econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Cavil·lacions europlebiscitàries

leave a comment »

Aquí van uns quants apunts espremuts de l’anàlisi matemàtica, primer, i sociopolítica, després, de les eleccions europees de fa uns dies:

0. Com a prèvia, dir-vos que parteixo de la base que, com a mínim des de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (23 de gener de 2013), el debat sobre si hi ha d’haver-hi un referèndum d’autodeterminació el considero totalment superat. Consegüentment, qualsevol reiteració en aquesta qüestió penso que es fa amb la intenció de marejar la perdiu.

1. A pesar de ser una convocatòria electoral amb claríssimes connotacions plebiscitàries per al bàndol del “Sí-Sí”, al Principat s’aprecia un lleuger descens del vot sobiranista:  del 54,10% (CiU, Esquerra, CUP, SI i la meitat d’ICV-EUiA a les “paraplebiscitàries” del 2012) al 51,28% (ERC, CiU, mitja ICV-EUiA, Primavera Europea i EH Bildu-BNG). En votants, s’han deixat d’emetre quasi set-cents mil vots independentistes. Malgrat ser unes europees, i si hi afegim una abstenció superior al 50% -tres punts per sota del País Valencià-, sembla excessiva la desmobilització que se’n desprèn quan queden menys de sis mesos per la consulta.

2. Contràriament, a la banda espanyola de l’eix nacional, molt menys motivada per traslladar a aquestes eleccions el litigi secessionista, el percentatge assolit ha estat molt semblant al del 2012. Quasi un 20% de l’unionisme dur (PP, C’s, UPyD i Vox) i poc menys d’un 24 % de l’unionisme tou i del poc conscient de ser-ho (PSC, la resta d’ICV-EUiA i Podemos), superen, tot i que molt lleugerament, el 43% de fa un any i mig.

3. A les Illes Balears i Pitiüses, els meritoris tercers i segons llocs d’Esquerra en diversos municipis, no poden amagar-nos que el vot nacionalista és molt semblant al de les eleccions al Parlament de 2011, amb tendència a perdre pistonada: d’un, aproximadament, 12,9% (PSMs, ENE, Esquerra i part de Pacte per Eivissa i de Convergència per les Illes) al 10,14% de fa uns dies (EPDD, Primavera, CEU i  Bildu). Tot sembla indicar que la mobilització contra les barrabassades culturicides d’es Govern no s’ha traduït en un augment de vots del sector . Tanmateix, cal senyalar  en positiu que aquests electors han votat, massivament per primer cop, una opció amb seu a Catalunya o al País Valencià, rebel·lant-se contra les prevencions passades de ser estigmatitzats com a postulants dels Països Catalans.

4. Els resultats al País Valencià per a les formacions nacionalistes són, si fa no fa, com els insulars. La suma de Primavera Europea, Esquerra, CEU i Bildu se situa prop del 9% dels vots, una mica per sobre del que a les darreres eleccions a Corts van obtenir Compromís més Esquerra.

5. Als tres territoris el vot del Partit Popular baixa, de manera cataclísmica a les Balears (19 punts menys) i al País Valencià (21), i moderada al Principat (3), amb un clar càstig a les seves polítiques barreja de neoliberalisme i reaccionarisme exacerbats i els seus múltiples casos de corrupció i, secundàriament, per l’assetjament sostingut a la cultura pròpia. 

6. Com hem vist en els punts anteriors, la davallada del PP al País Valencià i a les Illes, malgrat la intensificació del culturicidi dels últims anys, no ha estat produïda per l’increment del sector més nacionalment conscient, sinó clarament per l’esquerra no nacionalista, ja sigui Esquerra Unida (del 6,05% en el 2011 al 10,35% al País Valencià i del 2,29% al 8,86% a les Balears i Pitiüses), o, principalment, per uns nouvinguts a la palestra política, Podem. Pel que fa a Catalunya, l’esquerra no sobiranista ha aguantat bé, després de mesos d’un equilibrisme, ben resolt, entre democràcia i independència.

7. Podemos/Podem ha estat, sense cap dubte, la gran sorpresa de les europees d’enguany. Ha suposat l’eclosió, en uns mesos, d’un moviment polític que desperta opinions i sentiments contradictoris: amb un programa netament d’esquerres i amb un gairebé inèdit respecte al dret a l’autodeterminació dels pobles -de tots-, juntament amb un procés, sembla ser, de democràcia real en la confecció de llistes i propostes, es catapulta públicament a través de programes televisius de gran audiència i de les xarxes socials. El resultat: 288.000 vots als Països Catalans, amb un tercer lloc a les Balears, un cinquè al País Valencià i un votant de cada vint a Catalunya. Tot un fenomen digne d’estudi. La incògnita és si Podemos tindrà continuïtat o ha estat fruit només d’un rampell d’un sector situat a les beceroles polítiques en un context de crisi polisectorial.

8. Transcendeix l’anàlisi purament política la important davallada de la coalició del president Artur Mas, clar líder del procés sobiranista, un lideratge caracteritzat per una qualitat democràtica impecable i una gran enteresa davant les andanades predemocràtiques espanyoles. També elements sociològics extrapolítics ajuden a explicar perquè Esquerra, sent còmplice de la majoria de les polítiques socioeconòmiques liberals del Govern català i amb un discret paper en el procés sobiranista, és l’únic partit que guanya vots respecte les eleccions de 2012 i, fins i tot, assoleix el triomf al Principat.

9. El territori català que ha seguit més les últimes tendències europees ha estat la Catalunya Nord, on l’ultradreta del Front Nacional ha comptat amb un de cada tres sufragis, doblant al segon partit, la UMP.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Juny 3, 2014 a 12:39 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: