econacionalitarisme

pensades i fets de Joan Pons Valls

29-M Descregut però practicant

leave a comment »

Una vaga general, l’any 2012, què significa?

Sense pensar gaire se m’acuden una sèrie de conceptes que associaria a una convocatòria d’aquesta mena: anacronisme, ineficàcia, ineficiència, política actuada, riota del govern de torn, dèficit democràtic crònic.

Al meu parer, aquesta vuitcentista forma de pressió política no té, en ple segle XXI, cap conseqüència real davant les decisions dels governs de les democràcies representatives i dels lobbies que guien les seves polítiques. És una teatralització –i, per tant, una banalització- del que fa cent anys o més va servir per aconseguir les vuit hores de jornada laboral o l’abolició del treball infantil, una funció social on uns sindicats “majoritaris” simulen fer la seva feina mentre els governs ni s’immuten, amb la segura garantia de que no modificaran ni un mil·límetre les “reformes” que queixalen dia a dia els drets aconseguits durant tantes dècades. Tot en un escenari on el gran absent és la democràcia quotidiana, la real, la que hauria de decidir quin és el sistema econòmic i laboral que vol la majoria.

Dit això, i paradoxalment en contra del que he exposat, secundaré la convocatòria de l’aturada del 29 de març. I ho faré, tot i que amb un engrescament inexistent  i amb una sensació de frustració profunda, per a rebutjar de ple el retorn progressiu i sembla que definitiu a unes condicions laborals de fa cent anys, però també per la gran quantitat de gent que es mobilitzaria però que no ho pot fer perquè la precarietat contractual o salarial, o totes dues alhora, no els permet moure fitxa, pels que tampoc poden fer vaga per la senzilla raó que no tenen cap feina d’on absentar-se, i per tantes i tantes injustícies que l’envalentonament del capitalisme ha establert com a normals en els últims anys.

La vaga general no és creïble però cal posicionar-se clarament i amb constància davant la pèrdua de drets socials, col·lectius i individuals, sobretot per part dels que estem menys mal situats en aquest estat de desfeta social. Esperem que siguem capaços de dissenyar noves formes de pressió política més adients per a una societat veritablement democràtica, l’única societat on es pot viure amb plenitud.

Anuncis

Written by econacionalitarisme

Març 27, 2012 a 6:27 pm

Arxivat a Democràcia, Socialisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: