econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Archive for the ‘Espanya’ Category

Decepció

leave a comment »

“La nostra generació no s’haurà lamentat tant dels crims dels perversos com de l’estremidor silenci dels bondadosos”

 Martin Luther King

Segurament heu sentit les consideracions, els precs podríem dir, de diversos companys que us explicaven per enèsima vegada la situació de conculcació de la voluntat popular que pateix el nostre país, i que s’ha manifestat encara d’una manera més crua amb la impugnació de la democràcia feta pel govern espanyol, i la consegüent necessitat de tornar a una situació de respecte dels drets humans bàsics, com són els drets d’expressió i de decisió. Aquestes crides pretenien fer-vos veure, per si encara no éreu conscients de la clara i vella evidència, que la qüestió que estem vivint els vostres veïns i veïnes és d’una importància cabdal i d’una gravetat importantíssima.

Em direu que teniu molta feina, potser com nosaltres, molts altres problemes, més o menys com nosaltres, que el capitalisme no us deixa alçar el cap, també com a nosaltres, però si voleu el meu parer us he de dir que heu passat olímpicament -amb algunes, poques, excepcions-, com qui sent ploure, sense cap concessió, del què passa al vostre llevant. I a mi, personalment, tot i que ja en tenia lleugeres sospites, m’heu decebut profundament. Sóc conscient de la duresa de les meves paraules però penso que és imprescindible per un món on es pugui viure amb uns mínims de decència, un cert grau de solidaritat. Una solidaritat que sovint té dues cares: l’altruista, la que s’exerceix sense una contraprestació directa, però també la del retorn, la de fer front als totalitarismes que, amb seguretat, no es limitaran a exercir-se només sobre els altres. La lluita per la democràcia, per l’autodeterminació, per la dignitat humana és nostra però també és vostra. O ho hauria de ser. Ai de qui les abandoni!

Tanmateix, tot i que no comportaria el vostre descàrrec, tindríeu raó d’assenyalar a un altre col·lectiu que també suma milions de ciutadans, catalanes i catalans, que, portes endins, tenen la vostra mateixa actitud i que no han mogut ni un dit per reivindicar la democràcia, per poder exercir la seva opció ben legítima pel No.

Jo, ja us ho avanço, seguiré, malgrat tot, donant suport a la vostra lluita contra sàtrapes i especuladors, contra privatitzadors de tota mena, contra la corrupció, emocionant-me amb els relats dels Comuneros que ens ofereix el Nuevo Mester, i considerant els vostres boscos, paisatges, viles i cultures com a pròpies, com a patrimoni de la Humanitat que cal preservar sense cap pèrdua.

Per finalitzar, no puc deixar de compartir amb vosaltres una pregunta que em retorna repetidament: quina serà la vostra reacció si el per tants assumit totalitarisme quotidià passa a un nivell més important, on la repressió davant qui demana llibertat per decidir es desferma més oberta i contundent. Seguireu tan enfeinats, mirant cap a l’altra banda, autodisculpant-vos amb l’argument que ens compliquem la vida o recitant mantres constitucionals?

En aquestes vigílies del tan esperat 9N, ressona, aquí i  terra enllà, un silenci còmplice, eloqüent, revelador, amarg, decebedor.

Written by econacionalitarisme

Novembre 7, 2014 at 8:15 pm

%d bloggers like this: