econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘Irlanda’ Category

Bifurcacions nacionalitàries

leave a comment »

©Ben Kerckx

 

La fi d’ETAEn diàleg són els títols de dos reportatges que ens va oferir TV3 fa un parell de setmanes.

Moltes coses tenien en comú els dos documentals: tractaven d’un conflicte nacionalitari contemporani, d’uns conflictes que, a més a més, han aconseguit desfer-se de la xacra de la violència que els ha malejat i enquistat durant decennis; i també compartien la mediocritat de la seva qualitat, ja sigui per patir un cert biaix ideològic, amb la consideració del PSE com a responsable principal del cessament de la violència -explicable si considerem que el guió està basat en un llibre coescrit per Jesús Eguiguren, però molt qüestionable de cara a confeccionar un bon estudi històric- o amb l’oblit de la proposta radicalment democràtica del lehendakari Ibarretxe, en el cas basc; o per la poca traça de la conductora del diàleg entre membres dels diferents sectors implicats, en el reportatge sobre el nord d’Irlanda.

Ara, més enllà dels elements aprofitables dels dos reportatges, que n’hi havia, aquesta coincidència m’ha fet pensar en les dues vies que ens han ensenyat les dues experiències. Dues vies que, paradoxalment, han esdevingut radicalment diferents i que, com a models per al futur, no podem ignorar.

Mentre que a Irlanda, tot i les immenses dificultats que presenta la reconciliació, la pau ha obert de bat a bat les portes a la democràcia, amb el reconeixement implícit del dret a l’autodeterminació expressat en els Acords de Divendres Sant; a Euskal Herria, aquest desenvolupament democràtic no s’ha produït, ans al contrari: hi ha hagut una recessió en la legislació que ha fet possible il·legalitzar formacions polítiques o empresonar gent per exercir la llibertat d’expressió. Els camins, certament, s’han anat allunyant: quan uns han tornat a l’autonomisme de poca dignitat, amb la típica recompensa crematística -en forma de concert econòmic privilegiat- , els altres segueixen reivindicant la seva opció republicana -com ens indiquen clarament els resultats de les eleccions nordirlandeses de fa uns dies-.

Afortunadament, la pau s’ha consolidat als carrers i als paisatges bascos i irlandesos, però caldrà seguir analitzant l’evolució dels dos processos i els resultats que vagin oferint per valorar la salut nacionalitària i democràtica dels dos models.

 

Written by econacionalitarisme

Març 12, 2017 at 10:27 pm

Dilluns de Pasqua

leave a comment »

Insurrection

Written by econacionalitarisme

Març 27, 2016 at 9:58 pm

L’individu i el socialisme

leave a comment »

Oscar WildeEl principal benefici que suposaria la implantació del socialisme seria, sense cap dubte, alliberar-nos d’aquesta sòrdida necessitat de viure per als altres” 

 

Oi que un dels principals tòpics quan es parla de socialisme és que la pitjor conseqüència de la seva implantació és l’anorreament de l’individu davant del suprem objectiu, la col·lectivitat?

Doncs si voleu una visió peculiar i fashion de perquè és imprescindible el socialisme també per alliberar la persona, heu de llegir l’obra assagística d’un escriptor i dandi irlandès anomenat Oscar Wilde, en concret L’ànima de l’home sota el socialisme.

El cas és que la principal motivació que Wilde li veu a apostar pel socialisme és evitar que, a la vista de la pobresa, la lletjor i la misèria que les envolta, les ànimes sensibles es vegin obligades a dedicar bona part de les seves vides a un “altruisme exagerat i perniciós”. El dublinès esmenta a lord Byron com una de les “personalitats que s’han vist obligades a la rebel·lia” davant les greus injustícies que veia dia a dia, actitud que va comportar la pèrdua de moltes de les seves energies en aquesta oposició a la realitat del seu temps.

Amb la consolidació d’una societat socialista, aquesta necessitat seria liquidada, ja que tots els membres de la comunitat “compartiran la prosperitat i el benestar de la societat, i si ve una gelada ningú haurà de patir les seves conseqüències més que un altre”. Així, cada persona podrà “ser ella mateixa”, desenvolupar-se en l’art, el coneixement, la feina, sense haver de fer actuacions de tipus assistencial o caritatiu, que li resten bona part del seu temps i del seu enginy. És així que Wilde pot afirmar rotundament que “la propietat privada obstaculitza l’individualisme a cada pas” i escriu que “per l’interès mateix dels rics, hem d’alliberar-nos del seu aclaparament [el produït per la propietat]”.

Un joc -o no tant- intel·lectual que cal conèixer si ens dediquem a reflexionar al voltant del canvi social. M’atreviria fins i tot a suggerir un paral·lelisme entre aquesta tesi wildeniana i la qüestió de fins a quin punt la protesta i els seus mètodes -manifestos i manifestacions, vagues d’un dia, recollida de firmes i piruetes vàries- , són utilitzats pel poder per deixar exhausts a la minoria social més activa, quan una democràcia real ens estalviaria ràpidament quasi tota aquesta feina. Tot plegat, milions d’hores i esforços que es podrien fer servir per a crear i construir en comptes de per a fer-se visible i mostrar múscul.

Més enllà d’aquest text de Wilde, revolucionari i classista alhora, és evident que encara és una assignatura pendent dissenyar correctament com han de conviure les necessitats i els drets col·lectius i els individuals en una societat socialista. Posem fil a l’agulla, ja que n’és un aspecte bàsic.

 

Written by econacionalitarisme

Agost 23, 2013 at 11:36 am

Arxivat a Irlanda, Socialisme

%d bloggers like this: