econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

“Tourists go home”. N’esteu segurs?

with one comment

El viatge més enllà de l’entorn quotidià és, des de sempre, cultiu i aprenentatge d’econacionalitarisme. És poder comprovar com els altres països tenen clarobscurs, una veritable oportunitat per remodelar mites i ponderar tòpics i, el que és més important, avaluar la pròpia nació, assumint les seves mancances i valorant els seus actius d’una manera més realista. En fi, conèixer ens porta a relativitzar, a estimar qualsevol terra i qualsevol cultura, un convit a anul·lar les mentides del xovinisme.P1060986

Al viatge no professional, des del segle XIX, se li diu “turisme”. Un mot que amaga un contingut amb potencial metzinós, una interacció entre el visitant i el visitat que ha patit una severa degeneració motivada per la “parctematització”, la massificació i l’aplicació del capitalisme dur en aquest sector econòmic. L’impacte conseqüent ha estat colossal en la destrucció del territori i en l’intent de modificar i banalitzar les formes socioculturals autòctones.

Tota aquesta problemàtica que ha comportat la conversió del viatge en turisme, ha estat i és molt important a la nostra econació. Els Països Catalans han contemplat des de fa més de mig segle la destrucció de bona part de la seva costa i de molts dels seus paisatges muntanyencs, per culpa d’aquest mal entès “turisme”.

Però estem segurs que els turistes estrangers són els principals culpables d’aquests i altres mals? Passem a analitzar-ho.

La pèrdua de complexitat urbana que han patit els centres de les nostres ciutats té que veure òbviament amb la pressió de la compra turística tòpica o de marca però potser també amb el canvi dels nostres hàbits de consum, que han deixat bastant abandonades les botigues tradicionals, que tant plorem quan desapareixen, mentre fem excursions als centres comercials o a les tendes low cost.

Penso que en la conversió de les nostres terres en parcs temàtics turístics en tenim una bona part de culpa els autòctons. En són mostres la proliferació de l’anomenat “turisme rural” o l’excés de fires de qualsevol cosa que ens conviden als pobles i viles del país cada cap de setmana, i que ha convertit en turísticament dependent l’economia de moltes de les comarques de l’interior, amb l’abandonament de la majoria de les activitats productives tradicionals, mentre que es renuncia a reconvertir el sector primari a les pràctiques ecològiques.

Pel que fa a la pertorbació de la tranquil·litat, fins ben entrada la nit, de les places de les nostres viles, som tot uns pioners. Els visitants, normalment, assumeixen com a imitables les pràctiques dels indígenes. I millor que no ens autoenganyem: soroll, horaris intempestius i cert incivisme a càrrec de part de la nostra ciutadania són el pa de cada cap de setmana i de cada estiu en els llocs de lleure de ciutats i pobles.

I si pensem en el trinxament del territori efectuat per les urbanitzacions de segones i terceres residències, la contribució autòctona és escandalosament important, sense oblidar que certes zones són majoritàriament ocupades per estrangers.

Sembla, doncs, que raonant potser arribarem a la conclusió que els turistes no són responsables de gairebé tot a les nostres ciutats i territoris més turístics. Sí, són molts, masses ingents, però potser és perquè, malgrat el triomfalisme, la nostra economia no dóna per més i hem de fer de cambrers i de saltimbanquis vestides amb parracs medievals per poder sobreviure (un 43% del PIB a les Balears i Pitiüses, un 12,6% del del País Valencià i un 11% del català provenen del denigrat turista, i això sense comptar la despesa indirecta), en bona correspondència al lloc on ens té situats la divisió internacional del treball dissenyada pel capitalisme globalitzat. I sí, uns quants són uns salvatges, segurament perquè els països del Nord, amb uns índexs PISA tan elevats, no han tingut prou temps de formar èticament la seva joventut. I, evidentment, els seus viatges i estades tenen un impacte ambiental immens, més o menys com quan nosaltres exercim el nostre dret al viatge milers de quilòmetres enllà.

Finalment, la solució que ofereix massa gent, fins i tot des del sector “progressista”, és l’anomenat “turisme de qualitat”, que no se sap ben bé a quins turistes es refereix. Sembla ser que o es passa el sedàs pel sector de l’alta cultura o bé pel de l’alta cartera. Si es refereix al primer, potser ens morirem de gana, ja que fins i tot els cultes europeus són una petita minoria en els seus països; si als segons, seria d’un apartheid intolerable i indigne sota qualsevol concepte.

Com en moltes altres qüestions, la solució no és fàcil. Des de l’econacionalitarisme no podem renunciar al viatge com a trobada amb l’altre, com a coneixement de la diversitat cultural i natural del món, però som conscients que hem de minimitzar el seu impacte i per això es fa urgentíssim aturar el seu creixement, i reconvertir profundament tot el sector a la sostenibilitat ambiental i cultural, en un clima de respecte que hem de crear i mantenir nosaltres mateixos, sense oblidar d’oferir el nostre exemple. I, en última instància, als que es passin més que els autòctons, que se’ls apliqui estrictament la normativa vigent.

Si diuen que tenim els polítics que ens mereixem, no passarà igual amb els turistes que ens visiten?

 

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Octubre 4, 2014 a 10:59 pm

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. Molt bona reflexió, que comparteixo gairebé íntegrament. Com que treballo en l’àmbit del patrimoni cultural, m’adono que molt sovint els gestors d’aquest patrimoni han de recórrer a la promoció turística per a poder-lo mantenir, perquè la gent autòctona el valora poc. Certament des de les institucions es podria estimular més la implicació de la societat local, però cadascú hauria de fer la reflexió de si es preocupa prou (i no només filosòficament, sinó visitant-lo, gastant-hi, difonent-lo) per aquest patrimoni que els turistes tant aprecien.

    Lluís

    Octubre 5, 2014 at 8:47 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: