econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Benvinguts al món!

with 4 comments

benvingut al món

Bon dia, Pau. Bon dia, Martí.

Avui fa tres mesos que sou en aquest indret fantàstic ple d’animals, plantes, roques, humans, aigua i cel al que anomenem planeta Terra. I en tan poc temps, ja heu pogut sentir un fenomen extraordinari i d’unes dimensions gegantines. Intentaré explicar-vos com va anar: vet aquí que un bon dia es va posar d’acord molta, moltíssima gent, per anar agafant-se de la mà, un al costat de l’altre,  i així van fer una filera tan llarga, tan llarga, tan llarga, que no se’n veia el final, ni cap al nord ni cap al sud. Alguns dels participants, pocs, éren davant de casa seva, però la gran majoria van haver d’agafar bicicletes, patins, trens, cotxes, autobusos, i recórrer un munt de quilòmetres per arribar on s’havien de posar.

I, em preguntareu, per què ho feia, això, tota aquesta gent?

Potser m’entendreu millor si us dono uns quants exemples de coses que responen a motius semblants als d’aquell fet. A mi em sembla que és com quan els vostres pares es lleven a mitja nit a donar-vos de menjar o a agafar-vos en braços quan ploreu, o com quan es puja una muntanya o es corre una marató, o quan els bombers van a apagar un foc, o quan hi ha gent que es posa davant una excavadora que va a destruir un bosc, o quan vosaltres mateixos voleu jugar amb algú.

Dit això, potser podreu ajudar-me. Quins són els motius que porten a actuar així? Penseu que hi ha alguna cosa que uneix totes aquestes accions? Aviam qui comença: per dignitat, per amor, per responsabilitat amb la col·lectivitat, per respecte a un mateix, per amistat, per ètica, per sentit de la justícia, perquè és la feina amb la qual cadascú ajuda a fer funcionar el món, per la necessitat de ser lliure, pel dret inalienable a decidir com ha de ser la societat, o senzillament per “hippisme” -ei, aquesta és meva-, perquè els hi dóna la gana.

Ara, heu de tenir en compte que hi ha una mena de bruixots -no aquells simpàtics d’alguns contes sinó uns de sinistres de veritat- que repeteixen, dia sí i dia també, que la gent només es mou per interès, que res no pot funcionar si no hi ha cèntims per entremig. Però el pitjor és que això no només s’ho creuen ells sinó que, a força de dir-ho milions i milions de vegades durant anys i segles, han convençut a la majoria dels humans, i així aquesta s’ha convertit en la cançoneta més cantada del món. Fixeu-vos quants cops l’han repetida que ha impregnat l’aire que respirem, i ara ja se sent sense necessitat de que la canti ningú. Escolteu atentament…

Però la sort -i la dissort per als bruixots, que cada vegada estan més enfadats- és que en tots els temps i societats hi ha hagut uns quants que no ho han vist clar, que s’han parat a rumiar i han dit: “la cançó no és així, ens n’han canviat la lletra”. Aquestes dones i homes, aquests nens i nenes han jugat a anar destapant la mentida i, mireu, mireu, què hi ha a sota. Però ja sabeu que els bruixots fan servir sovint la màgia negra, fent trampes reiteradament, fins i tot amb les regles que han fet ells mateixos, i fan servir ombres engrandides per fer creure que són molts i molt potents, un joc brut que pot atemorir i deixar congelats a la resta de jugadors. Però penseu que nosaltres som més, moltíssims més, i com el nostre joc serà net, segur que arribem a l’última casella.

Què us sembla si hi juguem?

Sí, teniu raó, és un joc molt difícil, amb moltes cartes, de moltes famílies, poders i punts, amb daus de moltes cares i amb un taulell immens ple de caselles de tots colors i formes, i cada pas està ple de perills. Però penseu que ja tenim ben apreses les regles bàsiques, les que hem parlat abans, i que ja fem servir cada dia, i també tenim ben clar el que hem d’aconseguir: que tots els nens i els grans vegin que el “Ben bingut al mon” que fa molts anys va brodar la vostra àvia ha arribat a ser realment cert per a tothom. Així que, si us sembla, podem començar a jugar i ja n’anirem aprenent i, d’aquesta manera també anirem completant el joc entre tots, amb regles complementàries que acabin de lligar-ho tot.

Vaaa, convidem a jugar al Biel, al Teo, al Pau gran, al Max; ah, i a l’Aina, a la Núria, a l’Aleix, a l’Arnau, i a totes les nenes i els nens del món.  Vinga, que és complicat i llarguíssim però serà molt divertit i emocionant!

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Setembre 25, 2013 a 9:22 pm

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Moltes gràcies tiet. Ens ha agradat molt.

    Pau i Martí

    Setembre 26, 2013 at 2:41 am

  2. Genial Joan… Gràcies per a convidar a jugar a totes les nenes i nens !!!

    kikenyol

    Setembre 29, 2013 at 10:03 pm

  3. Hola Joan, doncs gràcies per convidar-me a la lectura del teu bloc i ara en plan ràpid que ja és molt tard i ha estat un dia llarg, dir-te que m’ha agradat molt més aquesta fàbula pels nens i nenes, l’altra, miraré de comentar-te’l en breu. apa, salut! JO encara estic emocionada per les paraules de la Teresa Forcadas a Figueres ahir a la nit…tot i la tormenta i el xàfec que ens va caure!

    Esther

    Octubre 6, 2013 at 12:43 am


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: