Relats per amagar realitats

Calia amagar una derrota.

Sol, abandonat a la seva sort, l’Allende del Cantàbric va ser destrossat per les feres constitucionalistes. Ell, que només, a semblança de les terres australs, volia donar la veu a la seva ciutadania, volia exercir el dret inalieable a l’autodeterminació i aplicar el que decidís el seu resultat. Així de simple, així de transparent.

Però calia crear un relat.

Un relat que permetés amagar que havia hagut una derrota i, a més, que aquesta s’havia produït per la força de les armes i per l’aplicació del dret de conquesta.

Un relat per crear, imprescindible per romandre en el poder com més anys, millor, els uns; per blanquejar el colonialisme, els altres.

I quedaren que s’havia d’arribar a un pacte de sotamà.

Tanmateix, pensaren que les evidències eren massa nítides. Tothom sabia que sense una dura pressió policial i la col·laboració de l’Estat francès, la cosa no hauria anat per aquell camí.

No hi havia alternativa. L’actor que realment havia estat el detonant dels fets esdevinguts durant anys, el que havia aconseguit la victòria espanyola, havia de ser oblidat.

Era imprescindible, doncs, contrarestrar-ne la veracitat.

Res millor que recórrer als mitjans que presumeixen d’imparcialitat, els que, a ulls del públic independentista, difícilment serien sospitosos d’emetre “partes”, els que contínuament denuncien les fakenews. Telenotícies, 30 minuts i Sense Ficcions ho van rematar.

El relat ja estava construït, implantat, repetit fins a la fartanera. En resum, els reborns autonomistes i els espanyols bons, ajudats per experts mediadors forans, s’imposen al brau troglodític rojigualda. I endavant, que no ha estat res. La nova realitat construïda a cops de manipulació serà, ai las, el més semblant possible a l’antic colonialisme.

No ha perdut ningú, diuen, però ha estat el garrot qui ha fet que l’status quo no s’hagi mogut ni una polzada.

Tots contents, menys els demòcrates reals. Però, a qui li importen. Criminalització i, si molesten gaire, xarop de canya.

Ahir, Euskal Herria, avui el Països Catalans.

Ens amara el relat que amaga realitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.