econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘pensament ecologista’ Category

Econacioquè?

leave a comment »

P1110758

Quan ja fa més de dos anys que funciona aquest bloc, hi ha encara gent que em pregunta què significa exactament el seu nom. Teniu raó que ja seria hora d’aclarir què vull dir amb la paraula “econacionalitarisme”.

El terme prové de la unió de dos conceptes de naturalesa política que, a més a més, necessiten d’un marc ètic, metodològic, per poder funcionar correctament.

D’una banda hi ha l’ecologisme, una ideologia sorgida en l’últim terç del segle passat, que pretén aconseguir una societat on l’impacte dels humans sobre la terra sigui el mínim possible. En essència, l’ecologisme preconitza una nova relació entre els humans i el medi on viuen, amb la resta d’éssers vius i amb els elements no vius, però també una relació diferent entre els mateixos membres de l’espècie humana.

El segon concepte bàsic és el nacionalitarisme. Si en l’ecologisme tractem de conservar la biodiversitat, com a garantia d’una vida plena, en el nacionalitarisme també es vol preservar l’altra gran diversitat existent en el planeta: la cultural i lingüística. Aquest terme que, estranyament, no ha gaudit de gaire fortuna, va néixer per diferenciar l’ideari dels moviments d’alliberament nacional de les que s’han vingut anomenant nacions sense estat, del dels nacionalismes de caràcter expansionista i dominador que practiquen molts estats i nacions. La meva aportació al nacionalitarisme ha estat ampliar el concepte per incloure en el seu si els esforços de moltes nacions ja constituïdes en estats per a recuperar la seva plena sobirania, especialment econòmica -amb el manteniment del domini públic dels seus principals recursos, per exemple- però també política.

Ambdues diversitats han patit, pateixen i patiran constants agressions per part d’uns sistemes sociopolítics que les tenen poc en compte quan no actuen per eliminar-les.

En aquest disseny programàtic, que inclou també els nexes entre els dos grans elements anteriors, li calia inexorablement una sèrie de condicionants imprescindibles perquè la qualitat ètica de la pràctica política validi i possibiliti el viratge cap a l’econacionalitarisme. Democràcia radical, respecte escrupolós dels drets humans i de les minories, preponderància d’allò públic, d’allò que és de tothom, per sobre dels interessos privats, coresponsabilitat de la ciutadania, i revitalització de les relacions extraeconòmiques entre els éssers humans, són els principals factors que possibiliten i alhora complementen ecologisme i nacionalitarisme.

Fins aquí una introducció bàsica a la meva proposta ideològica, utòpica si voleu, que he anat construint, modelant i modificant durant pràcticament tota la vida. El fruit de tota aquesta construcció ideològica, basada en infinitud d’experiències, aprenentatges, realitats analitzades, ha estat el que he batejat com a econacionalitarisme. És la meva proposta per anar cap a un món, uns Països Catalans, on tothom pugui viure millor, amb dignitat. I, evidentment, és el motiu principal de l’existència del meu bloc, que vol servir, entre d’altres coses, de compilació i de difusió de l’econacionalitarisme.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Abril 6, 2013 at 8:04 pm

31 anys del “1r disc ecologista dels Països Catalans”

leave a comment »

1980 no només va ser l’any que vam veure els Jocs Olímpics de Moscou per la “tele” i en el que molts no ens perdiem cap capítol dels dibuixos de l'”osito” Misha. També cal fer memòria del disc Torna, torna Serrallonga, cinquè treball d’Esquirols, un grup essencial, tan oblidat des de l’oficialitat políticomusical.

Moltes coses han canviat al món però el  missatge econacionalitari de l’LP, ja definit aleshores com el “1r disc ecologista dels Països Catalans”, és ben actual. Aquí hi va una mostra amb el “Plany de Salses a Guardamar”:

Una cosa ens uneix ara

de Salses a Guardamar:

formigó, sorra i ciment,

una cinta vora el mar.

De Cotlliure a Macarella

la claror enterbolida.

D’Alacant a Sa Riera,

la mar resta sense vida.

De la Garrotxa a la Segarra

un solc i una ferida,

de Setcases a Viella

s’especula sense mida.

Del Conflent a l’Alcoià,

de Menorca a la Marina,

entre boscos mig cremats,

ja només s’alcen garrigues.

I d’Ascó i de Vandellòs

ni les runes quedaran,

cap Amposta i Vinaròs

el petroli a la mar sura.

A Barcelona tot fum.

A Tarragona poca aigua.

A Sagunt no es veu el sol.

A València no pas gaire.

            (lletra: Josep Huguet)

Written by econacionalitarisme

Març 25, 2011 at 9:05 pm

%d bloggers like this: