econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Cooperació versus competició?

leave a comment »

@Wikimedia Commons

@Wikimedia Commons

Dedicat a la Marta Casbas, que treballa diàriament per la integració i la cooperació

 

Competir o cooperar. Aquesta ha estat una parella que ha omplert i omple moltes discussions i debats, però, al meu parer, aquesta controvèrsia pateix un biaix pertorbador de la qüestió.

M’explicaré. En aquesta part del món el domini de la competició en moltes facetes de la vida és aclaparador, ja sigui manifestant-se de manera explícita o de forma més o menys velada . Això va estretament lligat a que, en el capitalisme, la competitivitat equival sovint a èxit, a diners, a derrota de l’altre, a lluita per la supervivència.

I si ens ho mirem des d’una altra perspectiva, des d’un altre tipus de societat, des d’una societat on tothom tingui assegurada una vida digna? En tindríem la mateixa opinió?

El panorama en una societat econacionalitària, centrada en el bé comú, capgiraria la situació actual, la cooperació no seria l’alternativa al tarannà dominant sinó l’eina bàsica de funcionament social, de la producció, de la feina, de la governança.

Així doncs, en aquest desitjable futur comunitarista, que seguim impulsant, on quedaria la competitivitat?

Evidentment no constituiria un dels mètodes habituals de funcionar, com passa en les activitats essencials de les nostres societats actuals, però, lluny de renunciar-hi, veig almenys tres àmbits on la competitivitat hi tindria un paper important. Són els que segueixen:

– l’assignació dels llocs de feina: per aquesta tasca, essencial en una de les activitats més importants en les vides de la població, la forma més justa que conec, i que alhora busca la idoneïtat del candidat, és la que s’ha vingut utilitzant per accedir a molts llocs de la Funció Pública, la de l’oposició, que té totes les característiques d’una competició. L’alternativa a la competitivitat, en aquest cas, l’hem vist actuar en forma d'”endollament”, de tria per influències i per la intercessió de padrins, que cada cop més s’està estenent en l’accés a l’Administració, tot vulnerant el principis de d’igualtat, mèrit i capacitat que haurien de continuar regint l’accés a tot lloc de treball finançat per diner públic.

– el funcionament democràtic: una democràcia plena, sense delegació de decisió sempre que la ciutadania ho cregui necessari, necessita cert grau de competitivitat per confrontar els punts de vista i decidir-se per les opcions que compten amb més suport. Votar, ja sigui als representants en els parlaments o en un referèndum, no deixa de ser una forma de competir.

– l’esport i el lleure: aquestes activitats, emancipades de la mercantilització repugnant en la qual es troben immerses actualment, podran tornar a exercir-se com en els seus inicis, barreja d’una competició per superar-se a un mateix -“més lluny, més ràpid, més fort”- però també per aconseguir la romàntica glòria, tot superant els altres concursants.

Si la pensem diferent, baixant-la del pòdium social i deslliurada de moltes de les conseqüències que comporta actualment -en forma de marginació, desigualtat, humiliació o injustícia-, la competitivitat no és tan dolenta com podria semblar a ulls d’ara. A més a més, en certs espais serà necessària per a l’organització social, la idoneïtat de certes activitats i el progrés comú.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Març 20, 2015 a 8:57 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: