econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Continuarem reclamant-nos viatgers

leave a comment »

P1010255

En els temps que s’estrenava l’entaforament pel broc gros de l’imaginari capitalista fins als últims racons socials i personals, ja fa un grapat d’anys, els usuaris del transport públic ens vam portar un bon ensurt, de primeres rebut amb estranyesa però després amb un regust ben amarg, quan les megafonies començaven a tractar-nos de clients. Des de sempre, els que ens traslladem pel món amb tren, metro, autobús, avió, aeri, ferri o cremallera, érem coneguts amb els noms de passatgers o viatgers. I doncs, a què treia cap aquest canvi lèxic? En principi, semblava clar que darrere s’hi ocultaven els sermons dels gurús neoliberals que sentenciaven que qualsevol activitat que es volgués considerar moderna havia de regir-se pel mercat. I en el mercat, ja se sap, només hi ha venedors i clients, i potser algun viatjant, però ni rastre de viatgers.

I, rumiant rumiant, vam veure que les conseqüències d’aquest canvi eren molt més importants del que ens temíem en un principi. La cosa anava en dues direccions. La primera, que considerant-nos clients ens anaven preparant per la inevitable, pensaven aquests senyors, pèrdua de la propietat pública del mitjans de transport; ja no serien nostres sinó d’ells, i només ens necessitarien per comprar el bitllet de les línies que decidissin conservar entre AVE i AVE. La segona, conseqüència inevitable, seria que la nostra incidència en la planificació i en la gestió de les xarxes de transport seria nul·la, farien i desfarien sense tenir en compte que tenim dret a un transport col·lectiu eficaç, suficient i democràtic. La nostra participació acabaria tenint com a límit el trist full de reclamacions.

I, com el que passa en un dels ecosistemes acaba alterant l’equilibri global, els canvis lexicals al bioma capitalista contemporani també han estat una constant en l’evolució dels últims quaranta anys. Sense anar més lluny, la població, que ens els setanta i vuitanta, érem ciutadania, en els noranta ens convertírem en consumidors, per, en els dos mil avançats, quan ja anaven maldades, arribar a que el mot més adient per denominar-nos fos el de súbdits. Darrerament,  potser cal anar assumint que un cada cop més nombrós gruix de gent hauria de ser anomenada més pròpiament com a esclaus.

Malgrat tot, de Paysandú a Ulaan Baatar i de l’Hospitalet a Burjassot, continuarem reclamant-nos viatgers… i també ciutadans.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Juny 8, 2013 a 7:27 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: