Un Consell -de ministres- ben profitós

Mai hi ha hagut un Consell de Ministres més útil i resolutiu que el del dia 21.

Algunes de les seves intencions son ben clares. També ho seran els seus efectes que, segurament, no estan previstos al seu teòric ordre del dia.

  1. Deixar clar qui mana. Les visions indulgents, que apel·len a que la “bona” gent -on molts hi situen els socialistes- sovint no se n’adona de les conseqüències dels seus actes, en aquest cas s’han de plegar a les evidències. La necessitat de milers de policies per poder-se reunir i, malgrat això, mantenir la decisió unilateral de fer-ho perquè sí, sense importar-los elevar la tensió del conflicte a nivells perillosos, no deixa marge a la innocència angelical.
  2. Demostrar que el govern de la Generalitat és un titella. El teatre oral del president Torra és només això, pura comèdia per enredar independentistes incauts, i la resta és inoperància en l’exercici del govern i pura submissió als desitjos de la metròpolis. Després de mesos de dir que farien boicot a l’acte colonial aniran, com molts ja prevèiem, a riure-li les gràcies al president espanyol -sí, ja ho sé, ho vendran com l’enèsima funció del memorial de greuges- mentre Barcelona esdevé una ciutat ocupada policialment.
  3. Evidenciar definitivament el trencament de l’independentisme. L’obsessió per criminalitzar el que no poden controlar ha arribat al paroxisme de que la immensa majoria de les declaracions de l’últim mes de tot l’espectre benpensant sobiranista s’han centrat en la violència i en que no és de rebut anar amb el rostre tapat a les mobilitzacions. Aquells que han enredat i desorientat reiteradament la població durant un parell d’anys i que ara abracen el neoautonomisme per conveniència o amenaça es permeten donar lliçons sense cap vergonya, ignorant irresponsablement quina és la qualitat democràtica de qui tenim davant.

A banda d’aquestes evidències, també hi ha la sospita que la jornada del 21 pugui suposar un parany important per a l’independentisme, que s’estigui preparant una ràtzia general i exemplificadora contra els CDRs i altres dissidències populars, mitjançant el complex policiacojudicial, que podria deixar en ridícul el que ja es va aplicar a principis d’any. Crear centenars de Tamares i Adris podria ser la manera -gens democràtica, però el motiu bé s’ho val, deuen pensar- de posar fre de manera dràstica a la mobilització al carrer, un carrer que està desertant en massa de les directrius d’Esquerra, PDeCat i Òmnium, i que actualment és l’únic element que suposa un maldecap pel sistema.

La inacció de la quasi totalitat dels mandataris europeus des del primer d’octubre de l’any passat, fins i tot ignorant olímpicament la vaga de fam dels presos -que els pobres vaguistes intenten, infructuosament, dissimular-, penso que és un clar indicador per Espanya de que gairebé qualsevol via de repressió, inclosa la via Erdogan, serà tolerada.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.