econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

I la ideologia, què?

leave a comment »

22 de març de 2016

Atemptats gihadistes a Brussel·les

Poc després, i paral·lelament a la necessària crònica dels fets, comença l’allau analítica en totes les formes mediàtiques possibles.

I què diuen aquestes veus? El de sempre, a l’enèsima matança, corresponen les mateixes teories a càrrec de tota mena d’opinadors. Unes teories que comencen, ben sovint, preguntant-se de com és possible que sorgeixen aquests monstres de l’interior de les nostres societats opulentes i, encara més important, farcides de les prestacions de l’estat de benestar. I les preguntes i respostes a aquesta constatació són, molt majoritàriament, d'”autofustigació sociològica”. A problemàtiques que creuen socials i educatives, proposen incidir encara més en la mobilització de les forces del benestar social i d’escoles i instituts -per cert, ben fallides fins avui-, a banda de les evidents actuacions dels cossos policials.

Des de la seva talaia d’occidental benpensant el que veuen en els gihadistes europeus són simple pobretalla que viu en guetos, carn de fracàs escolar i atur. En fi, una més de les situacions de marginació que el capitalisme madur té en el seu si; i les bombes són una reacció extraordinària d’un sector juvenil “diferent”, per la seva reactivitat, de la resta, ben adormida. El problema és, pensen, com en gairebé qualsevol situació: de diners. L’equació seria: aquests dissidents violents el que volen és estar dintre del sistema comú de consum i pensament únic que caracteritza els territoris de la Unió Europea; per tant, la solució és esmerçar més recursos en “integrar-los” i permetre’ls gaudir del paradís capitalista. Aquesta visió ve acompanyada del menyspreu intel·lectual per aquesta gent; amb una visió predemocràtica, els veuen com a simples xitxarel·los, amb el cervell buit, que cauen a les primeres de canvi davant unes imatges impactants al youtube.

Tanmateix, hi han dades que no quadren en aquesta diapositiva tan repetida. I és que hi ha estudis sobre el perfil dels militants islamistes -no se’n publiquen gaires, sorprenentment- que, a més dels oriünds de Molembeek i llocs afins, indiquen que un percentatge gens menyspreable dels europeus i americans que s’enrolen a les files de l’ISIS, com ja es produia amb Al Qaeda, no són els marginals econòmics que centren moltes de les opinions que es manifesten després de cada atemptat. Contràriament, hi ha nombroses biografies de gent instruïda en les universitats d’Occident i de classe mitjana.

Si a la infravaloració del rival li afegim que els elements sobre el que s’ha d’emetre judici són parcialment erronis, tenim assegurat que les solucions que sorgeixin per aplicar a una problemàtica de la magnitud de la que ens enfrontem seran ben deficients.

Jo diria que hi ha un element que molt poca gent té en compte. I no m’estranya, perquè gairebé tothom veu el món -encara que una petita part d’aquests ho dissimulin- des de la visió fukuyàmica de la fi de la Història. En unes societats que només fluctuen entre els matisos quasiestètics que van de la socialdemocràcia descafeïnada al conservadurisme moderat o, en el terreny nacional, entre el centralisme i l’estat federal, és a dir, qüestions que pràcticament només giren al voltant de com es reparteixen els calers, qui creu que pugui existir un concepte anomenat “ideologia”, que trascendeix l’àmbit crematístic. Si en la seva majoria no han entès que puguin existir les reivindicacions nacionalitàries del poble kurd ni dels Països Catalans, per exemple, amb tot el seu important component cultural i lingüístic, com volem que arribin ni tan sols a sospitar que hi ha joves sorgits dels nostres carrers que, lluny de voler l’últim model de cotxe o de matar-se a fer hores extres per poder portar un estatus de vida homologable, es moguin per idees, encara que siguin tan parafeixistes com les de les diferents fraccions islamistes.

Torna a ser la ideologia, un element que ens ha acompanyat i ens acompanyarà, tot i que molesti a molts dels polemistes de saló, còmodament parapetats darrere les càmeres, de l’iPod o de les sobretaules familiars. I ho seguirà sent perquè la ideologia, al costat de les condicions materials, també ha estat el motor de la història, dels canvis que han  succeït a les societats humanes, i que, per sort, encara no han arribat a la seva fi.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Març 24, 2016 a 12:46 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: