econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

126.219

with one comment

Ja tenim president per a iniciar l’històric procés d’autodeterminació. És la culminació d’un procés electoral excepcional, que ens ha donat, entre d’altres coses, la millor radiografia ideològica de la societat catalana que mai s’hagi fet. Des de la mateixa nit electoral hi ha hagut centenars d’interpretacions de tots el colors. Que si augment del sobiranisme, que si càstig per les retallades, que si guanya Espanya… Anàlisis per a tots els gustos, decepcions i esperances a milers.

Malgrat aquest allau d’opinions, m’atreveixo a afegir-ne un altre. I ho faig des d’una perspectiva que no he vist expressada pràcticament enlloc.

Resulta que ens trobem en un país on existeix una hiperinflació dels mals endèmics del capitalisme: atur, pobresa, endeutament, desigualtat, greu impacte ecològic, corrupció, tot en un grau no vist des de fa molt de temps. Un paisatge que, per postres, s’agreuja per la reducció, dia sí dia també, de drets socials, laborals i polítics.

Vet aquí la paradoxa -que suposa per mi un gran enigma-: només un 2,40 % de la població catalana amb dret a vot (un 3,48% dels sufragis) perceben que viuen en un sistema on regna la cobdícia, la inequitat, la depredació, la indignitat, i, en conseqüència, aposten per la transformació profunda del marc socioeconòmic. Sembla que són els únics que tenen clar que la patologia és el capitalisme, la resta es conformen amb referir-se a la situació actual amb el mot “crisi”.

No puc estar-me de preguntar perquè som tan pocs encara els que volem un canvi radical de les regles del joc. M’agradaria esbrinar què pensen o de què tenen por els que volen seguir més o menys com fins ara. Suposo que no volen renunciar al somniat retorn de la disbauxa econòmica, o volen seguir mantenint  la seva posició privilegiada respecte els del seu entorn, o potser creuen que els recursos del planeta són com la bóta de sant Ferriol, o són del parer que els humans només es mouen pel vil metall, o fins i tot ens podem trobar que són seguidors d’aquell que va dir que havíem arribat a la fi de la història. No ho sé, els factors deuen de ser múltiples i, per tant, seguirem investigant el fenomen.

Se’m  fa difícil de creure, però per ara només en som 126.219. Ara, és una clara evidència que anem pujant.

 

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Desembre 21, 2012 a 11:42 pm

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. Una reflexió interessant. Personalment, penso que és un reflex de la desconfiança que generen les opcions fàcils, tipus: “si el problema és el capitalisme, acabem amb el capitalisme, i tot arreglat”. D’entrada, perquè la diagnosi, agradi o no, és matisable. I, després, perquè fins i tot en el cas que es coincidís amb les solucions, la manera de dur-les a terme també obre un ventall molt ampli de possibilitats, on les rupturistes són només una part d’elles. La tendència a la moderació de les societats democràtiques pot semblar-nos, si es vol, immobilista, o fins i tot injusta o covarda. La història, tanmateix, ens ha donat raons per trobar-la, si més no, comprensible: el rebuig a la revolució sovint és el rebuig al seu posterior període de terror.

    jordipm

    Desembre 24, 2012 at 1:51 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: