Manar obeint: una crida

“Per primera vegada l’esquerra ha guanyat Barcelona”   Aquest seria el meu titular, penso que inèdit, després de la celebració de les eleccions municipals del 24 de maig. I ha de quedar ben clar, perquè malgrat l’excessivament moderat entusiasme que ha despertat, la qüestió és històrica: mai l’esquerra de veritat, la que aspira a transformar societat, democràcia i governança, havia aconseguit 14 dels 41 regidors ni, … Continua la lectura de Manar obeint: una crida

Barcelona en comú però capgirant-la

He anat seguint de prop l’evolució de la proposta de Barcelona En Comú, des del seu començament com a Guanyem fins avui, i considero arribat el moment de valorar aquesta opció de l’esquerra per governar la ciutat més poblada dels Països Catalans. Començant pel titular, aquest seria que, malgrat proclamar la seva alternativitat, Barcelona En Comú ve a ser una reedició de la majoria dels tics … Continua la lectura de Barcelona en comú però capgirant-la

Carenejada nostàlgica pel Tibidabo

Vallvidrera-Tibidabo-coll d’Erola-turó de Sant Cebrià-parc del Laberint d’Horta

Funicular a Vallvidrera Superior
temps de recorregut: 2 h 35
funicular, casa i biblioteca d’en Valentí Almirall, restes “nostàlgiques” del Tibidabo dels setanta, vistes de Barcelona, arboços

 

L’inici de l’excursió és l’estació “superior” del funicular de Vallvidrera. Sortim i anem a la dreta per agafar el carrer de les Alberes. Quan acaben les cases, continuem per un camí asfaltat reservat exclusivament per a vianants, que ocupa l’antiga vorera de la carretera i està separat d’aquesta per una tanca de fusta. Damunt mateix tenim la mola imponent de la torre de Collserola … Continua la lectura de “Carenejada nostàlgica pel Tibidabo”