econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

9N: Sant Democraç protegiu nostre pas

leave a comment »

Anàvem a tot drap, amb el somrís al rostre, cap a un referèndum d’autodeterminació disfressat de consulta no vinculant i, de cop i volta, el President estira el fre de mà. Abans de poder reaccionar de l’ensurt majúscul que per poc no ens envia a l’altre barri, ens ve a dir que passem a reeditar el Catalunya decideix de fa uns anys.

Cal recordar que en democràcia certes garanties en els processos són essencials, ja que, entre altres consideracions, afecten la legitimitat que tindran posteriorment les conseqüències que d’aquests emanin. Una legitimitat que és fonamentalment interna, tot i que en el procés en el que ens trobem també té una gens menyspreable repercussió externa.

I quines són les garanties bàsiques que poden trontollar amb el procés participatiu que Mas vol tirar endavant? La no utilització del cens, que garanteix la universalitat dels convocats i la confidencialitat de si s’ha votat o no,  la utilització de voluntariat per estar a les meses i per ser representants de l’administració en els punts de votació -que serà quasi totalment sobiranista-,  tot vulnerant la neutralitat que ofereix l’atzar en la designació de la ciutadania que ha de ser garant de la jornada electoral, o l’absència de lloc per votar a molts municipis -cosa que a les consultes municipals de 2009/2011 no passava i que poden donar peu a imatges d’autobusos que porten la gent a exercir el sufragi, com ha fet el PP a Galícia-.

Aquest panorama manifestament deficient, juntament amb la propaganda desprestigiadora espanyolista, pot motivar l’abstenció de bona part de votants del “No” en el 9N. Si això es confirmés, la participació podria ser inferior al 50 % i el resultat superior a un 80 % de “Sí”. És a dir, xifres que ens acosten més a la gran fita pionera que va ser Catalunya decideix que a un veritable i creïble referèndum d’autodeterminació.

Seguint amb aquesta prospectiva ens situaríem el dia 10 de novembre amb uns resultats, anant molt bé, de dos milions de vots afirmatius, però amb unes deficients garanties democràtiques que els unionistes interns i externs, europeus inclosos, aprofitarien per manipular dialècticament tota l’abstenció – més de tres milions de ciutadans- cap a l’status quo espanyol.

Si mirem més enllà, les eleccions immediatament posteriors al procés participatiu, les famoses plebiscitàries, no auguren un millor escenari per a les aspiracions sobiranistes. Si ens fixem en les dades de les últimes eleccions europees i de les darreres enquestes d’intenció de vot, la suma d’Esquerra, CiU i la CUP mai arriba a la meitat dels votants, situant-se entre un 45 i un 48% dels vots, i això tenint en compte una participació baixa. Comptant amb la probable abstenció d’ICV-EUiA (entre un 5 i un 10% dels diputats), es pot apuntar que una declaració unilateral d’independència tindria moltes dificultats per ser aprovada, i si així fos, la majoria seria tan mínima que difícilment obtindria recolzament internacional per a fer efectiva la independència.

Evidentment tot això és política ficció, però he intentat valorar la peculiar consulta amb els elements bàsics de salut democràtica, i els resultats de les posteriors eleccions amb les xifres que es poden acostar més a l’actual panorama sociopolític català.

Si això s’aproximés a la realitat, el president espanyol hauria superat el tràngol sense massa pèrdues: Catalunya seguiria sent legítimament espanyola – segons la visió hispanoconstitucional, malgrat la inevitable gran quantitat de desafectes-, sense necessitat d’aplicar els més dràstics articles de la Constitució i sense ni tan sols emprar la guàrdia civil. La poca combativitat d’aquesta última setmana davant el nou format del 9N sembla indicar que Rajoy està còmode amb la nova situació. I l’establishment europeu també haurà guanyat, efectivament perquè s’ha aconseguit no moure el mapa del continent, però també estèticament perquè s’han estalviat les poc agradables imatges de repressió de la democràcia, tot i que en realitat aquesta repressió s’hagi aplicat implacablement.

És tal com ho veig, a dia d’avui, des de l’independentisme i des de la democràcia radical. És difícil, feixuc i “il·legal” tornar al desitjat referèndum d’autodeterminació, però potser és molt més rendible i evidentment molt més democràtic que l’escenari que se’ns presenta amb la reconversió unilateral que ha sotragat el procés fa una setmana.

 

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Octubre 19, 2014 a 9:51 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: