econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

I, finalment, l’autodeterminació ha arribat

leave a comment »

Carpeta escolar de fa 30 anys @econacionalitarisme

Carpeta escolar de fa 30 anys @econacionalitarisme

“No necessitem cap pares que ens duguin de la mà.

No som nins de mel i sucre i ens sabem governar.”

Guillem d’Efak: “Siau qui sou”

(cantada actualment per Taverners)

A part de les variades amenaces en múltiples àmbits, de les clàssiques “trampetes” espanyoles, com ara la utilització de l’aparell judicial i consular per entrebancar els vots, esbiaixadament independentistes, dels catalans residents fora de l’Estat Espanyol, i de l’inestimable col·laboracionisme dels líders visibles del capitalisme europeu i americà, només una cosa està ben clara de cara al 27 de setembre: una victòria amplíssima de la llista del president.

I en aquest fet és, curiosament, on s’inicien els problemes. Efectivament, Junts pel Sí guanyarà molt clarament però sembla ser que es quedarà lluny del número màgic, el 68. Això és el que indiquen la majoria d’enquestes que li donen a aquesta formació entre 60 i 62 escons (Público/JM&A, El Periódico/Gesop, CIS), 65 com a molt (El Mundo/Sigma 2)  -si exceptuem la del procliu El Punt Avui (65-70) i, a l’altre extrem, els 57 que li adjudica La Razón-.

No obstant, si als escons de la llista d’en Mas se li sumen els de l’altre opció independentista, la de la CUP, és gairebé segur -si la participació no es dispara moltíssim- que el secessionisme traspassarà el llindar de la majoria absoluta en diputats.

Però si parlem estrictament de vots és quan el drama té molts números per esclatar. La demoscòpia electoral, que dóna entre un 44 i un 49 % de vots a les formacions independentistes, només fa que recordar-nos la increïble permanència d’una proporció que s’ha consolidat en el darrer any. El milió vuit-cents mil Sí-Sí del 9N vindríen a ser, amb una participació al voltant del 71% -la que preveuen les enquestes per al dia 27-, un 47% dels sufragis, o el 46,17% de la ciutadania que dóna suport a la independència  i que és molt similar al sumatori (48,2%) de la població que es considera “només catalana” i “més catalana que espanyola” (segons el Baròmetre d’Opinió Política del CEO- juliol 15), no es poden considerar simples coincidències.

Tot plegat, tenint en compte aquesta persistència de xifres molt semblants des de diverses fonts i formes d’abordar la qüestió, crec que hi ha força elements per pensar que el suport a la independència està a hores d’ara lleugerament per sota del cinquanta per cent de la població de Catalunya. I sembla que el president Mas també té la mateixa sensació, com ha demostrat quan diu que considerarà una victòria si es guanya per en escons encara que aquesta no s’aconsegueixi en vots.

Al meu parer, però, el resultat de les eleccions plebiscitàries anirà estretament lligat a l’índex de participació, que esdevindrà inversament proporcional al percentatge de vots independentistes. En altres paraules, serà clau el grau en que es produirà la mobilització electoral de la tan cantada franja “silenciosa” proespanyola. Aquí és on està la gran incògnita dels indecisos, molt més que en el suposat transvasament de vots cap a l’independentisme. Els errors del govern actual com l’excés d’expressions patriòtiques de tot tipus (una mostra, l’acte institucional de la Diada) juntament amb la demagògia expressada reiteradament per l’entorn de Junts pel Sí en el sentit de que viurem en el millor dels móns, evidentment del món dels països “normals” (els quals, en la seva excel·lència, han estat ben gasius en el suport al nostre procés d’autodeterminació, quan no s’hi han mostrat obertament en contra), poden despertar, almenys parcialment, la població abstencionista que sent sense massa problemes que viu a Espanya, i que, a la vista dels prohoms que conformen la llista d’en Mas, potser no els plau fer el canvi d’Estat.

Però el drama de debò, el patirem a partir del dilluns 28. Si deixem a banda, per poc probable, una clara majoria independentista en vots, només se’ns presenten dos escenaris possibles. Un seria la derrota en vots i el no assoliment de la majoria absoluta d’escons amb la suma de Junts pel Sí i la CUP; l’altre, el més probable, el traspàs del llindar dels 68 escons per a l’independentisme però amb menys del 50% dels sufragis.

En aquests dos darrers casos, la continuació planificada del procés d’independència queda sensiblement qüestionada. Si la majoria de la ciutadania, encara que de manera poc majoritària, decideix, ignorant l’opressió nacional, cultural, lingüística i de la democràcia plena que patim, seguir sent súbdits espanyols, doncs com a bons demòcrates -com els quebequesos, com els escocesos- haurem de replantejar el camí cap a l’alliberament, que no podrà ser immediat com hauria de ser en el cas que el plebiscit, en forma d’eleccions al Parlament, es guanyés.

Tant de bo ens equivoquem tots plegats i les catalanes i els catalans decidim, per majoria de vots, crear un nou estat per a la nostra nació. Però cal estar preparats per si es confirma més o menys la previsió quasi general, i la ciutadania catalana rebutja el canvi, i Artur Mas no es retira ni convoca noves eleccions, entrarem un altre cop en el “dia de la marmota”. És a dir, en l’intercanvi diari de retrets i bajanades amb el govern espanyol a ritme de federalisme, balances fiscals, constitució i altres termes extremadament irritants, en un renovat marc neoliberal i amb un “boiruizisme” encara més crescut. El nostre particular infern a la terra.

Governem-nos a partir del 28 de setembre… o, si així ho decidim, que ens segueixin governant pels segles dels segles.

El 27, ens autodeterminem!

 

 

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Setembre 17, 2015 a 8:27 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: