econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Barcelona en comú però capgirant-la

leave a comment »

He anat seguint de prop l’evolució de la proposta de Barcelona En Comú, des del seu començament com a Guanyem fins avui, i considero arribat el moment de valorar aquesta opció de l’esquerra per governar la ciutat més poblada dels Països Catalans.

Començant pel titular, aquest seria que, malgrat proclamar la seva alternativitat, Barcelona En Comú ve a ser una reedició de la majoria dels tics que han caracteritzat bona part de l’esquerra del país en els darrers anys. Els més importants al meu parer són els que segueixen:

  1. Les importants reticències a una democràcia plena. Els vernissos que s’hi han aplicat no poden amagar que en el seu interior regna la caducada pràctica del que ells mateixos anomenen els “partits del règim”. Una mostra n’és la clara aplicació de quotes –dels partits i agrupacions que donen suport a Barcelona En Comú- en la que sense dubte serà la seva candidatura definitiva a la municipalitat barcelonina, malgrat repetir fins al mai que no són una coalició, ni una sopa de sigles. L’escenificació d’unes pseudoprimàries neutralitzades per un sistema de llistes -que han acabat sent de llista única- on inevitablement guanyarà el que han previst d’antuvi, no deixa dubtes de la poca convicció democràtica amb que comencen la seva trajectòria.
  2. La poca ambició ideològica del projecte. Reitera, ja sigui per la por a com ho rebi la ciutadania o per no creure en ell, la renúncia a un canvi sistèmic real, profund –que tot i ser una contesa municipal, caldria que constituís un referent per il·lusionar la ciutadania i posicionar-se clarament per obtenir una majoria de l’esquerra en les pròximes eleccions al Parlament-. Aquesta, en el fons, no és més que una constant de l’actuació d’ICV-EUiA, ossada de la candidatura, que transmet allà on va la por atàvica a pronunciar el mot “anticapitalista”.
  3. La indefinició nacional, que els produeix una incomoditat constant, segueix encotillant aquesta part de l’esquerra. La no consideració de la més gran mobilització ciutadana de la Catalunya del segle XXI –la independentista- com a esmentable en una relació dels moviments ciutadans actuals feta per la líder Ada Colau –en l’entrevista a El Temps núm. 1.603- o el que denota el dibuix de la presentació de la candidatura, amb un ajuntament presidit per la bandera espanyola, poden deixar alleugerits els esquerranosos cosmopolites però també traspuen quin és l’àmbit on es mou l’imaginari de la majoria dels de Barcelona En Comú.

En fi, sense negar les interessants propostes que s’inclouen en el seu manifest, cal dir que l’enèsim intent d’aplegar totes les forces de l’esquerra, ni les agrupa totes –l’esquerra independentista ha decidit no participar-hi-, ni té un ànim transformador massa creïble i, consegüentment, no sembla que engresqui excessivament.

Intentar guanyar actius incloent els intel·lectuals de sempre no pot amagar que, per a molts dels que aspirem a un veritable canvi sistèmic a la ciutat i al país, Barcelona En Comú no representi més que una avorrida opció de vot útil davant les dificultats que pot tenir la candidatura de Capgirem Barcelona –l’abrigall de la CUP per al 24 de maig- d’obtenir representació al consistori de la plaça de sant Jaume.  La sensació és novament d’ofec, per la impotència de no poder trencar el sostre que capitalisme i Espanya ens imposen, i seguir rodant eternament en els “caballitus” de la reforma del que és essencialment irreformable.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Març 11, 2015 a 10:53 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: