econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

Wanted 2.0

with 4 comments

Vivim uns temps on ja som molts els que pensem que ni manifestacions ni vagues, per més multitudinàries que siguin, serveixen per a res, llevat d’alimentar l’autosatisfacció o la frustració de convocants i participants. Aquestes últimes escletxes que temps i temps havien exercit pressions de diferent intensitat sobre el poder, actualment s’han tancat amb la mateixa eficàcia de l’asfalt que sepulta la terra que té sota seu.

Així, doncs, els governs, tant catalans com espanyols, tenen, més que mai, carta blanca per a fer i desfer el que els vingui de gust o, en els temes importants, imposar el que els manin des de les instàncies financeres i/o europees, sense haver de patir pel que pensi la població.

Però, en aquest context tan desfavorable a la ciutadania, tan descompensat, on els poders tenen totes les paelles pel mànec, com és que als Països Catalans hi han hagut, la setmana passada, 25 detinguts arran de diferents protestes, a més de centenars de multats per la mateixa raó?

Més enllà que algun d’aquests encausats pugui haver tingut conductes violentes, sembla evident que tot plegat respon a unes instruccions polítiques encaminades a deixar expressar només l’oposició que no qüestiona el sistema, la menys ideologitzada. És un fenomen que fa decennis que ja apliquen les grans democràcies anglosaxones.

En definitiva, estan aconseguint un Estat de Dret fictici canviant lleis a tort i dret, empatxant-nos amb la seva diligència normativitzadora i neutralitzant, mitjançant la por, la dissidència real. Van començar carregant-se el bé comú com a objectiu principal de l’existència de l’Estat, després van eliminar tots els embrions de participació política directa, per, ràpidament, anar restringint fins al ridícul els drets laborals i socials i, finalment, atemptar contra els drets civils. Tot, és clar, dintre dels marges del suposat Estat de Dret fet a la seva mida per ells mateixos; un nou context que permet, per exemple, ressuscitar els mètodes del farwest de manera barroera amb un wanted de xèrif 2.0.

I, davant d’això, què? Doncs el primer que destaca és un preocupant silenci de la majoria de la també suposada intel·lectualitat del país. Una de les excepcions: l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, a la que hem d’agrair l’oportuníssima publicació de l’informe http://www4.ub.edu/grecs/wp-content/uploads/2012/06/informe-cat_6juny.pdf.

De fet, res de nou en la història humana. La por com a antídot de la democràcia i la llibertat. El cínic argument, un cop més, la violència.

Advertisements

Written by econacionalitarisme

Juny 9, 2012 a 11:31 am

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Gràcies Joan. M’he llegit l’informe. El pitjor és sempre la por a passar més por a…i això inmobilitza!.

    ju

    Juliol 25, 2012 at 10:07 am

    • Sí, Judith, la roda que esmentes és, precisament, la que vol establir el poder que aspira al totalitarisme. Bon estiu!

      econacionalitarisme

      Juliol 25, 2012 at 10:43 am

      • He vist al Jordi a les accions pel Tractat sobre Comerç d’Armes davant de Nacions Unides a TV1…. Bon estiu!!!

        ju

        Juliol 26, 2012 at 8:35 am

  2. Vagues, manifestacions… puntualment no serveixen és cert ho comparteixo amb tu. Però van concienciant als que encara no ho estan i que ens han d’ajudar a tibar més la corda fins que es trenqui. Perquè és trencarà, no potser demà ni demà passat, però aquesta situació és insostenible a tot Europa i a altres països. I la crisi energètica només ha tret el cap tímidament, però pel setembre no només puja l’IVA sinó també els carburants encara més, i l’electricitat, i l’aigua, i el gas, i el transport, i… també les xifres de l’atur. Alguna cosa haurem de fer i no només lamentar-nos, potser haurem de fer una vaga d’impostos ara que s’estan eliminant tots els serveis públics, o una desobediència civil a pagar dues vegades, o fer una vaga indefinida com proposava la monja benedictina Teresa Forcades en el programa d “Singulars” de’n Jaume Barberà, o moltes altres propostes que des d’aquell mateix programa han fet molta gent diversa, o auditorar el deute com ja s’està fent per demostrar que és il·legítim i no pagar-lo. Els canvis profunds de sistema no succeeixen d’un dia per l’altre, però succeïxen, altrament entrarem, de fet ja hi estem entrant en una època de barbàrie. El sistema cada vegada té menys recursos per aguantar-se, perquè la majoria de la gent hi ha perdut la confiança, això si els hi queda la carta, la malacarta de la represió i hem d’estar preparats, les fàbriques d’armes i la compra i venda d’armament és el negoci que actualment té més sortida, per això algunes i alguns hem creat reraguarda.
    Bona continuació d’aquest estiu tant calorós.
    Núria

    Núria

    Agost 19, 2012 at 7:23 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: