econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘mobilitat’ Category

Continuarem reclamant-nos viatgers

leave a comment »

P1010255

En els temps que s’estrenava l’entaforament pel broc gros de l’imaginari capitalista fins als últims racons socials i personals, ja fa un grapat d’anys, els usuaris del transport públic ens vam portar un bon ensurt, de primeres rebut amb estranyesa però després amb un regust ben amarg, quan les megafonies començaven a tractar-nos de clients. Des de sempre, els que ens traslladem pel món amb tren, metro, autobús, avió, aeri, ferri o cremallera, érem coneguts amb els noms de passatgers o viatgers. I doncs, a què treia cap aquest canvi lèxic? En principi, semblava clar que darrere s’hi ocultaven els sermons dels gurús neoliberals que sentenciaven que qualsevol activitat que es volgués considerar moderna havia de regir-se pel mercat. I en el mercat, ja se sap, només hi ha venedors i clients, i potser algun viatjant, però ni rastre de viatgers.

I, rumiant rumiant, vam veure que les conseqüències d’aquest canvi eren molt més importants del que ens temíem en un principi. La cosa anava en dues direccions. La primera, que considerant-nos clients ens anaven preparant per la inevitable, pensaven aquests senyors, pèrdua de la propietat pública del mitjans de transport; ja no serien nostres sinó d’ells, i només ens necessitarien per comprar el bitllet de les línies que decidissin conservar entre AVE i AVE. La segona, conseqüència inevitable, seria que la nostra incidència en la planificació i en la gestió de les xarxes de transport seria nul·la, farien i desfarien sense tenir en compte que tenim dret a un transport col·lectiu eficaç, suficient i democràtic. La nostra participació acabaria tenint com a límit el trist full de reclamacions.

I, com el que passa en un dels ecosistemes acaba alterant l’equilibri global, els canvis lexicals al bioma capitalista contemporani també han estat una constant en l’evolució dels últims quaranta anys. Sense anar més lluny, la població, que ens els setanta i vuitanta, érem ciutadania, en els noranta ens convertírem en consumidors, per, en els dos mil avançats, quan ja anaven maldades, arribar a que el mot més adient per denominar-nos fos el de súbdits. Darrerament,  potser cal anar assumint que un cada cop més nombrós gruix de gent hauria de ser anomenada més pròpiament com a esclaus.

Malgrat tot, de Paysandú a Ulaan Baatar i de l’Hospitalet a Burjassot, continuarem reclamant-nos viatgers… i també ciutadans.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Juny 8, 2013 at 7:27 pm

FGC: eliminar per millorar?

leave a comment »

Vet aquí les últimes fites aconseguides per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en la seva suposada defensa del transport públic:

– substitució del funicular de Gelida per un servei de minibús

– reducció de la freqüència de servei del cremallera de Núria en els dies de “temporada alta”

– supressió del servei de l’aeri Olesa-Esparreguera

– eliminació dels revisors en les unitats del cremallera de Núria

– I la darrera, la pràctica supressió de la línia de Lleida a la Pobla de Segur, en el seu tram pallarès, acompanyada d’una reducció a la meitat dels trens entre el Segrià i la Noguera.

Malgrat la magnitud d’aquesta escalada retalladora dels serveis de FGC, les actuacions anteriors s’han endegat sense cap participació ciutadana prèvia i amb una informació ben minsa, de darrera hora -per minimitzar-ne la reacció-, i, més d’un cop, enganyosa.

Però centrem-nos en l’últim i més perjudicial cas. Tenint en compte les manifestacions del president de l’empresa pública, que deia que amb la supressió ja decidida de dos dels tres trens a la Pobla i del 50% dels que van de Lleida a Balaguer, s’estalviaria un milió d’euros, no podem deixar de fer comptes comparatius. En aquest sentit, només cal recordar que la mateixa FGC s’ha gastat 3,8 milions en eliminar el pas a nivell de l’estació de Queralbs. Dit en altres paraules: abstenint-se de fer una obra totalment innecessària -amb impacte paisatgístic i arguments tècnics falsos inclosos- s’hauria pogut mantenir durant gairebé quatre anys el servei actual de la línia de Ponent, que té 227.000 passatgers anuals. I no cal dir què sortiria de la comparativa amb l’aeroport d’Alguaire!

Res, FGC i la Generalitat de Catalunya segueixen amb la política de fets consumats i, a sobre, ens volen fer creure que milloren el transport públic eliminant línies i reduint freqüències. Increïble però, evidentment, mentida.

VOLEM LO TREN!

Written by econacionalitarisme

gener 31, 2012 at 8:46 pm

Arxivat a Intolerable, mobilitat

Endavant amb el tren!

leave a comment »

Quina bona notícia!

Després d’uns llargs deu mesos d’aturada per problemes de seguretat, avui el tren torna a arribar a Manacor. Les vicissituds del tram ferroviari Inca-Manacor han estat moltes des de que va ser inaugurat l’any 1879. Gairebé cent anys després (1977) es va suprimir el servei entre Son Bordils i Manacor, que no va ser reprès fins al primer govern del Pacte de Progrés, el mes de maig de 2003. Un accident el 2004 va deixar la línia sense circulació de trens durant un any, fet que es tornà a produir el 2010, havent de suspendre quasi deu mesos el trànsit ferroviari per reparar la via, que fa 30 quilòmetres. A partir d’avui, quatre localitats mallorquines (Sineu, Sant Joan, Petra i Manacor) tornen a gaudir d’un transport públic, sostenible, popular, en fi, d’un transport econacionalitari.

Que res no pari els nous projectes (Artà, Felanitx, Alcúdia…) !

Written by econacionalitarisme

Març 7, 2011 at 1:10 am

%d bloggers like this: