Som a 12 de febrer de 2017. Un dia qualsevol, pensareu. Doncs gens més allunyat de la realitat. Avui és precisament el dia exacte on els Esquirols situaven el futur. A la manera d’Orwell a 1984 o de Kubrik i Clark a 2001: una odissea de l’espai, aquest grup musical osonenc va assajar amb el seu propi estil una prospectiva de com podria ser el futur. Va ser … Continua la lectura de El futur d’Esquirols ha arribat
Quan tries sempre hi ha el risc de deixar-se coses interessants. Assumint aquest fet inevitable, aquí teniu les dues-centes una cançons que formen part de la meva llista d’Spotify, que he vingut confeccionant des de fa una llarga temporada. És una mostra de la millor creació poèticomusical feta al nostre país en els últims 50 anys. Gaudim-ne. A cavall del vent – Lluís Llach A l’estació – … Continua la lectura de Les 213 cançons
Amb el meu afecte, reconeixement i admiració. Sorpresa és la paraula que defineix millor el que m’han provocat les declaracions d’en Raimon sobre el procés d’autodeterminació que es viu a Catalunya, poc abans dels quatre concerts antològics al Palau de la Música Catalana. La declaració que ha provocat més enrenou, el que es definís com a no independentista, ha estat, per a mi, una sorpresa, … Continua la lectura de La sorpresa d’en Raimon
Obrint Pas, Uc, Lluís Llach, Ocults, La Gossa Sorda, Ramon Muntaner, Sopa de Cabra, Aspencat, Roger Mas, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, El Belda, Primera Nota, Feliu Ventura, Manel, Pau Alabajos, Esquirols, Jaume Sisa, Paco Muñoz, Pomada, Pau Riba, Biel Majoral, Raimon, Els Pets, Xavier Baró, Pantaix, Al Tall, Sau, Brams, Sangtraït, Música Nostra, El Petit de cal Eril, Companyia Elèctrica Dharma, Ovidi Montllor, Kitsch, Jordi … Continua la lectura de Patrimoni sonor
Ple a l’Auditori de Barcelona per sentir el nou àlbum del Feliu Ventura Música i lletra. Els que vam ser a la sala Tete Montoliu vam vibrar amb la contundència de música i lletres de les noves i velles -com la sorprenent versió d’El que diuen els arbres- peces. El directe va excel·lir amb la veu del Feliu i les guitarres comandades per Borja Penalba, … Continua la lectura de Hi ha qui persegueix els somnis
1980 no només va ser l’any que vam veure els Jocs Olímpics de Moscou per la “tele” i en el que molts no ens perdiem cap capítol dels dibuixos de l’”osito” Misha. També cal fer memòria del disc Torna, torna Serrallonga, cinquè treball d’Esquirols, un grup essencial, tan oblidat des de l’oficialitat políticomusical. Moltes coses han canviat al món però el missatge econacionalitari de l’LP, … Continua la lectura de 31 anys del “1r disc ecologista dels Països Catalans”
Encara que ho pugui semblar no són dos nous grups que pugen a l’escena musical del país. Més aviat són noms que no desmereixerien gens als que, al ritme d’uns quants crítics musicals, reprenen per enèsima vegada el discurs del frau del rock català. Subvencions a dojo donades pel poder convergent, promotors d’un nacionalisme embrutidor que emmascarava una música mediocre. Aquestes són les consignes que … Continua la lectura de Agosarada ignorància i malèfiques intencions
