econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Tercer Sector en fallida

leave a comment »

Vivim un moment “convuls i il·lusionant de la història del nostre país”, un temps on cal prefigurar un futur diferent al que hem viscut. Per a fer-ho és imprescindible revisar tot allò que no funciona, i l’associacionisme no pot quedar-ne al marge.

El que segueix és un escrit redactat per alguns dels treballadors del Centre UNESCO de Catalunya, una de les entitats emblemàtiques de la societat civil catalana, que com bé sabeu va deixar d’existir fa uns dies. És, clarament, una visió força diferent de l’oficial, de la que va expressar la direcció del Centre.

 
“El passat dia 1 d’octubre, el Centre UNESCO de Catalunya va anunciar a través d’una
nota a la seva pàgina web que cessava la seva activitat i que acomiadava tots els seus
treballadors. Després de 28 anys de funcionament, el Centre no ha estat capaç de
superar la situació de crisi i de manca de finançament que està afectant totes les
entitats sense ànim de lucre del nostre país. Amb tot, carregar la responsabilitat del
tancament del Centre UNESCO únicament a la crisi, les retallades i la suposada falta
de compromís de les administracions és donar una visió parcial, com a mínim, dels
motius que han portat al fracàs un projecte veritablement valuós.
 
És per aquest motiu que algunes persones que hem treballat al Centre UNESCO en
aquesta darrera etapa hem volgut aportar altres elements que ajudin a reflexionar
sobre com s’ha arribat a aquesta situació extrema.
 
Des dels seus inicis, el Centre UNESCO ha tingut un model de direcció altament
personalista que concentra tot el poder i la capacitat de decisió en la figura del director
i en què els espais de participació dels professionals que hi treballen  no són
veritablement efectius. Això ha facilitat que, en aquests darrers anys, la direcció hagi
generat projectes propis que s’han desenvolupat en paral·lel als projectes de l’entitat i
sense coordinació amb l’equip tècnic, fet que no ha contribuït a la cohesió interna ni a
la projecció dels programes de l’entitat. D’altra banda, la junta, com a òrgan rector de
l’associació, ha delegat completament la seva capacitat de decisió en la direcció i no
ha exercit la seva funció de seguiment i supervisió, tant de la tasca de la direcció com
del funcionament general del Centre, ni ha pres en consideració els senyals d’alerta
que li arribaven tant de l’equip tècnic com d’altres àmbits (com per exemple, els
professionals externs que van elaborar plans de comunicació de l’entitat els anys 2006
i 2012 i que, en tots dos casos, van diagnosticar problemes importants d’organització i
comunicació internes).
 
Així, ni la direcció ni la junta no han estat capaces de donar resposta als reptes que la
situació de crisi econòmica ha plantejat en aquests darrers anys, per exemple, no
proporcionant informació econòmica clara i fiable, dilatant les decisions i confiant que
la marca UNESCO i l’excepcionalitat de l’entitat els en mantindrien al marge. Tot i els
problemes de liquiditat que s’arrossegaven des del 2009, els impagaments de nòmines
i factures de proveïdors durant els anys 2011 i 2012 i la proposta d’ERO que els propis
treballadors  vàrem fer el setembre de l’any passat, no es van prendre mesures
estructurals significatives de viabilitat econòmica fins al juliol d’enguany
(acomiadament de set persones i ERO de reducció de jornada laboral). Només dues
setmanes després d’haver pres aquestes mesures, i enmig del procés de canvi de
direcció, la junta va arribar a la conclusió de que eren insuficients i que l’entitat era
insostenible.
 
Val a dir, també, que les treballadores i els treballadors del Centre UNESCO hem estat
excessivament prudents a l’hora de  denunciar aquestes situacions, tant per evitar
tensions internes i no perjudicar la imatge de l’entitat, com, potser, per un cert
acomodament, però també pel desgast i la frustració que causen la manca de canals
efectius de participació.
 
Malgrat tot, les entitats no se sostenen només amb diners, sinó amb coherència i
fidelitat als seus principis fundants, fins i tot en els detalls més banals del dia a dia.
 
En aquest moment convuls i il·lusionant de la història del nostre país, ens cal aprendre
d’allò que hem fet, per decidir què voldrem fer en el futur.
 
Cristina Monteys Homar
8 d’octubre de 2012″
 
Anuncis

Written by econacionalitarisme

Octubre 9, 2012 a 10:09 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: