econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

This land is your land

with 2 comments

fusterguthrie

L’any 2012 ha acabat i, amb ell, dos aniversaris. Els homenatjats van néixer i van viure en terres ben allunyades però són dos bons referents de l’econacionalitarisme. No en va els uneix la seva actitud de reivindicació de realitats quotidianes fortíssimes i evidents però silenciades i menystingudes pel poder.

Per una banda, ha fet cent anys del naixement de Woody Guthrie, músic d’Oklahoma que, a través dels seus ritmes folk, va cantar els durs temps de la Gran Depressió i el Dust Bowl. Les seves lletres donen valor el món del treball per damunt de la supèrbia dels diners, recordant a la gran majoria de nordamericans, treballadors de tots els àmbits, que el país era seu, que precisament eren ells els que l’han fet i el fan dia a dia des dels camps, des de les fàbriques, des de les botigues, des de les oficines. El pensament i la vida de Guthrie, en pugna perpètua amb el feixisme del seu temps i amb l’explotació desbocada del capitalisme dels anys trenta, ha tingut una gran influència, sobretot en el món anglosaxó i molt especialment en els àmbits artístics. Pete Seeger, Bob Dylan i Bruce Springsteen, per exemple, han begut de la seva deu.

L’altre personatge essencial que hem commemorat l’any passat ha estat el pensador suecà Joan Fuster. Ja fa cinquanta anys de la seva obra cabdal, Nosaltres, els valencians, i també vint de la seva mort. La seva proposta ideològica se centrà en la reconstrucció nacional del País Valencià dintre del seu marc natural, els Països Catalans, una iniciativa que va aconseguir despertar consciències en una societat caracteritzada pel provincianisme, per la vergonya lingüística i cultural, pel caciquisme i per l’autoodi. Al mateix temps, alertava els catalans del Principat del perill i de l’empobriment que suposava un projecte nacional isolat, parcial, que no comptés amb la resta de la nació.

Com dèiem, Fuster i Guthrie, dos referents bàsics en la història contemporània de la llibertat dels pobles i dels individus. Tots dos van voler deixar la seva petjada per aconseguir un país més just i més real malgrat la furibunda i violenta oposició que van alçar.

A nosaltres ens toca recrear i difondre el missatge d’aquest parell de clàssics ben vigents.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

gener 10, 2013 a 7:39 pm

2 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Sembla ser que el Joan Fuster d'”eco” no anava gaire bé. Has llegit aquest article del Santi Vilanova? http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/606902-joan-fuster-i-lenergia-nuclear.html

    Lluís

    gener 10, 2013 at 8:00 pm

    • Lluís, ignorava aquests posicionaments de Fuster que, potser, com diu en Vilanova, caldria emmarcar en el corrent productivista existent en el marxisme d’aleshores.
      Tanmateix, el que jo considero referents són persones que ens han llegat aportacions importants amb independència de la seva posició en altres qüestions. En el cas que ens ocupa, crec que és innegable el valor nacionalitari de les propostes del suecà.
      Reivindico així la meva preferència pels referents -qui ens ha deixat idees o fets valuosos- per sobre dels mites -persona que és considerat un model, sovint sense veure-li les imperfeccions-.

      econacionalitarisme

      gener 13, 2013 at 11:17 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: