econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Insensibilitat ciutadana

leave a comment »

 

                      “Després d’una revisió exhaustiva de la literatura científica acumulada (…) [es] classifica el consum de carn vermella com a “probablement carcinogen per als humans” (Grup 2A) (…) [i] la carn processada es classifica com a “carcinògena” per als humans (Grup 1) …”

IARC (OMS), 26 d’octubre de 2015

               

                         “… el Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.(…) aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol (…) [i] insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d’aquesta cambra …”

Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya

(presentada el 27 d’octubre i aprovada el 9 de novembre de 2015)

 

Aquests fragments corresponen a dos textos que van sortir a la llum, amb vint-i-quatre hores de diferència, fa un parell de setmanes.

Com es pot deduir clarament en llegir-los, la gran importància del seu missatge és evident. I ho és perquè en els seus àmbits respectius, universal un, nacional l’altre, expressen una intenció de trencament nítid respecte la situació i les pràctiques vitals actuals de la gran majoria de les poblacions implicades.

Però, en concret, el que volia destacar és la reacció que he observat en la ciutadania del nostre país davant d’aquestes dues notícies-bomba -al meu parer ho són-. I reitero que em centro en la gent, no en els mitjans de comunicació o els sectors econòmics directament afectats (com el càrnic), que han respòs com es podia esperar.

Entenc que els temps de l’espant pel simulacre d’invasió alienígena d’Orson Welles poden estar superats, però m’ha sorprès la fredor amb que s’han rebut popularment aquest parell de missatges tan trascendents.

La lectura benèvola de la situació seria que ens trobem davant d’una ciutadania d’una maduresa social i política important, que confia en el bon funcionament de les institucions nacionals i internacionals de la democràcia representativa, així com en la responsabilitat sense màcula de les autoritats sanitàries.

Ara, jo, potser mirant el got mig buit, atribueixo la reacció -la seva falta- ciutadana a una barreja d’una incredulitat majúscula i una apatia aguda causada per un excés de democràcia formal. La falta d’entusiasme per la fondària del text del Parlament i la serenitat estoica davant el qüestionament letal de la dieta dels omnívors humans així m’ho indiquen. No reclamo histerismes irracionals, com havíem patit en certs episodis del passat, però per a una col·lectivitat humana desitjaria una implicació més gran, un cert apassionament, quan s’és a les envistes d’uns temes col·lectius d’aquesta magnitud.

Perquè, què passaria si demà ens llevéssim amb la notícia que Cofrents, o Ascó, ha petat…

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Novembre 11, 2015 a 8:13 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: