Com un llibre obert (Reflexions des del confinament III)

Com un llibre obert.

D’aquesta manera és com la revolució catalana de la tardor de 2017 ens alliçonava de com un canvi sociopolíticoeconòmic profund pot tenir la seva oportunitat d’èxit.

La fórmula és ben nítida: davant de tiranies dictatorials o pseudodemocràtiques, que es neguen a aplicar la voluntat de la majoria brandant el pal o la llei immutable, només hi ha una sortida: esperar el seu moment de feblesa i, amb una massiva mobilització ciutadana, en el màxim d’àmbits i formes, fer respectar el que decideixi democràticament la ciutadania. És un moment confluencional, un pèl màgic, si voleu, on moltes forces heterogènies s’uneixen per aconseguir que la potencialitat esdevingui realitat amb la derrota dels opressors. És clau entendre l’efimeritat d’aquest moment, ja que un cop passa, com en el cas català, l’alliberament s’haurà d’ajornar per generacions, tot esperant que un altre grup torni a trobar l’escletxa en el poder i aconsegueixi reunir prou massa insurreccional.

Doncs, ara, en una altra escala i en un altre espai temàtic, se’ns obre una nova finestra d’oportunitat, que diuen els contemporanis més a la moda.

La pandèmia del coronavirus, podria ser el Waterloo del capitalisme. L’empenta en tancar fronteres, en desplegar forces militars, en establir mesures extraordinàries, en aturar el món amb el confinament de centenars de milions de persones sense aplicar la força, no ens pot ocultar la seva decadent senilitat, la seva extrema fragilitat davant les problemàtiques que ha anat generant el seu funcionament tòxic dels últims decennis.

He usat el terme “podria”, però per aturar l’ecocidi i culturicidi globalitzats i establir el regne dels drets humans bàsics, no tinc més alternativa que utilitzar un “hauria de” ben contundent. Penso que no hi ha cap dubte que aquest és l’instant històric per assaltar les altíssimes però corcades torres del capitalisme i lluitar per establir decreixement i democràcia real arreu i així aconseguir que l’espècie humana sobrevisqui de manera mínimament digna a la crisi ecològica i ètica en la que estem enfonsats.

No us sé dir com enfrontar aquest repte colossal però crec que, molts hi estareu d’acord, és un “ara o mai”.

Una idea bàsica seria que quan comenci a remetre la malaltia, quan el sistema es trobarà en el seu moment més feble, amb els seus elements de defensa, tant humans com econòmics, exhausts, caldria mobilitzar-se al màxim i posar-lo en escac en el màxim d’àmbits. I, això sí, tenint ben present que molt més difícil que doblegar l’stablishment trontollant, serà fer la transició a una societat veritablement econacionalitària.

Com va passar amb el primer d’octubre, no aprofitar aquesta fugaç oportunitat és perpetuar la submissió amb el nostre propi consentiment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.