenge que ve, molt probablement consolidaran la via “penebista” a Catalunya. Els dos caps de llista de les forces majoritàries del sobiranisme ho van deixar força clar des de la presó: Sànchez literalment, Junqueras per descartament. És la conseqüència lògica d’un any i mig de mentides, renúncies i simulacions en el qual Esquerra i l’amalgama Junts per Catalunya, Govern inclòs, … Continua la lectura de Eleccions colonials: la meva guia

8-M: feminisme fora aules

Murals: Woolf, Curie, Tereshkova, Davis, Hipàtia, Wollstonecraft… presideixen les principals parets de l’entrada del centre Retòrica a l’ús Institut públic de secundària a la ciutat de Barcelona Alumnat de classe mitjana i mitjana-baixa Professorat: quaranta-sis, majoritàriament dones. Vint-i-set son funcionaris i funcionàries Context social de gènere: permanència – increment! – de rols sexistes, violència, creixement de la por al carrer… 8 de març de 2019: … Continua la lectura de 8-M: feminisme fora aules

El decenni perdut dels residus

Quasi quatre milions de tones de residus municipals generades a l’any. Aquest és el subproducte inquietant que deixa la vida de les catalanes i els catalans després de 365 dies de rodatge pel capitalisme madur on ens hem de desenvolupar. Si ho personalitzem, hem de comptar que fem de mitjana 1,39 kg de deixalles al dia, dels quals només separem selectivament 550 grams; la resta … Continua la lectura de El decenni perdut dels residus

Vaga de fam, segle XXI

Als 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans Tendència a zero a l’Espanya ara progre, ignorància gairebé total a l’univers llevat de la “solidaritat i total admiració” de 40 parlamentaris europeus -prèviament estimulats pels seus companys catalans- i no reversió de la caiguda sense aturada -convenientment decebuda per l’autonomisme governant- de la resistència al país. ©www.freepik.com from http://www.flaticon.com Aquestes respostes després de 10 dies dels debutants i … Continua la lectura de Vaga de fam, segle XXI

Presos: polítics, però no els primers

Un dels elements recurrents i ben irritants provocats per la repressió espanyola contra l’autodeterminació ha estat la utilització del recurs dialèctic dicotòmic presos polítics-polítics presos. Aquesta ha estat la cançó de l’enfadós amb la qual els “constitucionalistes” han volgut contrarrestar la ignomínia antidemocràtica que suposa tenir gent mesos i mesos en presó preventiva i acusada injustament de delictes suprems. En el context d’aquesta pseudopolèmica, potser … Continua la lectura de Presos: polítics, però no els primers

I per quan deixem la noviolència?

Entre diverses militàncies, des de ben joves hem passat moltes i moltes hores al voltant de la noviolència. Xerrades i tallers a la Universitat Internacional de la Pau, lectures de Gandhi, Lanza del Vasto, Martin Luther King o el nostre Xirinacs, anàlisis d’alliberaments exitosos a partir de la nocooperació amb l’opressor, confecció d’un discurs de rebuig a les lluites violentes per la seva errònia ètica, … Continua la lectura de I per quan deixem la noviolència?

La impossibilitat demoscòpica d’un referèndum pactat

Quan les dades demoscòpiques son recurrents trimestre rere trimestre, en concret des de 2014 a 2018, potser cal concloure que son una bona aproximació a la realitat. Doncs això és el que passa amb el percentatge de ciutadans amb carnet espanyol que pensa que el dret a l’autodeterminació ha de ser això, un dret. Durant aquest darrer quinquenni, aquesta xifra s’ha situat invariablement al voltant … Continua la lectura de La impossibilitat demoscòpica d’un referèndum pactat