econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Papallones blanques damunt la neu

leave a comment »

Moltes veus crítiques amb la situació actual, caracteritzada per un gravíssim i progressiu empobriment social produït per un sistema que agonitza, proposen una mena de refundació d’aquest mateix sistema.

La qüestió per a la desitjada reconversió del capitalisme passaria per què aquest funcionés sense buscar el màxim benefici econòmic, en un marc laboral on els assalariats rebessin un sou just -per cert, com es mesura si un salari és just-, on les rendes d’alguns individus no superessin desenes de cops els de la majoria, on el món financer deixés de tenir influència política, o, simplement, on hi hagués una democràcia decent.

Ara, més enllà de les bones intencions dels postulants d’aquesta mutació, hi ha un problema gros. El que es demana és un canvi en la mateixa estructura que qüestiona profundament la viabilitat del capitalisme. Caldria parlar més aviat d’una sèrie d’incompatibilitats que fan que potser tot plegat sigui, senzillament, impossible.

Arribats aquí, certes preguntes es fan inevitables. Pot perpetuar-se un sistema privant-lo dels seus trets bàsics? És possible un capitalisme sense el “lliure mercat”, la plusvàlua i l’abisme econòmic entre els individus? Per què, aviam, qui invertirà el seu capital per aconseguir poc més que el rendiment de tenir-lo a interès fix al banc de la cantonada o per tenir un mateix nivell de vida que els seus empleats? I qui vendrà un habitatge per només uns euros més del que li ha costat si el pot vendre pel doble?

Més que esperar miracles que ens condueixin a un altament improbable capitalisme de rostre humà, m’estimo més gastar les meves energies per anar cap a un  model de societat desmercantilitzada, en la qual el bé comú i els béns comuns siguin els elements essencials, en la que es garanteixin totalment i universalment els drets vitals bàsics, en un marc on la democràcia sigui el mètode quotidià de funcionar. En fi, necessitem un socialisme de debò, aquell que, com diu Jorge Riechmann, només pot arribar amb bicicleta: l’ecosocialisme.

Si ho pensem bé, el cas és gairebé calcat a un altre dels desitjos de tanta gent: trobar l'”encaix” dels Països Catalans a Espanya.

En definitiva, el dilema seria un altre: entelèquia o utopia.  Vosaltres mateixos.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Juliol 25, 2012 a 10:18 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: