econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Independència sense nació?

leave a comment »

Aquests últims anys, amb la pujada al cim de la centralitat política de la qüestió de la independència, apareix amb certa freqüència la pregunta de si pot existir o no un independentisme no nacionalista.

Penso que per poder tractar-ho amb correcció, abans cal establir quins són els termes de la discussió. Sovint, i des de més àmbits dels que semblen evidents, quan se sent “nacionalisme” es pensa en autocomplaença, xovinisme, exclusió, i fins i tot xenofòbia. Sí, aquest pot ser el contingut d’un cert tipus de nacionalisme però, ni de lluny, de la seva totalitat. Encara que per alguns els trenqui esquemes, hi ha gent que, malgrat tenir claríssima la seva pertinença nacional, no pensa que el seu país estigui lliure de corrupció -ni que si n’hi ha és cosa de forasters-, ni que els seus habitants treballen més i molt millor que els veïns, ni que la destrossa de la seva costa i de la seva ruralia hagi estat fonamentalment a càrrec dels estrangers de torn, i que ni tan sols considera que la seva llengua, les seves festes i la seva gastronomia siguin de les triades pels déus ni tampoc que els seus conciutadans siguin especialment extraordinaris. De fet, molts cops, aquests nacionalitaris -que així podem anomenar els que jutgen la seva nació ni millor ni pitjor que la resta de les del món-, tenen una visió molt crítica del propi país, segurament per l’efecte de conèixer amb profunditat les qüestions més properes i perquè és la part del globus on poden incidir d’una manera més directa, el seu camp de treball per excel·lència.

Com a segon pas, després d’intentar exorcitzar els dimonis del nacionalisme que són en moltes ments, mitjançant la descoberta del nacionalitarisme, podem passar a analitzar una altra qüestió. Aquesta seria la d’establir quines poden ser les raons que, a banda de la dignitat davant reiterades agressions i de la permanència  i desenvolupament sense traumes de la cultudiversitat, poden dur a la ciutadania a ser independentista.

La primera que se m’acut és la dels diners. Un col·lectiu territorial argumenta que ha d’obtenir uns avantatges econòmics per sobre de la resta de components d’un Estat amb l’amenaça de deixar-los “penjats” si no hi accedeixen. Elements d’aquesta pràctica en trobem clarament en els independentistes de la Padània, per exemple, però també de manera dissimulada, en moltes de les propostes de “pacte fiscal” que proliferen arreu. Curiosament aquest xantatge també beneficia el poder dels Estats “opressors” -no a les seves poblacions- perquè una concessió econòmica fa callar la boca als sectors menys realment compromesos de les nacions -i, sinó, pregunteu-vos perquè el silenci regna actualment en el tan punyent conflicte basc-. Cosa ben diferent, queda dit, és voler administrar els propis recursos un cop s’ha decidit ser independent.

La segona es dóna en contextos on l’independentisme ha assolit nivells importants i, com en altres casos -socialisme, feixisme…- els aprofitats i “trepes” s’hi apunten al que sigui per poder estar prop del mainstream polític, i així xuclar com ja feien en anteriors escenaris. En el procés català en tenim uns quants, que segurament són a la ment de tothom.

La tercera, l’única no èticament reprovable, seria la dels que proposen la independència per començar de nou, per fer tabula rasa del passat i tornar a sortir de la primera casella, per poder així construir la societat desitjada. En el fons, és la recerca d’un buit de poder on, com si dissenyéssim un nou joc canviant les regles d’un d’antic, podríem arribar a guanyar. El problema és que la majoria de fitxes són les mateixes que abans i, per tant, aquesta mutació automàtica és pura entelèquia.

Comptat i debatut, jo diria que per a ser independentista potser no cal ser nacionalista però sí que cal ser nacionalitari. Si se’m permet, encara diria més: demòcrata i nacionalitari són dos elements essencials per a qualsevol ésser polític digne, ja que garantir el respecte als drets de les persones i de les cultures és un pressupòsit essencial per a unes correctes interrelacions humanes.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Març 13, 2014 a 7:24 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: