Samarretes que generen crispació

El meu repertori de samarretes polítiques en sentit ampli és, com molts ja sabeu, ben variat.

N’he portat i en porto, a tot arreu, sense massa manies: a la feina, de viatge, d’excursió, dies de festa o de cada dia, de dia, de nit, als concerts, al teatre… Un intens rodatge que les desgasta i que, a més a més, no acaba fins que teixit i/o estampat són al límit de la desaparició.

I, modèstia apart, són d’una varietat econacionalitària imponent: en llueixo d’antirepressives, de nacionalitàries, de les que denuncien ecocidis que molt sovint s’acaben perpetrant, d’independentistes, de reivindicació i resistència lingüística, de defensa de drets humans, de campanyes imprescindibles a les quals cal recolzar o de grups ens els que milito o no però que fan una bona feina per enfortir un món més decent.

Han estat decennis de ser una mena d’home anunci quotidià, amb renovació diària d’eslògan, logo i disseny. I, us ho confesso, no he tingut mai cap problema. Bé, alguna mirada d’aquelles dissimulades que deixa entreveure que no li agrada allò que té davant. Però cap comentari directe, cap retret verbal, cap interpel·lació insolent; de vegades unes paraules en veu baixa amb l’acompanyant, potser encetant un debat, però poca cosa més.

Per ser fidel a la veritat l’absència de problemàtica no ha estat total del tot. I amb una excepció que aparentment sobta però que, si ho penseu bé, veureu que té la seva lògica.

Ja sé per on aneu, però no. L’anormalitat no prové d’aquells successors dels antics inquisidors que abandonen la màscara democràtica quan els hi toques la seva -ara- estimada Espanya. Amb aquests tot segueix en calma pel que fa a peces de roba.

L’animadversió localitzada, l’única d’una agressivitat pujada de to, és sorprenentment interclassista, intergènere, i traspassa diferències identitàries, tot provocant al·lèrgies sobtades, canvis radicals d’estat d’ànim, i m’engoleix amb gent coneguda i no coneguda en debats caracteritzats per una crispació notable , on se succeeixen atacs i justificacions sagnants i planys per les meves suposades minusvàlues pel que fa a la mobilitat (tot i que he trepitjat diversos cops més món que la majoria dels i les que se m’enfronten).  Prové, per a més inri, d’un missatge que podríem qualificar d’objectiu, de fet diria que el més objectiu dels que guarneixen el meu pit. Quatre paraules d’una lògica incontestable, una fórmula que no negaria ni en Trump.

P1010564

Per tot això, avui m’afegeixo a la Vaga contra el canvi climàtic, posant-me la samarreta en qüestió.

Això sí, segueixo ben disposat a encaixar tots els embats dels damnificats per aquesta gran provocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.