L’any 1500 Erasme de Rotterdam torna al continent després d’haver estat uns anys a Anglaterra. I el primer que farà serà publicar l’Adagiorum Collectanea, un recull de reflexions de multitud de clàssics grecs i llatins, que anirà ampliant en successives edicions fins a la seva mort, el 1535. La seva lectura em confirma el que ja sabíem, que gairebé totes les qüestions essencials de la vida … Continua la lectura de Adagis d’Erasme
Divises que reforcen l’agressivitat de músculs inflats en establiments no fabrils Detalls que ressalten subtils turmells i espatlles sense cap tara Dissenys que conserven la dignitat de pobles minoritzats a les nostres antípodes Dibuixos que denoten barroeres estètiques que sobreïxen samarretes Opacitats que transparenten ànimes Joan Pons Valls Continua la lectura de Dermatografies
No estic gens d’acord amb el que vós dieu… afirmava, apòcrif, Voltaire. Incondicionals del capitalisme, esquerranoses de tòpic pujat, gurús de les dietes saludables, llibertaris de censura fàcil, rapers renegaires, opinadores i tertulians, predicadors i fanàtiques, hooligans i feixistes, integristes i populistes, ecocides i culturicides, esotèrics setciències, coaches d’autoajuda, apologistes de la violència, conreadores del mal gust, futbolistes en roda de premsa, malcriadores de noves generacions, polítics de … Continua la lectura de En Valtònyc agafa l’autobús
Som a 12 de febrer de 2017. Un dia qualsevol, pensareu. Doncs gens més allunyat de la realitat. Avui és precisament el dia exacte on els Esquirols situaven el futur. A la manera d’Orwell a 1984 o de Kubrik i Clark a 2001: una odissea de l’espai, aquest grup musical osonenc va assajar amb el seu propi estil una prospectiva de com podria ser el futur. Va ser … Continua la lectura de El futur d’Esquirols ha arribat
És una de les coses més alegres veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal, no sou tenebres; més hi veig en vosaltres que no en el dia clar. Joan Maragall: Els núvols de Nadal Continua la lectura de Bon Nadal
Al contrari que altres facetes de l’existència humana, un dels elements més valorats en un viatge és la seva prolongada durada. El paral·lelisme clàssic viatge-existència, en el sentit de progressiu enriquiment vital, porta implícit un temps llarg, que possibiliti un recull de les diferents experiències que la vida pot oferir. Els viatgers contemporanis solen ser també uns apologistes del viatge llarg, gastant, si la butxaca … Continua la lectura de Elogi de la brevetat en el viatge
