econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘història’ Category

Tortosa com a indicador

with 3 comments

“Pareix que la democràcia només val quan surt lo que uno vol” 

(piulada de Laura Fernández @LauritaFB)

Tortosa_-_Monumento_a_la_Batalla_del_Ebro_5

©Wikimedia Commons

La consulta de dissabte a la capital del Baix Ebre representa un indicador excepcional per a prendre el pols sociopolític del país. Concretament, jo hi veig tres problemàtiques que s’exemplifiquen en diferent grau en aquest polèmic referèndum d’àmbit municipal.

La principal versaria al voltant de la pràctica de la democràcia. En aquest aspecte ha presentat els següents elements: consulta vinculant (no la típica i humiliant “consultiva”), pregunta i alternatives claríssimes (no recargolada ni dividida en dues fases com la que es va votar el 9N), respectuosa amb el text de la Llei  52/2007, de la Memòria Històrica (ja que aquest monument horrorós està catalogat com a BIPCC-“Bé integrant del patrimoni cultural català” i, per tant, exempt de ser retirat obligatòriament), aprovada per 19 dels 21 regidors del consistori (que representen quasi el 80% dels vots emesos a les municipals de 2015), compliment d’una promesa electoral de la formació que encapçala l’ajuntament, una participació de 8.464 veïns i veïnes (més d’un 29% del cens), un resultat clar (68,36% favorable a la no retirada del monument), un veredicte de democràcia directa diferent al que els representants sembla ser que haurien decidit (segons El Periódico -28/V/2016-, 14 dels regidors són partidaris de treure l’artefacte franquista).

Les reaccions davant aquest panorama ja les coneixeu; arriben a l’extrem de declarar que els resultats no han d’acatar-se i que van a recórrer als tribunals. Podríem dir que s’ha produït un linxament mediàtic que encara segueix. Els arguments dels crítics: consulta no necessària, consulta-trampa, manipulació de la població per part del batlle, mala concepció de l’autonomia municipal, pèrdua de la legitimitat del Parlament, i moltes altres andanades d’encara més calibre, expressades inclús el mateix dia de la votació. Les reaccions, paradoxalment i lamentablement, sorgien de manera preferent dels sectors que reclamen superar la democràcia representativa, que plantegen la insubmissió davant tribunals constitucionals, que invoquen repetidament el concepte “poble” -que en el cas tortosí, consideren tan fàcilment manipulable-, els que han pontificat que mai de mai consultar a la ciutadania és negatiu ni il·legítim.

Un segon element seria el de la tan esmentada “memòria històrica”. El seu imprescindible respecte i conreu no ha d’oblidar que la Història en majúscules i objectiva no existeix; ni tan sols els simples fets resisteixen la univocitat més enllà de quan es van produir i quins van ser els seus protagonistes. I si no hi ha una única “història” tampoc hi ha d’haver una única “memòria històrica”, com quan vam concloure, ja fa anys, declarant que no existia només la “dona” sinó que n’eren una rica pluralitat.

El tercer, també afectat pel reguitzell d’insults, té un caire territorial. Potser em titllareu de tenir la pell massa fina, però he percebut un cert tuf de ser davant l’enèsim retret del centre benpensant cap a les perifèries “ordinàries”.  Des de la gent que treballem per construir els Països Catalans, no es pot veure amb bons ulls que es qüestionin tan sovint iniciatives que des d’aquest “centre” sembla que no són ben vistes. Aquestes pràctiques, penso, han tingut històricament una incidència gens menyspreable en la situació d’autoodi i de negació de pertinença nacional, que han estat freqüents en els nostres territoris.

Evidentment estic d’acord amb que al feixisme cal combatre’l, però ha de ser dia a dia, amb polítiques coherents i responsables que no col·laborin al seu creixement, i no amb atzagaiades que neguen la mateixa essència de la democràcia, ben homologables a les de la “marca Espanya”.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Juny 2, 2016 at 5:33 pm

Dilluns de Pasqua

leave a comment »

Insurrection

Written by econacionalitarisme

Març 27, 2016 at 9:58 pm

1915 (Història dels Països Catalans)

leave a comment »

Una història que anem fent…    

(completem-la!, feu noves aportacions)

* 26-II: Constitució de la Joventut Valencianista Republicana, tot aplegant blasquistes i membres de la Joventut Valencianista.

* 14-III: Primer congrés balear de sabaters  a Alaró, que impulsarà una vaga general del sector.

* V: Es forma a Catalunya el Bloc Republicà Autonomista, partit que s’oposarà a la Lliga Regionalista (dreta), a partir d’antics militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana al davant dels quals hi havia Francesc Layret.

* Els serveis del Mapa Geogràfic i del Mapa Geològic de Catalunya s’incorporen a l’Institut d’Estudis Catalans.

* L’Institut de Química Aplicada és fundat per la Mancomunitat de Catalunya.

* L’astrònom català Josep Comas i Solà treu a la llum la seva teoria de la radiació electromagnètica.

* Eugeni d’Ors publica Gualba, la de mil veus.

* Primera escola a Barcelona que es regeix pel mètode Montessori.

* Disseny dels jardins de Montjuïc (Barcelona) a càrrec de Jean-Claude-Nicolas Forestier.

* Publicació de la Gramàtica de la llengua catalana del mallorquí Tomàs Forteza i Cortès.

* La revista En Patufet inclou com a secció habitual les “Pàgines viscudes” escrites per Josep M. Folch i Torres.

* Troballa de les restes de la necròpoli romana d’Els Fornassos a Selva (Mallorca).

* Al Principat, amb Domènec Martí i Julià com a líder, la Unió Catalanista es converteix en una força d’esquerra (republicana, laica, socialista i internacionalista), conservant el seu ideari nacionalista.

 

Written by econacionalitarisme

gener 7, 2015 at 6:37 pm

1871 (Història dels Països Catalans)

leave a comment »

Una història que anem fent…    

(completem-la!, feu noves aportacions)

* 1-II: Francesc Matheu, Àngel Guimerà i Pere Aldavert funden La Renaixensa, revista cultural en llengua catalana.

* III: Eleccions a les primeres Corts democràtiques (sufragi universal masculí) d’una monarquia espanyola (Amadeu I). Vencen progressistes i monàrquics a la major part del territori (País Valencià, Girona i Lleida), amb l’excepció de les Balears (carlins), Barcelona (republicans) i Tarragona (4 diputats per als republicans i 4 per als progressistes i monàrquics).

* 3-V: l’Ajuntament de Barcelona instaura el sistema mètric decimal al comerç. És el primer municipi del país que ho fa.

* Fundació de l’Escola Provincial d’Arquitectura. El títol d’arquitecte, que fins llavors només es podia obtenir a Madrid, també es podrà aconseguir a Barcelona.

* Una associació d’obrers catalans sol·licita al rei, que visita Catalunya, Aragó i el País Valencià, la protecció del dret d’associació.

* A Perpinyà, hi ha un intent de crear una Comuna com la de París, temptativa que sufoca l’exèrcit.

* Els republicans guanyen l’Ajuntament de Maó.

* El moviment obrer, davant el fracàs d’assolir una república, opta per l’absentisme polític i l’anarquisme (conferència -secreta- de la Federació Regional Espanyola, a València).

* Privatització de les salines d’Eivissa, que queden en mans d’una empresa mallorquina.

* Neix, a Maó, l’intel·lectual anarquista i maçó Joan Mir i Mir.

Written by econacionalitarisme

Novembre 15, 2014 at 1:16 pm

%d bloggers like this: