econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

El ring independentista

leave a comment »

A la meva dreta, els de sempre, les converses impacients i els independentistes socialdemòcrates, les “tietes”, els del país que frega el xovinisme i els gossos lligats amb llonganisses, les que ens volen a l’Europa del capital, els del “catalunyisme”, les de la ferum de corrupció, els de les quasi privatitzacions, les que amenacen de trencar les cartes i tornar a les mans d’Espanya, els de la mística nascuda a Esade, les que volen enllestir ràpid però que obliden que han ajornat sis mesos les eleccions plebiscitàries -no penseu que al febrer de 2015 potser hauríem superat el 50% de sís?-, les que sumen amb uns “integrats” que només parlen castellà, els que no entenen ni ho volen els de l’altre racó, les que no les arribaven a menysprear perquè ni les tenien en compte, els de la política caducada, les de la democràcia representativa, els del president que ha complert i que és insubstituïble, les que no s’immuten si incompleixen els seu programa electoral, els que només veuen conflicte amb l’exterior, les que diuen “guanyem la guerra” i després ja veurem, els que ja tornen a parlar del FLA i no de la desconnexió, les del #pressingCUP,  els d’ordre, les que van saltar del catalanisme al sobiranisme, els que no havien previst els resultats del 27S.

                                                                                                       @pixabay.com

A la meva esquerra, les minoritàries de sempre, els ‘”indepes” i/o anticapitalistes que han criat cabells blancs entre repressió i baralles internes barrejats amb les joves que ho volen tot, els que se’n recorden del sud i del nord i de les nostres terres insulars, les del país i del poble que anem fent, els del discurs purista fins a la irritació, les de la mística acríticament revolucionària, els de la parsimònia enervant, les que no són enteses perquè parlen un sociodialecte diferent, els que entenen massa bé les intencions amagades dels de l’altra banda, les de la nova política, els de la democràcia assambleària, les de la presidència insòlitament compartida, els que no han de vulnerar les seves màximes preplebiscitàries, les de la clàssica “revolució -actualment, només apuntada- i guerra alhora”, els que de vegades freguen la prepotència des de l’altivesa ètica,  les que s’atreveixen a complir les seves promeses electorals, els que no havien previst els resultats del 27S.

Doncs així estem des de les plebiscitàries. Entre els 62 i els 10, som els que han pagat -perdó, han votat- i volen resultats ja, les que ja no volen tornar a fer una Diada-espectacle, els que no volen tornar a votar al març i els que no els hi fa res, les del diàleg inacabable, els del negativisme des de fa quatre anys, les del positivisme fins al final, els que volen un nou país, les que a més a més el volen just i amb democràcia plena, els que…

 

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Novembre 18, 2015 a 6:56 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: