econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Tortosa com a indicador

with 3 comments

“Pareix que la democràcia només val quan surt lo que uno vol” 

(piulada de Laura Fernández @LauritaFB)

Tortosa_-_Monumento_a_la_Batalla_del_Ebro_5

©Wikimedia Commons

La consulta de dissabte a la capital del Baix Ebre representa un indicador excepcional per a prendre el pols sociopolític del país. Concretament, jo hi veig tres problemàtiques que s’exemplifiquen en diferent grau en aquest polèmic referèndum d’àmbit municipal.

La principal versaria al voltant de la pràctica de la democràcia. En aquest aspecte ha presentat els següents elements: consulta vinculant (no la típica i humiliant “consultiva”), pregunta i alternatives claríssimes (no recargolada ni dividida en dues fases com la que es va votar el 9N), respectuosa amb el text de la Llei  52/2007, de la Memòria Històrica (ja que aquest monument horrorós està catalogat com a BIPCC-“Bé integrant del patrimoni cultural català” i, per tant, exempt de ser retirat obligatòriament), aprovada per 19 dels 21 regidors del consistori (que representen quasi el 80% dels vots emesos a les municipals de 2015), compliment d’una promesa electoral de la formació que encapçala l’ajuntament, una participació de 8.464 veïns i veïnes (més d’un 29% del cens), un resultat clar (68,36% favorable a la no retirada del monument), un veredicte de democràcia directa diferent al que els representants sembla ser que haurien decidit (segons El Periódico -28/V/2016-, 14 dels regidors són partidaris de treure l’artefacte franquista).

Les reaccions davant aquest panorama ja les coneixeu; arriben a l’extrem de declarar que els resultats no han d’acatar-se i que van a recórrer als tribunals. Podríem dir que s’ha produït un linxament mediàtic que encara segueix. Els arguments dels crítics: consulta no necessària, consulta-trampa, manipulació de la població per part del batlle, mala concepció de l’autonomia municipal, pèrdua de la legitimitat del Parlament, i moltes altres andanades d’encara més calibre, expressades inclús el mateix dia de la votació. Les reaccions, paradoxalment i lamentablement, sorgien de manera preferent dels sectors que reclamen superar la democràcia representativa, que plantegen la insubmissió davant tribunals constitucionals, que invoquen repetidament el concepte “poble” -que en el cas tortosí, consideren tan fàcilment manipulable-, els que han pontificat que mai de mai consultar a la ciutadania és negatiu ni il·legítim.

Un segon element seria el de la tan esmentada “memòria històrica”. El seu imprescindible respecte i conreu no ha d’oblidar que la Història en majúscules i objectiva no existeix; ni tan sols els simples fets resisteixen la univocitat més enllà de quan es van produir i quins van ser els seus protagonistes. I si no hi ha una única “història” tampoc hi ha d’haver una única “memòria històrica”, com quan vam concloure, ja fa anys, declarant que no existia només la “dona” sinó que n’eren una rica pluralitat.

El tercer, també afectat pel reguitzell d’insults, té un caire territorial. Potser em titllareu de tenir la pell massa fina, però he percebut un cert tuf de ser davant l’enèsim retret del centre benpensant cap a les perifèries “ordinàries”.  Des de la gent que treballem per construir els Països Catalans, no es pot veure amb bons ulls que es qüestionin tan sovint iniciatives que des d’aquest “centre” sembla que no són ben vistes. Aquestes pràctiques, penso, han tingut històricament una incidència gens menyspreable en la situació d’autoodi i de negació de pertinença nacional, que han estat freqüents en els nostres territoris.

Evidentment estic d’acord amb que al feixisme cal combatre’l, però ha de ser dia a dia, amb polítiques coherents i responsables que no col·laborin al seu creixement, i no amb atzagaiades que neguen la mateixa essència de la democràcia, ben homologables a les de la “marca Espanya”.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Juny 2, 2016 a 5:33 pm

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Els dos primers aspectes em semblen ben identificats i raonats, però no acabo d’estar segur del tercer, perquè he sentit força veus no barcelonines criticant igualment el monument i defensant-ne la retirada. En tot cas a mi hi ha un quart aspecte que em preocupa i és el patrimonial. La nostra Llei de patrimoni estableix que:
    “El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.”
    El problema està que no es diu enlloc qui ha de valorar si un monument mereix una protecció i una defensa especials, i normalment aquesta apreciació depèn dels tècnics i de les institucions (ajuntament o Generalitat, habitualment) i molt sovint dels tècnics de les pròpies institucions. Per mi aquesta deriva que hem anat prenent no és bona i hauríem de corregir-la per una deriva en què sigui la població, i especialment la població directament afectada, la que faci aquella valoració, això sí, a partir de la informació i les opinions que els tècnics i tothom que vulgui els pugui aportar. En aquest sentit, la polèmica m’ha semblat que tradueix un feble interès pel patrimoni en general. S’ha parlat molt de política i gens de patrimoni.

    Llorenç

    Juny 2, 2016 at 7:00 pm

    • Com bé detectes, el tercer element que proposava és el més subjectiu. Potser estic hipersensibilitzat en aquest aspecte.
      D’acord amb tu amb la necessitat de tornar a rumiar com s’ha de decidir què cal protegir com a element patrimonial, ja que parcialment va lligat amb la pluralitat de memòries històriques que jo plantejava.
      Moltes gràcies, Llorenç, per la teva aportació

      econacionalitarisme

      Juny 5, 2016 at 6:48 pm

  2. molt d’acord sobretot pel que fa a la pràctica de la democràcia i més en cas de compliment de promesa lectoral, molt important a més si el resultat és diferent del que seria majoritàri en el cosistori.
    Respecte al tema de la memòria històrica, hi ha moltes vivències… plurals diverses. Això no vol dir que no es pugui comentar el tema i reflexionar sobre el resultat des de la seva acceptació democràtica i valorar el fet que s’hagi realitzat. Per sort només tens la dada del cens de participació d’un 29%, i un 68% a favor de mantenir.

    judith

    Juny 16, 2016 at 1:13 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: