econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

El residu ja ha madurat

with 2 comments

cartell cadena humana-01

La insistent i estrident campanya “Envàs, on vas?”, ha aixecat les adormides hosts ecologistes, i ha situat els residus en el debat de l’opinió pública. Hi veig dues lectures en aquesta proposta de l’Agència de Residus de Catalunya. Una, la negativa, ja se n’ha parlat força, i ens transmet que la campanya respon a una exigència de les empreses del plàstic i del vidre, afiliades a Ecoembes i Ecovidrio. És en la segona que m’hi voldria estendre. Un cop superada la lògica indignació, se m’ha acudit que aquesta podria ser l’ocasió d’introduir, per fi, la transparència en la qüestió de les deixalles i, en concret en el reciclatge i la recuperació de materials. Si en qüestió de sobirania, finalment ja som adults, per què no en residus? I és que, durant molts anys, des de les administracions s’ha plantejat a la ciutadania que el que es recollia selectivament equivalia, pràcticament, al que es reaprofitava. Una mentida, piatosa si voleu, per, pensàvem, acostumar a la gent a separar les fraccions sense amoïnar-los amb els resultats. Amb això s’ha camuflat temps i temps la llarguíssima llista de productes amb una petjada ecològica intolerable pel que fa als residus que comporten.

“Envàs, on vas?” ha trencat la falsa il·lusió. La crua realitat és que les empreses no volen ni veure el que consideren impropis, ja s’han cansat d’entrar plàstics a les seves plantes i només aprofitar-ne una part i desviar-ne la resta cap a incinerar o abocar.

Però, com dèiem, ja som massa grans com perquè se’ns enredi amb irrealitats de color de rosa. A partir d’ara tothom pot saber que molt del que llença no s’aprofita, que les dades de la recollida selectiva s’han d’interpretar d’una manera diferent. I, per tant, podrà obrar en conseqüència a l’hora de comprar. D’espectador passiu haurà d’esdevenir actor responsable.

Un trencament de cartes que, evidentment, també implica l’exigència de transparència a les administracions i no només en els balanços de recuperació sinó en la resta de la gestió dels residus. És imprescindible que deixin de banda aquesta llarga etapa predemocràtica de volguda foscor.

D’aquesta manera ens estalviarem situacions lamentables com la que s’ha produït darrerament amb la portada de CSR (Combustible Sòlid Recuperat) de Sabadell a Mallorca. És el reiterat cas del qual no sabem de quins residus es tracta (industrials, voluminosos, impropis de la matèria orgànica?), del que dubtem de si està controlat per l’administració, i que ignora els principis de proximitat i suficiència consagrats en els nostres programes de gestió vigents.

Per tot això i més, dir-vos, senyors del Govern Balear i de la Generalitat de Catalunya, que ja ens hem fet grans i hem descobert que ens heu amagat moltes coses, però encara tenim aquella infantil il·lusió de que, també en qüestió de residus, la veritat i la gestió democràtica arribin a ser el mètode quotidià de funcionar.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

gener 24, 2013 a 1:35 pm

Arxivat a Democràcia, residus

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Hola! M’agrada molt el post d’avui! Tinc permís teu per fer-ne difusió? Diga’m alguna cosa, porfa…
    Mar

    mimcomunicacio

    gener 24, 2013 at 2:21 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: