Ja no som “un sol poble”

És català tot aquell qui treballa i viu a Catalunya i qui en vol ser

Al voltant d’aquesta sentència tan general d’en Jordi Pujol i Soley, ha girat durant dècades la consideració de l’estructura socioidentitària del país per a la immensa majoria de les opcions polítiques, des del Partit Popular fins a l’esquerra independentista, i consegüentment, semblava que gairebé tothom hi combregava. La unitat que denotava obviava, però, les pertinences culturals triades -que no necessàriament responien a l’origen de cadascú-, que continuaven, obstinades, dibuixant un país binacional.

Malgrat aquest quasiconsens institucional i popular, considerat imprescindible per a la bona consciència del país, una minoria en dissentia, i pensava que la suposada cohesió social no responia a la realitat. Tanmateix, la por a ser bandejat i fins i tot ser acusat de racista, va impedir aflorar aquesta dissidència sociològica.

Però amb la gran sacsejada de la tardor de 2017, les percepcions i/o la seva manifestació pública van canviar substancialment. Actualment, l’imaginari majoritari de la ciutadania ja no és el de pertànyer a una societat unitària sinó més aviat a una de multigrupal.

Curiosament, aquest canvi general d’evidenciar com es pensa la societat catalana es manifesta en dues concepcions diferents. D’una banda, hi ha qui hi veu dues societats en una: la sobiranista i la unionista -dit amb una terminologia amb poca tradició local però que s’ha intentat imposar per motivacions polítiques-, i uns altres que en veuen tres: la independentista, l’espanyolista (que aquesta visió tendeix a assimilar a la dreta dura) i la “gent normal” (que és la ciutadania “innocent” que ha quedat entre els dos extremismes). Gens casualment, cada concepció coincideix bastant amb el posicionament que s’ha tingut davant el procés independentista.

Penso que l’autodeterminació i la repressió posterior ha suposat la fi del mite del “som un sol poble”, de la demostració, en paraules del filòsof Josep Ramoneda, que, malgrat els mantres oficials, a Catalunya “no s’ha arribat a articular la multiplicitat”, assoliment imprescindible per conglomerar les molt diverses societats contemporànies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.