econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Junts pel Sí: transversalitat i inclusivitat?

leave a comment »

Finalment, després de moltes anades i vingudes, tenim la llista anomenada “unitària” per a les eleccions del 27S. Una llista desitjada per molta gent i que ha estat elogiada des del sector central de l’independentisme. De la seva composició ha arribat a dir-se que frega el cel” (sic) (Vicent Sanchis a El Temps, 21-VII-2015, p. 20).

Les preguntes al seu voltant se m’amunteguen.

És tan neutre en l’eix dreta-esquerra com es diu repetidament? Els partits polítics que han donat suport a la idea defineixen clarament l’espectre que cobreix: de la dreta de Convergència a la socialdemocràcia d’Esquerra; una franja ideològica que es torna a repetir, amb comptadíssimes excepcions, quan coneixem quines són les persones que formaran Junts pel Sí.

Quin pes hi tindrà la societat civil? Si exceptuem les dues entitats que han liderat el “procés” (ANC i Òmnium Cultural), sembla que el gruix dels candidats seran militants de Convergència i Esquerra i “personalitats” de les seves òrbites, algunes de les quals ja han ocupat càrrecs de representació política en el passat.

Encara més important: quina és la “societat civil” que serà a la llista? Tot apunta a que la participació de la tan lloada -de manera excessiva, pel meu gust- societat civil catalana es limitarà a les associacions que treballen molt preferentment al voltant de la temàtica “nacional”. En altres paraules, les que podrien qüestionar les polítiques dels partits promotors de la llista, no hi han estat incloses en ella. Per ara, ni ecologisme, ni feminisme, ni altres moviments socials de l’ampli cosmos “altermundista” ni hi són ni se’ls espera.

Qui ha triat persones i llocs per a fer les llistes? Sense cap concessió a la voluntat popular a l’hora de confeccionar-les -ni primàries, que ara es porten tant-, no m’ha quedat del tot clar qui en fa la tria. A més a més, el suspens -segurament per motivacions mediàtiques- que suposa que vagin apareixent candidats amb comptagotes, ve a donar el toc pel·liculer a la nul·la transparència del sistema d’elaboració de les llistes.

En conclusió, és evident que Junts pel Sí és una opció ben calibrada per aconseguir, si es dóna l’avinentesa, un país “normal”, un país ben ancorat en el capitalisme, amb la promesa d’una arcàdia amb pretensions de situar-se ben a prop de l’Europa més benestant. I, per tant, ben lluny de la icària transformadora, d’un país amb possibilitats de ser “anormal”, amb una població dotada de la capacitat de decidir en quin sistema socioeconòmic vol situar el nou Estat.

La transversalitat anunciada, doncs, és ben limitada i, consegüentment, la potencialitat de captar nous votants per a aquest sector de l’independentisme és molt minsa. Malgrat aprofitar millor els beneficis per als grans partits o coalicions que ofereix la llei d’Hont, difícilment sumarà més escons que els que ha tingut la suma de CiU i Esquerra en la legislatura que ha acabat. Segurament guanyarà les eleccions però la desitjada majoria absoluta quedarà lluny de ser assolida, tant en escons com, més important, en vots.

Casualment, o no, el mateix dia que s’anuncia l’acord per tirar endavant Junts pel Sí, el Govern autoritza la creació del consorci Hospital Clínic de Barcelona. Un indicatiu ben clar de com de normal serà el nou país si qui el dissenya són els partits i persones que integren Junts pel Sí.

Sort que des de l’independentisme, sector econacionalitari, tenim opció alternativa per al 27S.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Juliol 26, 2015 a 11:54 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: