econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘Euskal Herrria’ Category

Bifurcacions nacionalitàries

leave a comment »

©Ben Kerckx

 

La fi d’ETAEn diàleg són els títols de dos reportatges que ens va oferir TV3 fa un parell de setmanes.

Moltes coses tenien en comú els dos documentals: tractaven d’un conflicte nacionalitari contemporani, d’uns conflictes que, a més a més, han aconseguit desfer-se de la xacra de la violència que els ha malejat i enquistat durant decennis; i també compartien la mediocritat de la seva qualitat, ja sigui per patir un cert biaix ideològic, amb la consideració del PSE com a responsable principal del cessament de la violència -explicable si considerem que el guió està basat en un llibre coescrit per Jesús Eguiguren, però molt qüestionable de cara a confeccionar un bon estudi històric- o amb l’oblit de la proposta radicalment democràtica del lehendakari Ibarretxe, en el cas basc; o per la poca traça de la conductora del diàleg entre membres dels diferents sectors implicats, en el reportatge sobre el nord d’Irlanda.

Ara, més enllà dels elements aprofitables dels dos reportatges, que n’hi havia, aquesta coincidència m’ha fet pensar en les dues vies que ens han ensenyat les dues experiències. Dues vies que, paradoxalment, han esdevingut radicalment diferents i que, com a models per al futur, no podem ignorar.

Mentre que a Irlanda, tot i les immenses dificultats que presenta la reconciliació, la pau ha obert de bat a bat les portes a la democràcia, amb el reconeixement implícit del dret a l’autodeterminació expressat en els Acords de Divendres Sant; a Euskal Herria, aquest desenvolupament democràtic no s’ha produït, ans al contrari: hi ha hagut una recessió en la legislació que ha fet possible il·legalitzar formacions polítiques o empresonar gent per exercir la llibertat d’expressió. Els camins, certament, s’han anat allunyant: quan uns han tornat a l’autonomisme de poca dignitat, amb la típica recompensa crematística -en forma de concert econòmic privilegiat- , els altres segueixen reivindicant la seva opció republicana -com ens indiquen clarament els resultats de les eleccions nordirlandeses de fa uns dies-.

Afortunadament, la pau s’ha consolidat als carrers i als paisatges bascos i irlandesos, però caldrà seguir analitzant l’evolució dels dos processos i els resultats que vagin oferint per valorar la salut nacionalitària i democràtica dels dos models.

 

Written by econacionalitarisme

Març 12, 2017 at 10:27 pm

Nacions convexes i nacions còncaves

leave a comment »

La concavitat defineix cert tipus de nacions. Són les que, a manera de receptacle, prioritzen la integració dels nouvinguts, l’acord amb els veïns, fins i tot amb els agressors. El contrari del que és concau és allò que és convex, una figura geomètrica que, aplicada a les nacions, indica que la resistència és una de les idees essencials presents en l’imaginari col·lectiu de la seva ciutadania.

Aquesta és l’aportació bàsica de Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa, obra del periodista Antoni Batista, gran expert català en temes bascos. Una eina, al meu parer, indispensable per a qualsevol estudiós del fet nacionalitari, útil no només per ajudar a explicar l’evolució històrica de cada nació sinó també per a poder fer prospectiva del seu futur pròxim.

Els dos exemples que tria per desenvolupar la seva tesi són la Catalunya còncava i el País Basc convex. En ambdós casos, Batista detecta, en els últims decennis, un excés en les formes geomètriques que els han definit des de temps immemorials. El pactisme català i la violència basca s’havien radicalitzat tant que amenaçaven de fer desaparèixer la nació o la convivència, cosa que, en definitiva, suposava el fracàs del nacionalitarisme en tots dos casos.

Tanmateix, els darrers anys i mesos, els antídots han arribat en diverses tongades. A Catalunya, hi ha hagut un creixement important del sobiranisme mentre que a Euskal Herria s’ha donat un procés progressiu cap a l’abandonament de la violència.

Aquesta moderació de concavitats i convexitats serà suficient per a deixar fluir el nacionalitarisme -el nacionalisme democràtic de les nacions minoritzades, recordem-ho- en els nostres respectius escenaris nacionals?

 

Written by econacionalitarisme

gener 8, 2012 at 7:33 pm

%d bloggers like this: