La pica s’està eixugant

Sempre ens han dit que de mica en mica, s’omple la pica. A hores d’ara sembla que aquest adagi no funciona en qüestions mediambientals de les grosses -i, segurament, tampoc en algunes de nacionalitàries ben nostres-. Això almenys és el que ens ha transmès un dels que, asseguren, forma part dels “100 pensadors mundials”, el txec Vàclav Smil. Per Smil, en el context mundial on … Continua la lectura de La pica s’està eixugant

Democràcies passades de moda

Eren uns altres temps. Aquells on les mobilitzacions ciutadanes feien caure governs. Governs que queien per la simple reivindicació massiva i repetitiva en el temps, tot i que els canvis que provocaven no eren res de l’altre món. Normalment eren un senzill canvi de cares, d’estil, però també podem recordar certes marxes enrere en lleis importants. Aquesta era una mena de regla no escrita de … Continua la lectura de Democràcies passades de moda

Els quatre eixos

Sabíem que, per la nostra condició de nació colonitzada, a l’eix polític occidental per excel·lència, el Dreta/Esquerra, li havíem d’afegir un altre eix: el Catalanista/Espanyolista, a l’hora d’analitzar la nostra realitat. Però el savi Vicenç Villatoro ens explicà fa uns mesos que hi ha, no un, sinó dos parells de paràmetres més que expliquen diferents visions de la societat i que s’han de tenir també … Continua la lectura de Els quatre eixos

Samarretes que generen crispació

El meu repertori de samarretes polítiques en sentit ampli és, com molts ja sabeu, ben variat. N’he portat i en porto, a tot arreu, sense massa manies: a la feina, de viatge, d’excursió, dies de festa o de cada dia, de dia, de nit, als concerts, al teatre… Un intens rodatge que les desgasta i que, a més a més, no acaba fins que teixit … Continua la lectura de Samarretes que generen crispació

Independentistes: de mainstream a orfes polítics

Els manuals de ciència política ens ho adverteixen: quan hi ha una opció ideològica que pren una relativa importància, no triga gaire a aparèixer una entitat política, un partit, que cobreix aquest buit i intenti aglutinar la gent que no se sent inclosa en cap altra opció. L’ecologisme n’ha estat un bon exemple. L’extensió de la preocupació mediambiental i pacifista va provocar als anys vuitanta … Continua la lectura de Independentistes: de mainstream a orfes polítics

Eleccions colonials: la meva guia

Els resultats dels comicis de diumenge que ve, molt probablement consolidaran la via “penebista” a Catalunya. Els dos caps de llista de les forces majoritàries del sobiranisme ho van deixar força clar des de la presó: Sànchez literalment, Junqueras per descartament. És la conseqüència lògica d’un any i mig de mentides, renúncies i simulacions en el qual Esquerra i l’amalgama Junts per Catalunya, Govern inclòs, … Continua la lectura de Eleccions colonials: la meva guia