La pica s’està eixugant

Sempre ens han dit que de mica en mica, s’omple la pica. A hores d’ara sembla que aquest adagi no funciona en qüestions mediambientals de les grosses -i, segurament, tampoc en algunes de nacionalitàries ben nostres-. Això almenys és el que ens ha transmès un dels que, asseguren, forma part dels “100 pensadors mundials”, el txec Vàclav Smil. Per Smil, en el context mundial on … Continua la lectura de La pica s’està eixugant

Independentistes: de mainstream a orfes polítics

Els manuals de ciència política ens ho adverteixen: quan hi ha una opció ideològica que pren una relativa importància, no triga gaire a aparèixer una entitat política, un partit, que cobreix aquest buit i intenti aglutinar la gent que no se sent inclosa en cap altra opció. L’ecologisme n’ha estat un bon exemple. L’extensió de la preocupació mediambiental i pacifista va provocar als anys vuitanta … Continua la lectura de Independentistes: de mainstream a orfes polítics

Ja no som “un sol poble”

“És català tot aquell qui treballa i viu a Catalunya i qui en vol ser” Al voltant d’aquesta sentència tan general d’en Jordi Pujol i Soley, ha girat durant dècades la consideració de l’estructura socioidentitària del país per a la immensa majoria de les opcions polítiques, des del Partit Popular fins a l’esquerra independentista, i consegüentment, semblava que gairebé tothom hi combregava. La unitat que … Continua la lectura de Ja no som “un sol poble”

Pax Hispànica

“Barcelona tindrà un alcalde progressista i republicà” Aquesta frase d’Ernest Maragall pronunciada poc després de saber el seu triomf a Barcelona, condensa, al meu entendre, el que serà el nostre futur. Un futur ben impregnat per l’ambigüitat calculada dels dos adjectius pronunciats, que s’ha anat consolidant des de fa un any i mig quan tot va canviar de rumb. Un futur que ara ja es … Continua la lectura de Pax Hispànica

Correspondències transoceàniques

©Wikimedia Commons “Somos una región del mundo que tiene la suerte de ser muy diversa y que también tiene la suerte de tener un destino común a conquistar. Pero por ahora seguimos trabajando para nuestra propia perdición porque hemos estado entrenados para odiarnos entre nosotros, para el divorcio mutuo, para la mutua ignorancia y nos cuesta mucho encontrar este destino común. Ellos saben que tienen … Continua la lectura de Correspondències transoceàniques

La Nobel esquizofrènica

El Comitè Nobel Noruec va decidir atorgar el Premi Nobel de la Pau de 1991 a l’activista birmana Aung San Suu Kyi per “la seva lluita no violenta en defensa de la democràcia i els drets humans”. Després d’uns dos decennis d’arrest domiciliari, el 2012 Suu Kyi pot anar a recollir el premi que l’ha esperat vint-i-un anys a Oslo. En el seu parlament declara: … Continua la lectura de La Nobel esquizofrènica