Govern eixamplista

Després de mesos de comèdia escènica, finalment el tenim aquí.

Desacomplexadament autonòmic i col·laborador -a nivell pujolista equivalent- del poder espanyol, gràcies a l’aval de la majoria dels votants, ja fa setmanes que rutlla el nou Govern, que és fruit de la teoria de l’eixamplament de la base.

Però aprofundim en aquesta eina política que sembla que guiarà el futur pròxim. Ho hem de fer en el context d’un país que ha mostrat aquest darrer decenni que el que majoritàriament més li preocupa és la identitat, ja sigui catalana o espanyola, bastant per sobre d’altres paràmetres (econòmics, socials, ecològics…), malgrat vindre d’una profunda crisi del capitalisme a partir de 2008 i de l’esclat de la crisi ecosistèmica més endavant.

Es tractaria, en resum, de sumar moltíssimes persones més -no oblidem que els seus impulsors no en tenen prou amb l’exigència democràtica estàndard de ser la meitat més u, entenent, això sí, aquesta insuficiència només si prové del sector dit sobiranista- a la proposta independentista.

©José M Miñarro Vivancos/Flickr

Com aconseguir-ho, quan ni tant sols amb la colonització quotidiana, nacional, lingüística, cultural…, elevada al paroxisme amb la repressió brutal -en termes d’una suposada democràcia burgesa, s’entén- de l’1-O i les seves perllongades conseqüències, s’ha aconseguit passar del 50% dels votants en el moment que hi ha hagut una participació prou significativa de la ciutadania?

Per quins set sous, una població identitàriament espanyola o espanyolitzada fins al moll de l’ós, hauria d’estar per una Catalunya independent?

Ens anirà bé, per buscar-ne respostes, pensar per quines raons un col·lectiu humà vol separar-se d’un conjunt i encetar un camí diferent.

La primera seria per raons nacionalitàries, de pertànyer a cultures diferents. Sovint, aquest sentiment sorgeix quan la ciutadania d’aquesta nació percep la seva pertinença a un estat amb més nacions, com un perill per a la seva supervivència i/o evolució normal. Aquesta és la que ha guiat i guia la majoria de moviments d’alliberament nacional.

Una segona, com a situació agreujada de l’anterior, consistiria en la marginació i vulneració dels drets humans del individus d’un col·lectiu nacional pel part del poder o per altres col·lectius, pel simple fet de pertànyer a aquest grup.

Una tercera seria l’econòmica. Considerar que el territori propi està sent espoliat per l’Estat o per altres territoris de l’Estat on s’està inserit. Aquesta perspectiva pot ser percebuda des dels territoris més rics o des dels més pobres.

I la darrera, anomenem-la potencial, que es plantejaria al voltant de que sent independents hi hauria una millora significativa del benestar de la ciutadania, ja que comptaria amb uns governants honestos i una administració eficient, davant del que s’està vivint dintre d’un Estat considerat corrupte i ineficaç.

Passant ja a la pràctica actual, el nou Govern, comandat per Esquerra, i amb la col·laboració interna de Junts i externa, a hores d’ara, de la CUP, si fa cas de les promeses electorals d’eixamplament de la base, hauria de tractar, segons han manifestat els mateixos protagonistes, de diluir el caràcter nacionalitari del moviment independentista. Així, les prioritats anirien, com ja es va fer abans del referèndum per part dels dos partits majoritaris, per la quarta via argumental -amb el suport de la tercera, quan escaigui- que hem definit més amunt, la potencial.

És a dir, que la captació de nous independentistes es faria a partir de presentar-los el nou país com una mena de país nòrdic exquisit que ha d’allunyar-se de la corrupta, dretana i tercermundista Espanya. És a dir, contràriament al respecte i igualtat entre nacions que representen les dues primeres vies independentistes, la que eixamplaria la base hauria de destacar la suposada superioritat moral de Catalunya, una creença de ser millors que, lamentablement, i sobretot en el sector “llirista” de l’independentisme, ha tingut i té una important presència, més o menys visible.

Pensem que no en va, Esquerra i Junts tenen un passat reivindicatiu farcit de referències a l'”Espanya ens roba”, i la primera formació fins i tot va donar suport actiu al moviment independentista “economicista” i “potencialista” per excel·lència, el de la Padània. Cal dir, per ser justos, que l’Esquerra Independentista històricament no ha caigut mai en aquest parany populista; esperem que la CUP no sigui qui trenqui aquest tarannà.

A més a més de ser unes raons una mica peludes per a moltes sensibilitats, resulta que la que hem anomenat potencial seria, probablement, mentida en el nostre cas. Corrupció, nepotisme i, sobretot, males pràctiques i ineficiència són el pa de cada dia, també, de la ciutadania catalana, tot i que el flamant nou President ens discursegi, com si no hi haguessin problemes a dojo, al voltant de la felicitat.

Així, doncs:

Serà possible augmentar significativament, arribant al 70/80% de la ciutadania, l’adhesió a la independència amb aquests argumentari de caire econòmic i eficacista amb tints supremacistes?

És un bon començament haver perdut, a les eleccions que els hi han permès accedir a la Generalitat, 900.000 votants independentistes que, sembla ser, no van saber interpretar bé l’eixamplament de la base que els oferien i que, en canvi, no van obviar la inactivitat i les mentides que durat més de tres anys han regit el comportament dels que ara formen nou govern?

Serviria de res engruixir significativament els partidaris davant de la continuïtat de l’Espanya eternament imperialista, tant amb govern “progressista” com conservador?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.