8-M: feminisme fora aules

Murals: Woolf, Curie, Tereshkova, Davis, Hipàtia, Wollstonecraft… presideixen les principals parets de l’entrada del centre Retòrica a l’ús Institut públic de secundària a la ciutat de Barcelona Alumnat de classe mitjana i mitjana-baixa Professorat: quaranta-sis, majoritàriament dones. Vint-i-set son funcionaris i funcionàries Context social de gènere: permanència – increment! – de rols sexistes, violència, creixement de la por al carrer… 8 de març de 2019: … Continua la lectura de 8-M: feminisme fora aules

L’esport escapçat de TV3 i d’IB3

Fa una pila de temps que es venen succeint les denúncies que les nostres dues televisions públiques més importants tenen un biaix polític determinat i que aquesta irregularitat pot incidir en la percepció de la realitat dels qui les veuen. Tot i que tothom pensarà que, amb aquest prolegomen, tornem a insistir amb el tema de sempre, us equivoqueu. Avui parlaré d’una altra problemàtica. D’un … Continua la lectura de L’esport escapçat de TV3 i d’IB3

Peces de roba de nord enllà

Abans d’entrar en matèria, i perquè no li busqueu un possible enlluernament com el que patien els informants d’Espriu, no em dol manifestar que he vist a la Renània septentrional diverses coses que ens acosten aquest nord en concret i, per tant, són lluny de les impressions reflectides a l’Assaig de càntic en el temple. Un parell d’exemples poden ser l’abundància de pidolaires, no només … Continua la lectura de Peces de roba de nord enllà

Keep smiling

La preDiada dels últims anys ha donat a la inspiració amplis motius per un escrit. No és el cas d’enguany. El tedi al que ens ha condemnat la nostra parentela política, anorreant l’estimulant passat més pròxim per una finta de retorn als temps de vaques magres, no ofereix joc. El format de les mobilitzacions que ens esperen n’és un bon mirall. Així que, encara que també … Continua la lectura de Keep smiling

Antígona, d’Espriu

El retrobament amb l’Antígona de Salvador Espriu, aquesta vegada llegida en paper, m’ha permès aprofundir més en el missatge del mite. A Antígona jo destacaria, per sobre de tot, el protagonisme inequívoc d’un personatge femení. Una dona és el centre de l’obra i, el que és més important, no brilla pels atributs típics que se li han donat a les dones, fins i tot des de … Continua la lectura de Antígona, d’Espriu