Dermatografies

Divises que reforcen l’agressivitat de músculs inflats en establiments no fabrils   Detalls que ressalten subtils turmells i espatlles sense cap tara   Dissenys que conserven la dignitat de pobles minoritzats a les nostres antípodes   Dibuixos que denoten barroeres estètiques que sobreïxen samarretes             Opacitats que transparenten ànimes   Joan Pons Valls Anuncis Continua la lectura de Dermatografies

Via llibertat

    Gaudim de les hores de llibertat que ens queden. Un túnel és a les envistes, un d’aquells ben foscos i llargs, que acostumem a passar. Assaborim-ne els darrers minuts. Un d’aquells on enraonem amb metàfores, recordeu, per assegurar la remor que ens manté vives. Fruïm-ne dels últims instants. Penseu que, si no fallen cartografies, som a metres del nou inici. Llum!! Joan Pons … Continua la lectura de Via llibertat

En Valtònyc agafa l’autobús

No estic gens d’acord amb el que vós dieu… afirmava, apòcrif, Voltaire. Incondicionals del capitalisme, esquerranoses de tòpic pujat, gurús de les dietes saludables, llibertaris de censura fàcil, rapers renegaires, opinadores i tertulians, predicadors i fanàtiques, hooligans i feixistes, integristes i populistes, ecocides i culturicides, esotèrics setciències, coaches d’autoajuda, apologistes de la violència, conreadores del mal gust, futbolistes en roda de premsa, malcriadores de noves generacions, polítics de … Continua la lectura de En Valtònyc agafa l’autobús

Les 213 cançons

Quan tries sempre hi ha el risc de deixar-se coses interessants. Assumint aquest fet inevitable, aquí teniu les dues-centes una cançons que formen part de la meva llista d’Spotify, que he vingut confeccionant des de fa una llarga temporada. És una mostra de la millor creació poèticomusical feta al nostre país en els últims 50 anys. Gaudim-ne. A cavall del vent – Lluís Llach A l’estació – … Continua la lectura de Les 213 cançons

Al vol

La lluna s’enfila pel cel estrellat besant les teulades d’immensa ciutat. Un savi l’albira de dalt d’un terrat i es queda mirant-la suaument encantat. La lluna travessa pel cel estrellat; quan veu que la miren de por s’ha entelat. I el savi, inclinant-se, anota admirat en un planisferi el canvi observat.                                        Guerau de Liost (Olot, 1878- Barcelona, 1933) Continua la lectura de Al vol