econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Heralds de la llibertat d’expressió

leave a comment »

P1150955
Atemptat sagnant, primeres reaccions socials i polítiques, rebombori periodístic, mediàtic i tertulià, mobilització massiva, dirigents europeus anunciant mesures perquè no es torni a repetir, i silenci.

Aquesta ha estat la seqüència de l’assassinat múltiple a la redacció de Charlie Hebdo i les seves seqüeles. Com ja s’ha dit fins a la sacietat, un atac directe a la llibertat d’expressió.

Una violència ferotge que, paradoxalment, ha evidenciat clarament les brutals incoherències de la majoria de democràcies europees en matèria de drets humans. Una qüestió que ja era un clàssic de les relacions internacionals però que des de fa anys s’està enquistant perillosament dintre de les fronteres de la majoria de països regits per la democràcia representativa.

És un fet inqüestionable que molts dels caps de govern i líders polítics occidentals, que haurien de garantir els drets humans fonamentals per sobre d’altres qüestions, han estat i són responsables de tot el contrari: violacions de la privacitat de les comunicacions per internet de manera generalitzada, prohibició de partits polítics i de consultes a la ciutadania, multes per mobilitzacions ciutadanes pacífiques, eliminació de freqüències de televisions i ràdios, criminalització -amb exili inclòs- de qui denuncia pràctiques il·legals dels aparells estatals, judicialització d’opinions incòmodes al poder, empresonament de periodistes… I eren alguns dels que cínicament encapçalaven la mobilització parisenca que va aplegar més d’un milió de persones!

Penso que la qüestió no es pot quedar aquí. Una ciutadania que vol viure en una democràcia plena no pot tolerar la violència directa del feixisme individual o grupal. Però tampoc el totalitarisme quotidià, encara que sigui tramposament recolzat en l’estat de dret, que, com una gota malaia, va retallant dia rere dia les llibertats, des de la talaia privilegiada dels governs.

Aquesta pinça, a la qual és urgent posar fre, prefigura com poden ser les pròximes dècades, un escenari en el qual els règims capitalistes s’estan situant per combatre les dissidències no convencionals ni desitjades, unes dissidències que haurien de créixer en un context d’un sistema que no atura, sinó que més aviat promou, la creixent desigualtat i pobresa entre la ciutadania.

Ja ho proclamava en Llach fa quasi quaranta anys:

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

Perquè en qualsevol latitud, en qualsevol sistema, en qualsevol legislació, els drets humans no són negociables.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

febrer 4, 2015 a 6:52 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: