econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Dret de reunió

leave a comment »

acordLa visita a Barcelona del president de la Llombardia ha tornat a plantejar una qüestió recurrent en la política nacional: amb qui es pot reunir el president de la Generalitat.

I per plantejar-nos quina actitud s’hauria de prendre en general, tot bandejant la improvisació, jo li veig almenys dues bases bàsiques per al debat.

La primera, en positiu, seria analitzar a qui representa i de quina manera el personatge ha arribat on és. En el cas d’en Roberto Maroni és el president d’una regió italiana -o padana, pel que s’ho estimi més- de quasi deu milions de persones, i per tant el seu màxim representant institucional i polític. Ha arribat a aquest lloc a través d’unes eleccions democràtiques i ni més ni menys que el 42,8 % dels vots l’han dut a ocupar la presidència d’aquest territori amb capital a Milà.

La segona, en comparatiu, seria valorar, ponderant-les, la gravetat de les actuacions -que, no ho oblidem, normalment tenen una incidència molt més important que qualsevol declaració- d’altres dignataris d’arreu del món, possibles candidats a visites d’Estat. Eliminació d’assistència sanitària a immigrants i emigrants, supressió de l’exclusivitat pública de la seguretat (policia o exèrcit), espionatge generalitzat a la ciutadania pròpia i aliena, prohibició de la recepció d’emissions televisives i radiofòniques, construcció de murs de 700 quilòmetres de longitud i establiment d’assentaments en territoris que ja eren habitats per altres, inhibició en les conseqüències d’una gravíssima fuita nuclear, empresonament d’opositors, o la denegació mateixa de l’autodeterminació d’un poble.

Si és per feixisme, argument que des de SOS Racisme o ICV-EUiA s’ha esgrimit aquests dies, se’ns ha girat feina. Haurem de valorar a quina banda de la línia col·loquem a Barack Obama, Mariano Rajoy, Benjamin Netanyahu, Shinzo Abe o José Ramón Bauzà. I a Raúl Castro, Xi Jimping, Vladimir Putin, i a tots els dictadors i paradictadors escampats per tot el planeta.

Aixi, doncs, per ètica i per coherència, penso que la tria està en que el nostre president es pugui reunir amb tothom o que no ho faci amb pràcticament ningú. Ara, en una trobada també se li pot cantar la canya a la contrapart i no només riure-li les gràcies.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

gener 23, 2014 a 12:49 pm

Arxivat a Democràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: