Independentistes: de mainstream a orfes polítics

Els manuals de ciència política ens ho adverteixen: quan hi ha una opció ideològica que pren una relativa importància, no triga gaire a aparèixer una entitat política, un partit, que cobreix aquest buit i intenti aglutinar la gent que no se sent inclosa en cap altra opció.

L’ecologisme n’ha estat un bon exemple. L’extensió de la preocupació mediambiental i pacifista va provocar als anys vuitanta del segle passat la proliferació de moviments cívics, primer, i de partits polítics verds, posteriorment, que van donar aixopluc a la gent que no trobava aquestes inquietuds en les agendes de les organitzacions existents. Així es va produir a tots els països europeus, inclosos els Països Catalans, tot i que aquí. lamentablement, el resultat va ser convuls i poc reeixit.

Ara bé, com passa en altres qüestions, en aquesta també constituïm una excepció a la regla general. A la Catalunya actual, hi ha una part creixent de la ciutadania que se sent òrfena i no troba cap opció política -ni partit ni organització civil- que defensi el que pensa i que proposi sortides del carreró sense sortida on està instal·lat el país. Concretament, em refereixo al sector de l’independentisme que no s’està empassant les mentides, claudicacions, manipulacions i ineptituds que ens obsequien des de fa gairebé dos anys els partits amb representació al Parlament i les principals entitats dites independentistes. La gravetat de la situació i el significatiu nombre de població crítica reclamen urgentment una alternativa desllorigadora i combativa, però fins avui aquesta ha brillat per la seva absència.

Contràriament al que molts podíem pensar, la CUP no ha sabut o, més aviat, no ha volgut omplir aquest buit que augmenta per moments, que era precisament el seu espai natural de creixement. El sensible descens dels seus vots a les eleccions municipals de fa uns mesos, sembla que vulgui donar la raó a l’articulista filòsof Ferran Sáez, que feia aquest diagnòstic: “això de cridar a la desobediència tot fent dringar plàcidament els glaçons d’un gintònic ja no cola”. Aquesta formació, després de l’octubre del 17, ha entrat en una mena d’hivernació indefinida que segurament els situarà, si no es produeix un viratge cap als origens, en uns mínims ben minsos.

Des d’una visió procapitalista, l’opció liderada per Jordi Graupera, Primàries, malgrat trencar amb l’anàlisi infantil i sentimentaloide imposat per les dues opcions principals del “sobiranisme autonomista”, tampoc ha bastit -penso que tampoc no ho ha volgut- una alternativa coherent per omplir el gran buit polític que ens preocupa en aquest article.

La conseqüència és ben perceptible en el cos social. Hi ha una desmobilització general en un moviment que havia implicat activament milions de persones, tot i que, paradoxalment, la majoria de població que es declara independentista segueix donant el seu vot al neoautonomisme d’Esquerra i Junts per Catalunya.

L’orfenesa sine die de l’independentisme més convençut té un parell de perills importants per a la societat catalana. Per una banda, la desarticulació per bastants anys de l’alternativa independentista, que ha estat la que ha comandat el país durant un lustre, diluïda actualment pel retorn de la dialèctica del ploramiques etern, i per una altra, el no future de la situació portarà alguns  -els que ja ho eren potencialment però havien estat neutralitzats per la bona marxa del moviment abans de la desfeta- d’aquests “orfes” i “òrfenes” a multiplicar els seus discursos desesperats (amb tints d’odi, poc democràtics, excessivament extrems …), fruit  de la rancúnia vers els partits i les organitzacions que conflueixen cap a la submissió davant el poder espanyol i que intenten criminalitzar l’independentisme real.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.