econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Murades

leave a comment »

Quant de temps fa que sentim a tort i a dret, des de les altes instàncies fins als ambients més populars, que una de les conseqüències d’un procés d’autodeterminació és l’aixecament de murs que marcaran fronteres on no n’hi havia, que separaran poblacions que en la Pax europea transiten en total llibertat.

Tanmateix, la història recent ens explica, com en altres casos, un relat ben diferent, de vegades oposat. Resulta que, si deixem de banda les tanques que s’han bastit per restringir les migracions -que aparquem per una futura entrada-, tots els murs que han aparegut a la Terra des dels anys seixanta del segle passat responen a una motivació bàsica: restringir, oprimir, ignorar les voluntats dels pobles, deixant ben clar, amb formigó, mines i filferro de punxes, qui és el que mana en aquell tros de planeta.

El primer exemple, sota la cínica qualificació d’Antifaschistischer Schutzwall (“mur de protecció antifeixista”) va separar durant vint-i-vuit anys els alemanys. 160 quilòmetres perquè no escapés la població cap a l’altra banda, cap al miratge capitalista. Un mur construït ignorant la voluntat de la població, per dictadors que van malbaratar les il·lusions comunitaristes de moltíssima gent.

El segon seria el col·locat en els anys vuitanta separant les dunes del Sàhara Occidental per la pseudodemocràcia marroquina, una construcció que encara segueix en funcionament. El seu nom, diferent segons qui el citi: “Marroquí” o “de la Vergonya”. La motivació un cop més respon a les ànsies d’opressió de l’autodeterminació d’un poble.

Finalment, el tercer gran mur contemporani, començat ja en el segle actual i encara en construcció, la “Reixa de separació” de Cisjordània, ha estat dissenyat, entre altres raons, per aïllar un poble que ha lluitat durant decennis per constituir un país propi. Uns 730 quilòmetres que sí que marquen una bona frontera física feta per l’antic ocupant israelià i que quan els convé s’endinsa profundament en territori palestí per a “protegir” els assentaments de colons. En aquest cas, el promotor és un estat democràtic.

P1070049Veient això, que lluny queden les muralles fetes pels nostres avantpassats, amb motivacions eminentment defensives, com aquesta de la ciutat d’Eivissa.

I així doncs, des de quina banda penseu que s’erigeixen i s’erigiran les noves murades?

Anuncis

Written by econacionalitarisme

gener 30, 2014 a 9:58 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: