econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Dos dies, una nit

leave a comment »

Com ens indica la tradició, un vespre de llevantada es presta a anar al cinema, una aposta ben arriscada en els temps que corren. Però en aquest cas vam tenir premi.

Deux jours, une nuit és una pel·lícula magnifica, tot i la senzillesa del seu format. Una pel·lícula social però no de serveis socials. Una pel·lícula valona però que es podria haver rodat amb versemblança a qualsevol indret del món dit occidental.

L’argument és ben simple: uns treballadors d’una petita empresa es troben en el dilema de renunciar a la paga d’estiu -mil euros- o que una de les seves companyes sigui despatxada.

Sara (Marion Cotillard), la protagonista Wikimedia commons

Sara (Marion Cotillard), la protagonista @Wikimedia Commons

Els ingredients del missatge que ens transmeten els germans Dardenne són ben comprensibles al llarg de tot l’àmbit geogràfic del capitalisme senil. Les respostes dels que es neguen a renunciar a la paga són diverses (“he d’arreglar el pati”, “la meva dona s’ha quedat a l’atur”, “treballo en negre el cap de setmana”, “he de comprar-me una televisió, una rentadora…”)  però es poden encabir en dues problemàtiques bàsiques. Per una banda hi ha tot el pòsit de la crisi persistent, que castiga amb la desocupació i les pèrdues salarials a una població que està hiperendeutada, per una altra, es mostra sense massa manies una insolidaritat i un individualisme fonamentats en una societat basada en la satisfacció de “necessitats” materials que són ofertes sense descans.

Però el que més m’ha fet pensar és constatar la transformació profunda que s’ha produït amb el canvi de segle en l’àmbit laboral, sobretot en la mentalitat de la majoria de la població. Tan profund ha estat el salt que separa la nostra actualitat de la que teníem en els anys vuitanta, per exemple, que segurament situats fa 30 o 35 anys, no entendríem alguns dels paràmetres que se’ns presenten en el film. Amb tota seguretat, seria incomprensible i manifestament il·legal que l’amo de l’empresa plantegés la dicotomia entre paga i acomiadament a la seva plantilla, i que, a més a més, no hi hagués cap intervenció sindical. També seria impossible que ni un sol treballador no es qüestionés la idoneïtat d’un sistema socioeconòmic que permet una aberració com aquesta.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Desembre 17, 2014 a 8:07 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: