econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘Música’ Category

El futur d’Esquirols ha arribat

leave a comment »

Som a 12 de febrer de 2017.

Un dia qualsevol, pensareu. Doncs gens més allunyat de la realitat. Avui és precisament el dia exacte on els Esquirols situaven el futur.

schylling_-_sparkling_mike_waling_tin_robot_-_front

©Wikimedia Commons

A la manera d’Orwell a 1984 o de Kubrik i Clark a 2001: una odissea de l’espai, aquest grup musical osonenc va assajar amb el seu propi estil una prospectiva de com podria ser el futur. Va ser el 1975, amb la cançó Any 2017, que pertanyia al seu segon disc (Fent camí). 

Com moltes visions fetes el segle passat, s’apuntava que uns dels protagonistes del futur serien els robots. La d’Esquirols, tanmateix, és una construcció un pèl diferent de la resta:

“Resulta que és un xicotet/de mida natural,/cames i peus no n’hi veureu/són rodes de trial,/per mans claus angleses,/per boca un embut/i dins les orelles/ràdio-cassettes li han nascut.”

En aquests moments, a Manresa, s’està commemorant aquella visió de futur. Pels que no hem aconseguit entrades per aquest important esdeviment, quedi el nostre testimoni en forma de post.

 

 

Written by econacionalitarisme

febrer 12, 2017 at 10:51 pm

Arxivat a genial, Música, Pensaments

Les 213 cançons

leave a comment »

Quan tries sempre hi ha el risc de deixar-se coses interessants. Assumint aquest fet inevitable, aquí teniu les dues-centes una cançons que formen part de la meva llista d’Spotify, que he vingut confeccionant des de fa una llarga temporada.

És una mostra de la millor creació poèticomusical feta al nostre país en els últims 50 anys. Gaudim-ne.

A cavall del vent – Lluís Llach
A l’estació – Lluís Llach
Abril 74 – Lluís Llach
Acompliment – Ramon Muntaner
Al final d’aquest viatge – Cesk Freixas
Al gran desert – Atzembla
Al mar! – Manel
Al vent – Raimon
Alacant -per interior- Feliu Ventura
Amb tot – El Petit de cal Eril
Anem – Roger Mas
Aniversari – Manel
Anòxia – Jordi Montañez
Aquest sol de la infància – Jordi Montañez
Aquesta remor – Ramon Muntaner
Arrels – Esquirols
Art de trair – Kitsch
Autocrítica i crítica – El Diluvi/Ovidi Montllor
Barricades de paper – Feliu Ventura
Batega la ciutat – Aspencat
Benvinguts al món – Oprimits
Benvinguts al paradís – Obrint Pas
Benvolgut – Manel
Bon dia – Els Pets
Bon senyor – Lluís Llach
Brindo per tu – Cesk Freixas
Cada dia és un nou pas – Esquirols
Cal que neixin flors a cada instant – Lluís Llach
Calgary 88 – Antònia Font
Camals mullats – La Gossa Sorda
Can – Pau Riba
Cançó XXI – Feliu Ventura
Cançó a Mahalta – Lluís Llach
Cançó de carrer – Ramon Muntaner
Cançó de la plaça del Diamant – Ramon Muntaner
Cançó de Nadal per a ningú – Lluís Llach
Cant de la Muixeranga – Al Tall
Cant de maulets – Al Tall
Cant miner – Lluís Llach
Cap motiu – Atzembla
Carpatio benevolentiae – Manel
Carrer Nou – Quimi Portet
Cau la neu – El Petit de cal Eril
Cendres – El Petit de cal Eril
Com ells – Leonmanso
Com tronc corrent avall – Leonmanso
Comandante – Lluís Llach
Companya – Jordi Montañez
Confessió – Kitsch
Coral·lí – Adrià Puntí
Correllengua – Oprimits
Cors armats – Atzembla
Crits als carrers – Atzembla
Damunt d’una terra – Lluís Llach
Darrer diumenge d’octubre – Al Tall
Darrer intent – Leonmanso
Decapitació XII – Ramon Muntaner
Del sud – Obrint Pas
Dessota dels àlbers – Feliu Ventura
Déu al nostre costat – Gerard Quintana/Jordi Batiste
Dia boig – Kitsch
Dies de carretera – Sopa de Cabra
Diguem no – Raimon
Disset anys – Enric Casasses/Pascal Comelade
El boig de la ciutat – Sopa de Cabra
El far del sud – Sopa de Cabra
El que diuen els arbres – Feliu Ventura
El rei de les coses – Roger Mas
El setè cel – Sisa
El vers d’abans d’ahir – Enric Casasses/Pascal Comelade
El vol de l’home ocell – Sangtraït
Els dies – Jordi Montañez
Els teus somnis – Sopa de Cabra
Em pregunten per què canto – Cesk Freixas
En companyia d’abisme – Pau Alabajos
En la que el Bernat se’t troba – Manel
En s’estiu – Antònia Font
En un segon – Atzembla
Endavant – Oprimits
Entre les mans – Jordi Montañez
Es tren – Leonmanso
Et dono casa meva – Cesk Freixas
Et vull lliure – Jordi Montañez
Fem el ximple – Quimi Portet
Fent camí – Esquirols
Final feliç – Joan Miquel Oliver
Finalment – Feliu Ventura
Flors de baladre – Uc
Flors i violes – Adrià Puntí
Flors i violes – Xavier Baró
Francesc Pujols – Quimi Portet
Frases fetes – Quimi Portet
Granaïna de Montaverner – Pep Gimeno “Botifarra”
Història d’un sofà – Feliu Ventura
Homes i dones del cap dret – Quimi Portet
I la pluja es va assecar – Roger Mas
I si canto trist – Lluís Llach
I tantes figues… – El Petit de cal Eril
Itaca – Lluís Llach
Jo ja m’entenc – Quimi portet
Jo mai mai – Joan Dausà
Jo també he dormit a l’alba – Lluís Llach
Jo tenc una enamorada – Uc
Jo tenia una caseta a Mallorca – Ocults
Jo vull ser – Pomada
Jota de son Arboç – Biel Majoral
Jota valenciana – Obrint Pas
La caiguda de Lleida – Xavier Baró
La caseta d’enlloc – Roger Mas
La donzella de les roses vermelles – Esquirols
La fruita més primerenca – Biel Majoral
La manera més salvatge – Enric Casasses/Pascal Comelade
La música dels astres – Quimi Portet
La petita rambla del Poble Sec – Cesk Freixas
La Rambla – Quimi Portet
La sandinga – Eva Dénia Trad Quartet
La terra és plana – Quimi Portet
La vida sense tu – Obrint Pas
L’arbre del demà – Cesk Freixas
L’eix de rotació – Sopa de Cabra
Les flors de l’estany – Xavier Baró
Les obagues de l’Eixample – Roger Mas
Les quatre banderes – Ramon Muntaner
L’estaca – Lluís Llach
L’estel – Atupa
L’exèrcit del fracàs – Cesk Freixas
L’herència – Aspencat
Llengua – Atupa/Atzembla
Llibertat – Feliu Ventura
Lo tio Pep – La Rondalla de la Costa
L’u d’Aielo – Pep Gimeno “Botifarra”
Mai trobaràs – Sopa de Cabra
Malaguenya de Barxeta – Pep Gimeno “Botifarra”
Malaguenya de Mutxamel – Carles Dénia i la Nova Rimaire
Mandolines tralarí – El Petit de cal Eril
Marxaràbiga – Companyia Elèctrica Dharma
Mirades – Aspencat
Miratges – Pau Alabajos
Motius – El Diluvi
Música per a cremar autobusos – Quimi Portet
Naixen primaveres – Aspencat
No tingues por – Obrint Pas
Noia, ja t’has fet gran – Gerard Quintana/Jordi Batiste
Oh my love – Quimi Portet
País de carretera – Feliu Ventura
Pantalons curts i els genolls pelats – Els Pets
Partícules de déu – El Petit de cal Eril
Per canviar-ho tot – Jordi Montañez
Per valls estranyes – Xavier Baró
Perquè un dia torni la cançó a Sinera – Ramon Muntaner
Perquè vull – Ovidi Montllor
Per tornar a començar – Feliu Ventura
Plus Ultra – Enric Casasses/Pascal Comelade
Poble – Atupa
Podré tornar enrera – Sopa de Cabra
Present – Feliu Ventura
Presó mental – Kitsch
Processó – Al Tall
Pujarem dalt dels cims – Esquirols
Qualsevol nit pot sortir el sol – Sisa
Quan caminàvem – Aspencat
Quan jo vaig nàixer – Raimon
Què sents? – Pomada
Que té aquesta terra nostra – Biel Majoral
Que tinguem sort – Lluís Llach
Què volen aquesta gent? – Maria del Mar Bonet
Què vos passa valencians? – Paco Muñoz
Queden matinades – Aspencat
Quitèria – Quimi Portet
Records – Atupa
Romanço del fill de vídua – Els 3 tambors
Sa Calera – Isidor Marí
Sa cara – Leonmanso
Sa carta que m’enviares – Uc
Sa nostra ciutat d’Eivissa – Ressonadors/Uc
Sa part neutra – Leonmanso
Sàvia i rebel – Ebri Knight
Seguirem – Obrint Pas
Setze jutges – Adrià Puntí
Sil·labes de vidre – Pau Alabajos
Solidaritat – Oprimits
Som (primavera del 14) – Jordi Montañez
Somnis entre boires – Sangtraït
Sota una col – Adrià Puntí
Stella Splendens (Llibre Vermell) – Companyia Elèctrica Dharma
Submergit en el riu (qui estima l’aigua) – Xavier Baró
Sunny day – Quimi Portet
Tanco els ulls/Obro els ulls – Roger Mas
Tatuatges a l’ànima – Atzembla
Tema d’Isàrnia – Roger Mas
Terminal B – Enric Casasses/Pascal Comelade
The Halucinogenic Espontex sinfonia – Pascal Comelade
Tinc una bèstia dintre meu – Quimi Portet
Tio Canya – Al Tall
Torn de preguntes – Feliu Ventura
Torna, torna Serrallonga – Esquirols
Tornaràs – Atzembla
Tot el qu arriba amb el vent – Feliu Ventura
Tot el que de veritat jo vull – Gerard Quintana /Jordi Batiste
Tot queda igual – Sopa de Cabra
Tots es motors – Antònia Font
Ull per ull – Adrià Puntí
Una cançó que no es cansa – Isidor Marí
Una gran pluja ben aviat caurà – Gerard Quintana/Jordi Batiste
Utòpics, idealistes i ingenus – Pau Alabajos
Va com va – Ovidi Montllor
Vaixell de Grècia – Lluís Llach
Vaixells de llibertat – Cesk Freixas
València, 9 d’octubre – Pau Alabajos
Veles e vents – Raimon
Venim del nord, venim del sud – Lluís Llach
Wa yeah! – Antònia Font
Zàpping – Pau Alabajos

 

Written by econacionalitarisme

febrer 1, 2017 at 5:18 pm

La sorpresa d’en Raimon

with 2 comments

Amb el meu afecte, reconeixement i admiració.

Sorpresa és la paraula que defineix millor el que m’han provocat les declaracions d’en Raimon sobre el procés d’autodeterminació que es viu a Catalunya, poc abans dels quatre concerts antològics al Palau de la Música Catalana.

La declaració que ha provocat més enrenou, el que es definís com a no independentista, ha estat, per a mi, una sorpresa, però de moderada magnitud. Com a obvietat innecessàriament repetida fins al mai, està en el seu dret de votar sí, de votar no, de no votar, de considerar-se català, valencià, espanyol o austrohongarès, o tot alhora. Evidentment.

Però la sorpresa majúscula va produir-se quan vaig llegir -i, després de fregar-me els ulls, sentir- que el mateix Raimon deia que no s’havia plantejat mai la problemàtica. Aviam, em vaig preguntar: en un país on des de que naixem estem torturats -sí, aquest és el mot, ja que, per més que ho intentem, no ens deixen deslliurar-nos-en-  per la qüestió identitària, tant si ens posicionem en una condició nacional com si ho fem en la contrària, o com si dissimulem que no ens interessa el problema, un dels pocs intel·lectuals competents que tenim, ens diu que en cap dels seus dies, en cap dels seus minuts de vida, ha pensat en si el país on viu hauria de ser independent o no. Torno a passar el video, potser una matisació equívoca, una mala passada periodística, una indisposició transitòria, ens pot aclarir la situació. Però no, tots els esforços són vans: queda clar que Raimon ha dit que no és independentista “perquè no s’ho havia plantejat mai“. Després d’aquest bany de realitat, l’apel·lació al tòpic i fàcil recurs a la tercera via o l’alerta a la poc previsible repercussió en la resta dels Països Catalans són, en aquest cas, qüestions menors.

Ho deixo aquí, no voldria que ningú pensés que aquesta actitud ha esborrat tot el que sempre he considerat de Raimon, un dels mantenidors de la dignitat cultural del país, un dels més seriosos llauradors de la nostra evolució política. Però no em puc fer trampa a mi mateix: la sorpresa ha estat colossal.

En canvi, el que sí que no ha estat gens sorprenent ha sigut la resposta que han tingut les declaracions en les “forces vives”. Mentre els mitjans espanyolistes han destacat que Raimon no és independentista, molts dels sobiranistes han intentat dissimular les seves paraules, posant l’èmfasi en la seva frase de que els arguments nacionalistes són més sòlids que els contraris. En els mateixos concerts, la gent s’ha contingut -contràriament al que s’ha dit, divendres només vam poder comptar tres estelades al Palau- i no ha cridat “independència” fins després de que el propi Raimon ho incités reiteradament amb les seves peces més combatives. Fins i tot la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va intentar treure-li importància a l’afer, utilitzant l’argument ultrabàsic de que també el cantant de Xàtiva creu que s’ha de consultar al poble -si hagués dit el contrari, potser ja m’estaria traient el visat d’exiliat mental a Papua-Nova Guinea-. En fi, una part de la ciutadania que, en una espontània convergència, xiula mirant al cel o assenyala un passerell que passa volant, tot per intentar protegir un dels seus referents.

És ben curiós el nostre país… on si el sol surt a mitjanit, diem que enlluerna.

Written by econacionalitarisme

Mai 14, 2014 at 6:23 pm

Patrimoni sonor

leave a comment »

Obrint Pas, Uc, Lluís Llach, Ocults, La Gossa Sorda, Ramon Muntaner, Sopa de Cabra, Aspencat, Roger Mas, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, El Belda, Primera Nota, Feliu Ventura, Manel, Pau Alabajos, Esquirols, Jaume Sisa, Paco Muñoz, Pomada,

P1030318

Pau Riba, Biel Majoral, Raimon, Els Pets, Xavier Baró, Pantaix, Al Tall, Sau, Brams, Sangtraït, Música Nostra, El Petit de cal Eril, Companyia Elèctrica Dharma, Ovidi Montllor, Kitsch, Jordi Batiste, Falsterbo 3, Maria del Mar Bonet, Pep Gimeno “Botifarra”, Urbàlia Rurana, Grup de Folk, Pascal Comelade, Isidor Marí, Miquel Gil, Antònia Font… 

Written by econacionalitarisme

Març 19, 2014 at 8:35 pm

Hi ha qui persegueix els somnis

with 2 comments

Ple a l’Auditori de Barcelona per sentir el nou àlbum del Feliu Ventura Música i lletra. Els que vam ser a la sala Tete Montoliu vam vibrar amb la contundència de música i lletres de les noves i velles -com la sorprenent versió d’El que diuen els arbres- peces. El directe va excel·lir amb la veu del Feliu i les guitarres comandades per Borja Penalba, amb un bon complement de cordes -violí i cello-; escenari, so i llums també van lluir.

Del nou disc, cal dir que és un bon treball amb, com és normal, alguna cançó obviable, com ara la que “clou el meu cicle amb en Lluís Llach” (Cor polissó). En destacaria el record de la infantesa d’Història d’un sofà, la reivindicació de les oblidades sahrauis a Lluna de safrà, els aires lleugerament “quimiportetians” de Finalment, i la inquietant visió de Borja del paisatge de les nostres grans ciutats a Tràfic i trànsit (València, Perpinyà, Barcelona i Palma). I, evidentment, Torn de preguntes, una magnífica composició amb tota la força que requereixen els temps que estem vivint. No us perdeu el videoclip a www.youtube.com/watch?v=5QKdYuMLV5s

Endavant Feliu, ets una bona mostra de com ha de ser un cantautor del segle XXI.

Written by econacionalitarisme

Octubre 16, 2011 at 11:51 am

Arxivat a Música

31 anys del “1r disc ecologista dels Països Catalans”

leave a comment »

1980 no només va ser l’any que vam veure els Jocs Olímpics de Moscou per la “tele” i en el que molts no ens perdiem cap capítol dels dibuixos de l'”osito” Misha. També cal fer memòria del disc Torna, torna Serrallonga, cinquè treball d’Esquirols, un grup essencial, tan oblidat des de l’oficialitat políticomusical.

Moltes coses han canviat al món però el  missatge econacionalitari de l’LP, ja definit aleshores com el “1r disc ecologista dels Països Catalans”, és ben actual. Aquí hi va una mostra amb el “Plany de Salses a Guardamar”:

Una cosa ens uneix ara

de Salses a Guardamar:

formigó, sorra i ciment,

una cinta vora el mar.

De Cotlliure a Macarella

la claror enterbolida.

D’Alacant a Sa Riera,

la mar resta sense vida.

De la Garrotxa a la Segarra

un solc i una ferida,

de Setcases a Viella

s’especula sense mida.

Del Conflent a l’Alcoià,

de Menorca a la Marina,

entre boscos mig cremats,

ja només s’alcen garrigues.

I d’Ascó i de Vandellòs

ni les runes quedaran,

cap Amposta i Vinaròs

el petroli a la mar sura.

A Barcelona tot fum.

A Tarragona poca aigua.

A Sagunt no es veu el sol.

A València no pas gaire.

            (lletra: Josep Huguet)

Written by econacionalitarisme

Març 25, 2011 at 9:05 pm

Agosarada ignorància i malèfiques intencions

with 2 comments

Encara que ho pugui semblar no són dos nous grups que pugen a l’escena musical del país. Més aviat són noms que no desmereixerien gens als que, al ritme d’uns quants crítics musicals, reprenen per enèsima vegada el discurs del frau del rock català. Subvencions a dojo donades pel poder convergent, promotors d’un nacionalisme embrutidor que emmascarava una música mediocre. Aquestes són les consignes que definien aquells foscos norantes per a la història de la música catalana.

I, per posar la cirereta a la gran tesi, només els calia que apareguessin uns xicots mig barbuts però arreglats, ben pareguts, uns cosmopolites de cap a peus. I a més a més -segons aquests saberuts musicals d’amagades intencions o de supina ignorància- parlen de coses absolutament intranscendents, no tenen com a referent aquella “xusma” del rock català i que, ingredient bàsic per a ser objecte de devoció, “alliberen el pop cantat en català de qualsevol connotació política” . Que bé, els Manel i els Antònia Font ens han acabat arrodonint la tesi, han degut pensar.

Doncs no, senyors. No en teniu ni idea. Ni els Sopa de Cabra o els Sangtraït eren uns furibunds “indepes” –contràriament, els primers van protagonitzar una forta polèmica més aviat pel contrari, però i si ho haguessin estat, què?- ni els grups pop folk actuals tenen un discurs tan poc compromès. I tampoc van sobreviure a cop de subvenció sinó per l’assistència als seus incomptables concerts (22.104 al Sant Jordi de 1991, ni més ni menys) i per la venda dels seus discos (100.000 còpies de Ben endins), és a dir, per la seva bona música.

La clau és, senzillament, la persistència d’una llei històrica que com a pretesos militants relativistes hauríeu de tenir clara: el rock català i el pop folk actual responen a situacions musicals i socials diferents. Així que deixeu viure i reviure els nostres grups favorits d’ara, de fa vint o de fa trenta anys. És la història de la música del nostre país i vosaltres, amb les vostres “connotacions polítiques”, no la fareu canviar als que l’hem viscut i la vivim.

N.: escrit sota els efectes dels àlbums Els millors professors europeus i Ben endins

Written by econacionalitarisme

Març 12, 2011 at 7:38 pm

Arxivat a Música, No anem bé

%d bloggers like this: